Aquest és el títol del bloc. M’agrada la idea d’entendre el fet de pensar com un risc, com una temptació en la qual ens convé caure si volem ser persones més lliures, més autònomes i més preparades.
A classe hem parlat del coneixement mític, aquell pensament prefilosòfic que explicava la realitat, no d’una manera racional i crítica, sinó a través de personatges fantàstics, d’històries impossibles on els déus, capriciosos, despreocupats i amb una vida més turbulenta que la de la família Darling, jugaven, s’estimaven i s’odiaven en un Olimp inaccessible i etern.
L’aparició de la filosofia va significar un canvi de perspectiva, la superació d’una etapa plena de supersticions; l’ésser humà es va fer gran i va començar a pensar per si mateix, i això és el que sempre haurem d’agrair a aquells primers pensadors de Milet.
Ara, tantíssims anys després, ja no creiem en cap Olimp, però… continuen existint déus?
esperoo quee sigui fàcil l’examen!! 🙂
Segons el que ha dit la ruth a mi l’examen n m’ha ant gaire bé, osigui no va ser fàcil..:S 😉
Hi ha qui podrá creure que encara hi han déus hi qui dirá que no creu que hi hagin ni que avans existisin ,, això es una opinió personal de cadascú.
Jo realment no hi penso en això , bueno de vegades si , però no m’agrada pensar-hi perquè avegades penso que pot existir alguna cosa més gran que nosaltres que noe stem sols, però altres dic impossible si no no passarien tantes desgracies aquesta força anomenada Déu no deixaria que pases tot això.
No hi penso perque em faig un lio amb mi mateixa i no entenc res, si es pogues demostrar que no existeix o que si, tot seria més fàcil dentrende potser..
La temptació de pensar.. al llegir aquest títol
m’han invait idees diverses. Penso que poder pensar de manera individual i lliure és un privilegi, encara que llavors, podem còrrer el risc de descobrir o arribar a conclusions que no ens agradin i endur-nos decepcions. Clar que la majoria de nosaltres prefereix ser conscient de la “realitat”, pero també hi han persones que prefereixen viure la seva propia realitat.. Potser hi ha vegades que valdria la pena ser un d’aquests últims.
A a la pregunta: continuen existint déus? Personalment penso que alguna cosa ha d’haver-hi.. és un tema que ultimament m’inquieta força.