Paradoxa
1 f. [LC] Opinió contrària a l’opinió comuna, especialment que sembla contrària al comú sentir però que de fet és exacta.
2 f. [MT] Enunciat o raonament que porta a dues conclusions aparentment contradictòries.
3 f. [FLL] Figura retòrica per la qual un enunciat que de fet és exacte, però que sol constar de dos conceptes antagònics, és presentat d’una manera contrària al comú sentir.
CONVOCATÒRIA DE LA CINQUENA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA
Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2011 (UNESCO, novembre) es convoca per cinquena vegada la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments Filosofia dels IES. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.
BASES
Genís Carreras, dissenyador gràfic, ens mostra al llibre Philographics una sèrie de posters; cadascun sintetitza en un estil minimalista una actitud o corrent filosòfic particular amb una forma geomètrica.
******
Relativisme:
Els punts de vista no posseeixen la veritat o validesa absoluta ja que només tenen un valor relatiu, subjectiu, segons diferències en la percepció i consideració. Els principis i l’ètica són considerats com aplicables només en un context limitat.
******
Absolutisme:
Una veritat absoluta sempre és correcta en qualsevol condició. La capacitat d’una entitat per discernir aquestes coses és irrellevant per a aquest estat de la veritat. Es poden descobrir fets universals. S’oposa al relativisme, que afirma que no hi ha una única veritat.
******
Positivisme:
L’únic coneixement autèntic és el que es basa en els sentits, l’experiència i la verificació positiva. El mètode científic és el millor camí per descobrir els processos pels quals es produeixen els esdeveniments, tant físics com humans.
******
Empirisme:
El coneixement sorgeix de les proves obtingudes a través de l’experiència sensorial. L’empirisme destaca el paper de l’experiència i l’evidència, especialment la percepció sensorial, en la formació d’idees, per sobre de la noció de les idees innates o la tradició.
******
Humanisme:
Els éssers humans poden portar una vida feliç i funcional, i són capaços d’ésser ètics i morals sense religió o dogma. Aquesta postura vital ha posat èmfasi en la responsabilitat única a que s’enfronta la humanitat i les conseqüències ètiques de les decisions humanes.
******
Hedonisme:
El plaer és l’únic bé intrínsec. Les accions poden ser avaluades en termes de la quantitat de plaer que produeixen. En termes molt simples, un hedonista s’esforça per maximitzar el plaer i minimitzar el dolor.
******
Solipsisme:
El coneixement de qualsevol cosa fora de la pròpia ment específica no està justificat. El món exterior i les altres ments no poden ser coneguts i podrien no existir.
******
Holisme:
Les propietats d’un determinat sistema no poden ser determinades ni explicades solament per les seves parts. En canvi, el sistema en el seu conjunt determina de manera important com les parts es comporten.
******
Autoritarisme:
Submissió a l’autoritat i oposició a l’individualisme i la democràcia. Un govern autoritari és aquell en què es concentra el poder polític en un líder que té el poder exclusiu, inqüestionable i arbitrari.
******
Escepticisme:
El veritable coneixement o la certesa en una àrea en particular és impossible. Els escèptics tenen una actitud de dubte o una disposició a la incredulitat, ja sigui en general o cap a un objecte particular.
******
Determinisme:
Els esdeveniments dins d’un determinat paradigma estan subjectes a la causalitat de tal manera que qualsevol estat d’un objecte o esdeveniment està determinat pels estats previs. Tot tipus d’esdeveniments, incloent la cognició humana (comportament, decisió i acció) estàn causalment determinats per esdeveniments anteriors.
******
Feu click aquí per veure la sèrie completa.
FONT: Descobert al bloc de la professora Nieves Prieto Durán.
[googlevideo=http://video.google.es/videoplay?docid=-5732184705763720375&hl=es]
El passat 7 de maig el suplement de La Vanguardia va publicar un article de Mayte Rius on s’explica quines utilitats podem extreure del coneixement filosòfic per saber viure en la societat contemporània, i l’èxit que està tenint a nivell popular, especialment a França.
[scribd id=55467682 key=key-2f9wcwrdpr3yiqi84i9q mode=list]
Podeu descarregar-lo aquí.
(generat per traducció automàtica) Luc Chatel, va assistir a la cerimònia d’inauguració de la Jornada Mundial de la Filosofia a la Seu de la UNESCO dijous, 18 novembre 2010, en presència de Bokova, directora general de la Unesco. El ministre d’Educació Nacional, Joventut i Comunitat de Vida ha introduït noves mesures per desenvolupar l’ensenyament de la filosofia, incloent l’experimentació amb la filosofia de l’educació inicial a partir de la tardor de 2011.
Seu de la UNESCO, París
Senyora directora general,
Senyores i senyors:
“Aprenent a viure”: tal és l’ambiciosa, la noble, la gran missió que l’assignació de la filosofia de Montaigne. Ambiciós, perquè aquest aprenentatge és a les profunditats de l’home i el temps. Noble, ja que es basa en els millors valors humans: la llibertat la tolerància, el respecte. Enorme perquè aquesta reflexió, en contrast amb la retirada, té des del seu origen socràtic obertura als altres, la curiositat en el món, compartir i intercanviar: tots els valors que estan en el cor d’aquest dia tan especial i vostè, senyora director general, es van reunir amb el bonic nom de “nou humanisme”.
