Així apareix Plató a L’escola d’Atenes, pintura de Rafael Sanzio que es conserva al Vaticà. Com podeu observar, “el d’esquena ampla” apunta amb el seu dit índex cap al cel, cap al món intel·ligible, cap al món de les Idees.
Aquest món platònic representa la perfecció; allà no existeix el canvi, ni la corrupció; les idees són úniques, immutables i eternes, només les podem conèixer a través de la raó. No són materials, però existeixen, amb independència del subjecte que les pensa i de l’objecte del qual són essència. Totes les coses del món sensible són un reflex de les Idees: tots els cavalls són un reflex de la Idea de Cavall, qualsevol taula és un reflex de la Idea de Taula, una acció justa és un reflex de la Idea de Justícia…
Com es relacionen les Idees amb les coses d’aquest món?
Plató dirà que les coses del món sensible participen o són còpies de les Idees.
Les Idees estan organitzades jeràrquicament; en la cúspide es troba la Idea de Bé, que s’identifica amb la Idea de Veritat i la Idea de Bellesa.
ESQUEMA DE LA RELACIÓ ENTRE LES IDEES I LES COSES
Em decanto més per la idea de jo penso, llavors existeixo. Crec que els pensaments són uns fets individuals que només els pot saber la mateixa persona que ho pensa, en canvi, una persona que sent dolor per exemple, aquest pot ser sentit de la mateixa manera per a tots.
Un pensament serà originat per una persona, si aquesta el difon, aquest no serà exactament el que ell havia pensat, ja que tots som diferents i cada persona li pot afegir alguna opinió personal, llavors aquesta és diferent a la inicial.
Respecte a la variant: > es podria dir que s’ajusta al nostre món. Aquesta és la concepció que tenen moltes persones, però realment penso que cadascú existeix elaborant allò que li fa ser més feliç i únic mitjançant la raó. Si surts a la tele, no seras l’única persona que ho fa, i moltes persones hi surten i no els hi agrada, d’aquesta manera la meva opinióo no es decanta per aquesta perspectiva actual que te molta gent avui en dia.