Una de les crítiques que se li van fer a Mill va ser la qüestió de si no era exigir massa el fet d’haver d’actuar sempre amb la finalitat de promoure els interessos generals de la societat.
Mill es va defensar afirmant que era una falsa interpretació del pensament utilitarista considerar que la gent havia de fixar l’objectiu de les seves accions en una cosa tan àmplia com el món o la societat en general. La immensa majoria de les bones accions no es realitzen en profit del món, sinó dels individus que les realitzen, i d’aquest profit de l’individu en depèn el profit del món. Els pensaments dels homes virtuosos no necessiten anar més enllà de les persones particulars, ja que la multiplicació de la felicitat és, segons l’ètica utilitarista, l’objecte de la virtut.
- Les ocasions en les que algú pot fer una bona acció a gran escala són excepcionals, i només en aquestes ocasions haurem de tenir en compte l’utilitat pública.
- En la resta de situacions només haurem d’atendre a l’utilitat privada, a l’interès o a la felicitat d’unes poques persones.
També s’ha dit contra l’utilitarisme que abans d’actuar no tenim temps de calcular els efectes que aquesta tindrà sobre la felicitat general.
Mill replica dient que això és com dir que és impossible guiar la nostra conducta pel cristianisme, ja que, cada vegada que hem de fer alguna cosa, no tenim temps de llegir-nos l’Antic i el Nou Testament.
Però comptem amb un ampli període de temps: tot el passat de l’espècie humana.
Durant tot aquest temps, el gènere humà ha anat aprenent per experiència de la tendència de les seves accions.Tota la moralitat de la vida depén d’aquesta experiència, però la gent parla com si l’inici del curs de l’experiència s’hagués diferit fins el moment present, i com si cada vegada que un home sent la temptació d’intervenir en la propietat o en la vida d’un altre, fos la primera vegada que s’hagués de considerar si l’assassinat o el robatori són perjudicials per a la felicitat humana.
Diu Mill: “No existeix cap dificultat en provar que qualsevol sistema ètic és defectuós si suposem que va lligat a un idiotisme universal; però si aquest no és el cas, el gènere humà ha d’haver adquirit ja creences positives [vàlides] sobre els efectes que alguns actes tenen sobre la felicitat”.
Que la felicitat sigui la finalitat i l’objectiu de la moralitat no significa que no s’hagi de proposar un camí, una guia, per tal d’assolir aquesta felicitat.
Sigui quin sigui el principi fonamental de la moralitat que adoptem, necessitem, per la seva aplicació, principis subordinats.
La felicitat és el principi fonamental de la moral utilitarista, però per assolir-la calen principis subordinats com ara la virtut.
Interessant, molt interessant. M’ha agradat com Mill ha sapigut respondre amb raó i contundència les crítiques que li van fer (al menys, el que he pogut entendre d’una sola passada).
mmm.. crec que he entès més o menys el fil del missatge, però, igualment, això ho explicaràs més tranquil·lament a classe, o.. nos las tenemos que apañar? xddd
Mill defensa el seu punt de vista que és actuar per promoure els interessos de la gent i també que la finalitat de l’utilitarisme és la felicitat, però potser una persona pot actuar amb la intenció de fer feliç a la resta de la societat amb la finalitat de la seva pròpia felicitat, però aquesta acció pot provocar un sentiment de rebuig per algú altre.
Tot i que trobo que pot tenir raó en el que diu i en la seva manera de defensar-ho, alomillor es precipita una mica no?
Aquest desde el meu punt de vista esclar.
Estic d’acord amb al Jordana!! Això ho expliques a classe no???¿??¿
Jo ja he cumplido!! Albert apuntat que m’he passat pel bloc eeh.. xDD
La felicitat és la finalitat de la ètica utilitarista, això és cert, però ja diu Mill que per assolir-la fan falta principis subordinats. Un d’aquests principis, el més important segons l’autor, és la virtut. Una persona virtuosa (i, afegeixo, educada, simpàtica – en un sentit utilitarista – i que contempli els plaers superiors), difícilment realitzarà cap acció que provoqui rebuig. En tot cas, si aquest rebuig es produeix, serà d’una manera involuntària, i en qüestions d’ètica importa tant o més la motivació (el per què realitzo una determinada acció) que les conseqüències.
A classe faré una breu referència a aquestes crítiques a l’utilitarisme, però us heu d’acostumar a entrar en el blog per tal de “completar” els apunts. No demano tant! Tots els articles que penjo s’entenen si es llegeixen amb deteniment.
M’apunto que heu passat pel bloc, però que no sigui l’última vegada!
A veure si ho entenc, cadascú a de fer les accions per profit propi perquè, involuntàriament, això repercutirà en la resta de la societat perquè si som persones educades, simpàtiques i contemplem els plaers superiors no podem fer cap acció que sigui rebutjada? Això és el que diu Mill? Hem sembla estrany, perquè la felicitat és la fi de l’utilitarisme has dit, però per tant no s’ha de pensar en els altres alhora de fer les accions perquè ja els repercutiran positivament de forma involuntària? Mira, hem sembla que si, millor ho expliques a classe, perquè diria que no he entès res…
En fi, ens veiem demà, Sant Jordi 🙂
sisi.. aiai albeeeeeeert que anem amb retràs.. 🙂
aquest home tenia un gran poder de la paraula. accepta les critiques i les respon amb uns bons arguments. Té molta lògica. l’objectiu és que la societat sigui feliç, si ho és la societat ho són els seus individus. no podem fer feliç a totom però si a algunes persones del nostre voltant, es com una cadena, aquesta persona que jo faig feliç farà feliç a una altre. La 2ona critica esta molt ben resposta ja que si mirem la historia de l’humanitat veiem com sempre es repeteix, (Mill té raó quan diu que si que podem saber els efectes que crearà aquesta felicitat a la societat ) tot i observar el passat els humans no hem escarmentat ¬¬ això està clar.
aqest es el meu autor preferit dels qe hem fet, pq exposa una teoria bastant revolucionaria la veritat (no com Nix q la unica cosa qe fa es criticar).