Aquí teniu el que considero més rellevant de cada autor. Recordeu que l’examen constarà de 5 preguntes. Procureu entendre tot el que estudieu. Ànim!
PLATÓ
-
Món sensible/món intel·ligible: característiques
-
Què son les idees?
-
Com són les idees?
-
Com es relacionen les idees i les coses del món sensible? Participació/imitació
-
La dialèctica: què és? quina és la seva finalitat? Característiques de la dialèctica platònica
DESCARTES
-
Cogito, ergo sum: com arriba a aquesta primera veritat clara i distinta, indubtable?
-
El mètode
-
El dubte
-
Les 3 substàncies cartesianes: res cogitans, res extensa, res infinita
HUME
-
Escepticisme i Emotivisme
-
Teoria del coneixement: impressions i idees (percepcions)
-
Tipus de coneixement: relacions d’idees i qüestions de fet
-
Crítica de la metafísica
-
Crítica al concepte de causa
STUART MILL
-
Utilitarisme: tipus de plaers; màxima de l’utilitarisme; causes d’infelicitat
-
Llibertat: principi d’individualitat; tirania de l’opinió pública; deures legals i deures morals
NIETZSCHE
-
Nihilisme: què és? quin és el seu origen?
-
Transvaloració: moral dels esclaus i moral dels senyors
-
El superhome
Tinc una pregunta, si l’últim trimestre queda aprovat, nomes haurem de recuperar dels autors dels trimestres que ens hagin quedat suspesos no?
Doncs no. L’examen de recuperació és de TOT el curs. Ja vaig dir que serien cinc preguntes, una de cada autor. Entenc que estiguis entusiasmat amb l’últim trimestre, però el curs va començar al setembre! De totes maneres, pensa que tant Mill com Nietzsche els tindràs molt frescos. Endavant!
Ja, si no ho deia per res era per saber, gràcies!
ola albert! magradaria saber si aixo es el qe surt mes o meñs de cara a la sele??
fins demaa superhome!
Doncs res.
“Manos a la obra” amb la recuperació… xD
Bona nit,
fins demà.
Uff! l’exàmen de recuperació pinta xungo…espero que no l’hagi de fer la veritat…
pequè si suspenguessim l’exàmen de Nietzsche, no hairem de recuperar toot no?
Fins demà!
Albert… Nietszhe parece muy vacio de contenido… es decir, que siempre se basa en lo mismo pero de diferentes aspectos y tal. no se si me estoy equivocando… pero el examen no sera muy rebuscado no? no hay un extenso contenido, o almenos me lo parece. van a ir encaminadas las preguntas “Nihilisme: què és? quin és el seu origen?
Transvaloració: moral dels esclaus i moral dels senyors
El superhome”, no?
Albert m’agrada molt Nich, t’omple d’esperança.. d’alegria. es una extranya sensació que es transmet. i té tota la raó… això de que el passat o les preocupacions futures condicionin el nostre present, no ha de ser així! però crec que encara que poguem pensar que hi ha “alguna cosa més enllà”… no vivim una vida penitent, trista i angoixada.. perquè els valors bons arribaran en aquest més enllà!
A viure la vida… que comença “l”esprin” final! 😉
fins demà a les 9, a l’exàmen!
Hola Marta,
Tranquil·la, l’examen no serà gaire complicat (això és el que penso, a veure si coincidim). Serà com tots els que hem fet (em refereixo a l’estructura): interpretar un text, definir un parell de conceptes, una “gran” pregunta on podreu demostrar que sou experts en la filosofia de Nietzsche, una altra d’opinió personal…
Realment, el contingut no és gaire extens, i existeix un nexe d’unió entre tots els apartats: al final, del que es tracta és de superar el nihilisme.
El que fa Nietzsche és, primer, detectar quin és el seu origen: Sòcrates, Plató, cristianisme.
I es pregunta: sempre hem estat nihilistes, mai hem estat vitalistes? Doncs no, abans de Sòcrates existia “l’esperit dionisíac”. Llàstima que aquest es va perdre, que va ser substituït per “l’esperit apol·lini”, primer, i finalment per Sòcrates.
Cal recuperar el que representava el déu Dionís. Com? Amb la voluntat de poder i la transvaloració.
Què és el que cal transvalorar? La moral dels esclaus (que és la que tenim). I com va sorgir aquesta moral? Va ser una reacció, provocada pel ressentiment, contra la moral dels senyors. Cal arraconar la moral esclava i començar a viure d’acord amb la voluntat de poder.
