Existeix el no-res? Podem pensar el no-res? Quan pensem en el no-res, no estem ja, de fet, pensant en alguna cosa?

Pensem, per exemple, en una cadira que es troba dins d’una habitació.

Ara, provem a pensar en la mateixa habitació, però sense aquesta cadira.

Com treiem la cadira de l’habitació? No hem de pensar, primer, en la cadira, i després excluir-la, fer-la fora?

Henri Bergson (1859-1941) afirma que el no-res és una pseudoidea, és a dir, un terme sense significat. No podem pensar un cosa sense atribuir-li una certa realitat, una certa existència.

Des d’aquest punt de vista, pensar en una cadira que no existeix significarà:

1. Pensar en la cadira (i, per tant, pensar en una cadira existent).

2. Afegir-li la idea d’una exclusió, fer-la fora de la realitat. Consisteix en desplaçar la cadira que existeix en aquesta realitat cap a una altra realitat, cap el no-res.

Bergson dirà que aquest segons pas és inútil, que no té sentit. Si per tal de pensar un objecte que no existeix, ens cal, necessàriament, pensar aquest objecte, què importa que després el desplacem i neguem la seva existència, si ens és impossible no pensar-lo?

Paraula de Bergson:

“[…] la idea del no-res absoluta, entesa en el sentit d’una anul·lació de tot, és una idea destructiva de si mateixa, una pseudoidea, una simple paraula. Si suprimir una cosa consisteix a reemplaçar-la per una altra; si no és possible pensar l’absència d’una cosa sinó per la representació més o menys explícita de la presència d’alguna altra cosa; en fi, si anul·lació significa en primer lloc substitució, la idea d’una «anul·lació de tot» és tan absurda com la d’un cercle quadrat […].”

“[…] La idea de l’objecte A què se suposa existent no és més que la representació pura i simple de l’objecte A, perquè no es pot representar un objecte sense atribuir-li, per això mateix, una certa realitat. Entre pensar un objecte i pensar-ho existent, no hi ha absolutament cap diferència: Kant ha posat a plena llum aquest punt en la seva crítica de l’argumentació ontològica. Des de llavors, què és pensar l’objecte A com inexistent? Representar-se’l inexistent no pot consistir a retirar de la idea de l’objecte A la idea de l’atribut «existència», ja que, un cop més, la representació de l’existència de l’objecte és inseparable de la representació de l’objecte i forma una unitat amb ella. Representar-se l’objecte A com inexistent, no pot consistir més que a afegir quelcom a la idea d’aquest objecte: s’afegeix a ella, en efecte, la idea d’una exclusió d’aquest objecte particular per la realitat actual en general. Pensar l’objecte A com inexistent és pensar l’objecte primer, i, per consegüent, pensar-ho com existent; és, tot seguit, pensar que una altra realitat, amb la qual és incompatible, el suplanta. Ara bé: és inútil que ens representem explícitament aquesta última realitat; no tenim per què ocupar-nos del que ella és; tenim prou amb saber que desplaça l’objecte A, que és l’únic que ens interessa […].”

“[…] En altres termes, i per estranya que pugui semblar la nostra afirmació, hi ha més, i no menys, en la idea d’un objecte concebut com «inexistent» que en la idea d’aquest mateix objecte concebut com «existent», perquè la idea de l’objecte «inexistent» és necessàriament la idea de l’objecte «existent» i, a més a més, la representació d’una exclusió d’aquest objecte per la realitat actual presa en bloc […].”