Hola a tothom!
Aquí teniu una sèrie de cites relacionades amb el problema de la transcendència. Recordeu que allò transcendent és el que hem anomenat Absolut, i que l’Absolut, històricament, s’ha identificat amb Déu.
L’Absolut (o Déu) té una funció primordial: la de donar sentit a l’existència. Quan l’ésser humà no ha estat capaç de trobar aquest sentit dins dels límits terrenals, mundans, humans, s’ha vist obligat a cercar en un altre lloc, i ha acabat decidint que el sentit ha d’estar fora, en una altra dimensió.
La solució és òptima: nosaltres, pobres mortals, no sabem resoldre el misteri de l’existència; algú superior a nosaltres, més poderós que nosaltres, ens farà la feina.
Deleguem la feina en un altre. Però aquesta delegació de competències es basa en una confiança cega, perquè no podem demanar-li comptes, no hi ha manera humana d’exigir-li resultats. La solució de l’enigma, en tot cas, ha d’esperar…tota una vida! I és que, recordeu, és més fàcil creure que pensar, i per aquest motiu abunden més els creients que els pensadors.
En aquestes cites trobareu diferents posicions davant l’existència o la inexistència de Déu (panteisme, teisme, deisme, ateisme, agnosticisme, indiferentisme). Proveu a identificar cada reflexió amb una d’aquestes posicions!
“Si Déu em fes un senyal, com obrir-me un bon compte corrent en un banc suís!”
“No crec en una vida més enllà, però, per si de cas, m’he canviat de roba interior”.
“Tot allò que existeix és part de Déu, i Déu es troba en tot allò que existeix”
“La idea de Déu, en tant que significa un ésser infinitament intel·ligent, savi i bo, sorgeix quan reflexionem sobre les operacions de la nostra pròpia ment, i al augmentar indefinidament aquelles qualitats de bondat i saviesa”
“L’home troba Déu darrera de cada porta que la ciència aconsegueix obrir”
“Déu ens estima com si al món no hi hagués ningú més”.
“La nostra fe és supraracional, i no pot ser demostrada amb arguments necessaris de la raó; però perquè és vertadera i, per tant, no és antiracional, tampoc no pot ser de cap manera refutada mitjançant arguments necessaris de la raó”.
“Déu ha mort”.
La Transcendència és una cosa molt complexa i per tant molt difícil d’explicar ja que o relacionem amb l’Absolut(Déu). El pensador que més ma cridat l’atenció a sigut Friedrich Wilhelm Nietzsche, per la seva observació que diu que Déu ha mort. Ell creia que el home era un ser inacabat i per tant deia que l’home era capaç de fer coses que els animals no podien i el seu ideal era: L’estètic, que és interpretat com harmonia de vida i raó. El científic, en el qual l’home coneix la realitat nua, per la qual cosa acaba afirmant enèrgicament la vida. El superhome, que personifica el valor suprem de la vida, la més alta manifestació del qual és la voluntat de poder. Per això aquet filòsof va marcar una nova concepció del segle XX.
doncs jo crec i a més estic de que déu existeix , a veure aixo es pot explicar de difents maneres pero com el vist des del meu punt de vista ,si pensem quin ens ha creat i quin ens dóna la vida i quin ha format tot aixo el que ens rodega segur que la ciencia va avançant i ens dóna aquests resultats pero si pensem quin ens ha donat el cervell .la possibilitat de invistigar i trobar tot aixo segur al final que si que exestiex aquest que ens proteja i ens dona la vida …