Aquest blog no té per què ser, exclusivament, un blog de filosofia. “No es pot ser sublim sense interrupció”, va dir Baudelaire. Deixem una estona les idees filosòfiques i baixem al regne dels vius. Aquí teniu un parell de recomanacions:
1. INSURRECCIÓN (música)
Hi havia una vegada un grup que es deia El último de la fila; abans, aquest mateix grup era conegut com Los burros, i més abans encara, com Los rápidos. El último de la fila es va dissoldre i els seus components, Manolo García i Quimi Portet, van continuar per separat les seves carreres; alguns pensen (pensem) que res ha tornat a ser igual.
Per a qui subscriu, El último de la fila ha escrit les lletres més poètiques i perfectes de la música en castellà: Querida milagros, Aviones plateados, El loco de la calle, Los ángeles no tienen hélices, No me acostumbro, Sara, Dios de la lluvia, Cuando el mar te tenga, Sin llaves, Lápiz y tinta… I quina és la millor cançó? A qui estimes més, al pare o a la mare? Pregunta difícil, però probablement jo triaria Insurrección: es poden dir més coses (i millor) en dos minuts de cançó? Segurament no. Aquí teniu el videoclip. Tingueu en compte que han passat 18 anys, així que sigueu indulgents amb l’estètica.
2. EL GUARDIÁN ENTRE EL CENTENO (literatura)
Publicada l’any 1951, The Catcher in the Rye de Salinger és una obra mestra. La història és molt simple: un adolescent, Holden Caulfield, cansat de l’ambient, de les normes i dels companys de l’internat on viu, torna a casa. El que nosaltres llegim és el relat en primera persona d’aquest noi, les seves reflexions i les seves peripècies per la ciutat de Nova York. I quin és el secret d’aquesta gran novel·la? La veu del personatge, el que transmet Salinger per boca de Holden Caulfield: tendresa, geni, escepticisme, supèrbia i moltes coses més.
No és convenient imposar res a ningú, i menys una lectura, però als que hem gaudit tant amb aquest llibre ens invaeix un sentiment de desolació, de tristesa, de pèrdua, quan veiem que els joves passen de llarg davant d’una meravella tan asequible. És literatura de la bona, és caça major, feu-vos amb la novel·la i dispareu a matar.
Ho tindre en compte, encara que no magrada molt llegir. Ya de pas podries recomenar alguna peli, fins demà!