Després d’haver llegit l’article anterior, dedicat a Bergson i el no-res, ara arriba el vostre torn: què en penseu vosaltres? creieu que existeix el no-res? podem pensar el no-res, o pensar el no-res ja és pensar alguna cosa? És el no-res un espai buit, o hi ha quelcom (colors, objectes…) en aquest espai?
Deseu les vostres opinions.
Procureu raonar els vostres comentaris.
Ànim!
Existeix el no res? si Es pot pensar en ell? si existeix es pot pensar en ell el cas esque el no-res pensat com un espai buit en el que no hi ha res existeix. en l’univers concretament en la distancia que hi ha entre dues galaxies en tot aquest espai existeix el buit perque no hi ha absolutament res fins que trobis una altre galaxia per tan nomes cal pensar en aquest espai negre i buit per pensar en el no-res com un espai completament buit.
La veritat, es que jo des de que varem proposar aquesta qüestió a la classe no paro de donar-li voltes i no trobo cap resposta adequada. Però crec que amb la paraula NO-RES no s’hi pot associar RES, cap color, forma, etc. Per tant no es pot arribar a pensar si no saps representar el NO-RES, tot i que si que es pot pensar però en certa manera, és a dir, sense atribuir-li cap fet i/o característica. Però tot i així crec que el no res a de tenir aquest “algo” que el fa identificar, perquè si aquest no existís no existiria la paraula no-res, però en certa manera nosaltres sabem que el NO-RES està present, per exemple quan et trobes sol en una habitació fosca, a casa, etc… saps que estàs sol. Però hi ha una pregunta que em qüestiono molt sovint: perquè la majoria de gent temem al NO-RES? Si in realitat es això: NO-RES…
En no-res no és res, però si no és res, que és? Més aviat res és, però no-res és? La paraula no-res no té cap significat concret i encara que Parmènides digui que no podem parlar del no-res ja ho fem (fins i tot ell). Personalment com que no sé què és el no-res no sé ni si existeix per això no me’l imagino ni de cap color ni de cap forma. Jo penso en el no res però no sé pensar que tot és res.
Ens podem referir perfectament al no-res com a concepte de no contingut en un recipient, o també ens podem referir més generalment al no-res com a simplement no-res. El no-res crec que el trobem més enllà de la nostra visió, on no hi arriba cap telescopi, on no sabem que hi ha, i per tant atribuim el no-res a aquella desconeixença de contingut. Normalment (jo inclós) no s’associa el negre com a color del no-res, però és un error, ja que si hi ha color el no-res és deixa de comlpir.
Jo crec que existeix el no-res, però amb la condició de que no el podem mostrar ni demostrar.
És molt senzill. És impossible pensar en el no-res, dons per pensar-hi ja fas una cosa.
Un espai en blanc o en negre en la ment, el simple fet de nombrar-lo, et refereixes a fets que es poden veure o escoltar.
jo pensu que si que existeix el no res, pero que nosaltres no ho podem veure. que el no res és com un lloc el qual tan sol ho poden veure la gent que a mort, no hi ha res tot és incolor, i que tan sol es pot veure una llum al final.
Normalment nosaltres tan sol veiem el no res quan tenim la ment en blanc, i no nos fijamos, si hi ha algu o tan sol és un lloc buit
Aquesta qüestió hi ha la vam començar a comentar a classe… amb allò del carburador, vaig estar pensant molta estona i vaig arribar a la conclusió de que no som conscients del que diem, es a dir, diem que no hi ha res però aquest no res hi ha és alguna cosa. Per tant quan jo dic que a l’habitació no hi ha res… m’estic enganyant, perquè l’habitació en si, aquelles quatre parets hi ha són alguna cosa, no? Per tant per molt que sempre d’una manera o altre (volent o sense voler) estiguem sempre filosofa’n crec que no ens plantajem la qüestió del no res… tot i això el no res no existeix, perquè per exemple, en l’horitzó del mar potser no es veu res, però l’horitzó de les onades hi ha és alguna cosa, no? Tot plegat m’agradaria comentar-ho a classe perquè tinc un gran embolic dins del meu cap.
Jo penso que només el fet de pensar en el no-res ja estas pensant en algo i aquest algo ja no és no-res. Jo m’ imagino que el no-res és un espai de color molt fosc, (negre..?).
Existeix el no-res?Es pot pensar en ell? el no-res no existeix, si no és
res, i es diu que és com negre, però llavors ja està sent. són respostes
molt complicades aquesta del no-res, no saps que és, ningú ho sap,
ningú sap com és si és el no-res. No es pot imaginar el no-res, si ho
imagines ja és i si és no-res no es pot imaginar, en resum, no és pot
pensar el no-res.
“Jo i el no-res” quan penso en no-res
m’imagino un espai infinit, fosc, sense re que
s’hi diferenci-hi, es a dir, un espai on no hi ha re,
per això, per el fet de pensar-hi, ja és alguna cosa, i no es un ”no-res”
Suposo que el no-res té que existir, però d’alguna manera
que ningú de nosaltres el pugui veure materialment.
Jo penso que si parlem d’un objecte, persona… aquest sempre “és” algu malgrat no sempre existeixi, com ara si ens inventem un personatge, per exemple en Sherlok Holmes, que malgrat “ser” no existeix.-Tot el que existeix “és” però no tot el que “és” existeix-.Per tant si parlem del “no-res” ja és algu encara que jo no crec que existeixi ja que si penso en no-res pensu en un fons infinit de color negre i pensar en això ja es pensar en algu.
Jo crec que quan parlem del no-res, sempre hi ha alguna cosa, encara que ens referim en que no hi ha res del que ens espravem, buscavem o desitjaven,però en realitat el no-res no existeix, vui dir, existeix però amb un quelcom, com per exmple, simplement pensant en el buit, ja estás pensant en un color, de tal manera que ja és alguna cosa. Quan parlem d’algun objecte oalguna cosa ha de ser quelcom, alguna cosa, però no vol dir que si és ha de existir, podem parlar d’una cosa que és, sens dubte, pero no existeix. Però si exiteix, en canvi, és alguna cosa.
En conclusió el no-res és sempree alguna cosa, encara que no cal que existeixi.
Hola Albert!
Desde sempre havia pensat que el no-res era el típic espai buit i fosc, però desde que varem començar a parlar sobre aquest tema i el que vas dir de que aquest espai ja corresponia a alguna cosa i que no podiem pensar en el no-res perque al fer-ho ja estàvam pensant en alguna cosa, vaig començar a donar-hi voltes i, la veritat, és que abans estava molt equivocada.
Em vaig estar mirant video de “el mite de la caverna” i si que l’he trobat interesant, perque t’explica molt bé les seves idees sobre la divisió.
M’agrada, i trobo curiós, el títol del blog i el teu raonament sobre el fet de pensar. Crec que s’hauría de dedicar un temps (per poc que sigui) en pensar i en reflexionar.
Espero que aquest bolg continui endevant, el trobo molt interesant.