Qui és l’home encarregat de fer la transvaloració, de crear els seus propis valors, de dir el gran SÍ a la vida? El superhome. Amb ell s’acaba el patiment, la grisor, la por; comença la festa, l’aventura de la vida. Un cop tallats tots els complexes que ens lligaven al trist passat, serà tot tan fantàstic, estimarem cada moment d’una manera tan superlativa, que no voldrem que mai s’acabi (etern retorn).
Per últim, gràcies per agradar-te Nietzsche. La frase no és gaire correcta, però m’explico: si aconsegueixo que alguna persona se senti atreta per un autor, encara que sigui només una, em sento reconfortat, recompensat i recontent. D’acord amb que no hem de viure una vida trista i angoixada, però discrepo en què els valors bons arribaran en un més enllà: procurem que arribin en aquest “más acá”.
P.D. Llegeix la rèplica que he deixat a l’entrada “Nietzsche (1844-1900): terminologia”.
gràcies Albert!! 😉
Però mare meva Albert! Estás que te sales! Aquí explicant tota la filosofiaa Nietzscheana (quina paraula més increible!)
Doncs a mi també m’agrada Nietzsche, i jo si crec que s’ha de dir SI a la vida, i buscar les alegries aquí no en el més enllà que, segurament(des del meu punt de vista) no arriarà mai..
En fi, hem de ser SUPERHOMES!
Per cert, miserere amb l’exàmen…
Déu meu… crec que m’ha quedat bastant clar tot Nietzsche en 3 pàrrafs… gràcies (:
De pas dir que estic totalment d’acord amb vosaltres… ja no solament Nietzsche, sinó casi tota la filosofia t’obre els ulls…
I sí, sursum corda amb l’examen, que no tindrem cap Deus ex Machina per salvar-nos, tal i com feia Eurípides…
Fins demà (:
no veas sandra… con tanto tecnicismo te has quedado mas ancha al soltar todo eso.. jaja
ánimos gente! ya queda menos…
Nietzshe… que grande, al comprenderlo me gusta mas todavia!.. es una pasada, me encanta!
fins demà a les 9 del matí!
Amb l’explicació que has fet m’ha quedat més clar Nitch que si m’hagués llegit la teoria 400 vegades xD gracies Albert! 😀
Albert el món sensible no és el món de les idees oi? es a dir.. el de les idees és l’intel·ligible i el sensible és el normal? esque m’estic liant molt..:SS
El món sensible és el nostre, aquest món que és pura aparença, un simple reflex, una còpia imperfecta del món intel·ligible.
El món intel·ligible és l’autèntica realitat, on es troben les idees. Repassa què són les idees, com les descriu Plató (ens metafísics…), com es relaciona la idea (de taula, de cavall…) amb la cosa (una taula, un cavall…).
Per últim, la dialèctica ascendent: què és? per què l’ànima vol tornar al món ideal? com ho fa?
“Conèixer és recordar”, teoria de la reminiscència: l’ànima ha conegut les idees, pertanyia al món ideal abans de caure dins del cos (mite del carro alat); per tant, quan coneixem (qui coneix és l’ànima), el que fem és recordar les idees ja conegudes amb anterioritat.
osea que l’objectiu de la dialèctica és que al trobar-nos una nova idea al món ens enrecordem que ja l’hem viscut abans a l’altre món?
Havia sortit una estona…
A veure, l’objectiu de la dialèctica no és això que dius.
Per una banda tenim el coneixement.
Què és el coneixement? Record.
Record de què? De les idees.
Qui recorda (qui coneix)? L’ànima.
Ara bé, segons Plató, quin és el mètode més adequat per conèixer (per recordar)? La dialèctica.
La dialèctica és un mètode per passar de la doxa (opinió) a l’autèntic coneixement, a la ciència (episteme). És un conversa intel·ligent i orientada l’objectiu de la qual és arribar a la veritat (la veritat significa conèixer la Idea). Al mateix temps, aquesta dialèctica és ascendent; significa que l’ànima “puja” (això s’ha d’entendre metafòricament), es purifica a mida que va pujant, que va passant de l’opinió (recorda el mite de la caverna, opinió és el coneixement d’ombres) a la ciència. Mitjançant la dialèctica, l’ànima passa del món sensible al món ideal.
d’acord Albert gràcies però un últim dubte la màxima de l’utilitarisme en que consisteix? és que no ho trobo als apunts i no se com explicar-ho i les definicions d’internet no les entenc massa..:SSSS