Avui en dia, tothom, anem a filosofar. Avui, en aquesta casa de la cultura i el diàleg que és la Unesco, anem a meditar sobre la diversitat cultural i la reconciliació entre cultures. Com que és en l’intercanvi que es despleguen tota la riquesa del pensament.Perquè, com diu Merleau-Ponty, “no hi ha una sola veritat”, que “la nostra relació amb la contrasenya real dels altres. O bé anar amb ells o no veritat la realitat que ho farem. “
Vostè ens ha recordat, senyora directora general: França és un país de la filosofia i s’enorgulleix de participar en aquest esdeveniment únic. Els hereus dels humanistes, Descartes, la Il.lustració, que s’alimenten és de fet una passió per la veritat i la raó, un gust inveterat per al debat i l’intercanvi, la creença i un requisit: els que la formació de l’home i dels ciutadans és a través del pensament lliure i l’exercici del judici reflexiu i conscienciós. Els que més homes luminaran i serà gratuït.
Donem suport a la tradició filosòfica dels grans valors de la nostra República: la igualtat entre tots els ciutadans, garantint un diàleg obert, la llibertat de pensament i d’expressió, en contraposició a tot principi d’autoritat intel.lectual o institucional, la el secularisme, finalment, pel que fa a les creences i de consciència.
També hem inclòs en el nostre ensenyament. Aquest amor a la saviesa, indefectiblement registrats en el nostre sistema educatiu, de fet la nostra educació secundària corona durant més de dos segles, i el President de la República, en la reforma de l’escola secundària va entrar en vigor aquest any, va reafirmar la importància i riquesa d’aquesta formació en els últims cursos de totes les sèries de l’escola secundària general i tècnica, en el seu estatut i els seus propòsits en els seus programes i horaris.
Perquè, senyores i senyors: potser mai, el món ha estat en una major necessitat de la filosofia.
En aquest moment, de fet, una globalització que es preocupa i de vegades fomenta la identitat cap a dins i els prejudicis, tenim més necessitat que mai de forjar els llaços d’intercanvi, el compartir, la comprensió, de obrir els nostres horitzons més enllà dels nostres prejudicis.
En el moment d’accelerar el comerç, on ens bombardegen amb imatges, on acudeixen diàriament a centenars d’informació, sovint sense autenticitat, definitivament necessita una classificació per poder descodificar la informació i la seva interpretació, una mirada crítica a alliberar-nos dels dictats de les opinions i demandes d’entreteniment.
En una època molt sovint reduïda a la present immediat, sens dubte necessitat de prendre distància, donar un nou sentit i profunditat a les nostres vides, les nostres societats, desenvolupar un esquema del futur.
El poder de la raó, la riquesa de la reunió, la humilitat del dubte pot tot això. Ells ens poden ajudar a lluitar contra els prejudicis i la discriminació, a unir a la gent, per construir un diàleg pacífic i la UNESCO, en les seves missions, ha demostrat. Ella ha demostrat avui amb aquest nou programa de “vademècum cultural”: la cultura i el pensament són potents vectors de la interacció entre els individus i els pobles. Ells són la garantia d’un diàleg pacífic respecte, la comprensió entre si i vull agrair a tots els filòsofs que, en dècimes de reunions sobre les noves pràctiques filosòfiques, garantir, mitjançant l’encreuament de les experiències internacionals , un enriquiment permanent de l’ensenyament de la filosofia.
Sé que un dels seminaris organitzats en el Dia Mundial de la tracta específicament de l’ensenyament de la filosofia: jo crec que això és un tema crucial i vull anunciar aquí, senyora directora general, que volem dir, a França, donarà un nou lloc.
Un dels objectius de la reforma de l’escola secundària és per donar sentit i magnitud de l’efecte d’una cultura general que contribueixen a la formació de l’home i del ciutadà. Filosofia participar plenament en aquest ambiciós i, gràcies al voluntarisme del President de la República, que va sostenir que una gran especificitat francesa: la d’una filosofia d’ensenyament en tots els sectors de l’escola secundària general i tècnica.
Aquesta educació ha, per descomptat, preparat per un grup de treball en tota l’escola. En primer lloc, treballant en la precisió del llenguatge, ja sigui en l’elecció lèxica o sintàctica de desenvolupament. Llavors va preparar un treball sobre el raonament i l’argumentació, a través de la lectura dels grans textos de idees i redacció de textos de presentació de forma ordenada. És per tot el treball contra el corrent que un estudiant amb calma pot fer davant de la terminal de la filosofia.
Però, ara amb la reforma de l’escola tenim una base sòlida, crec que podem anar més enllà, considerar el desenvolupament d’una filosofia d’ensenyament abans de la classe que es va graduar i amb el President de la República, hem decidit explorar noves formes per promoure l’educació en aquesta disciplina.
La demanda està allà: Sé que els professors de filosofia d’aspirar. Les propostes hi són: un gran nombre d’iniciatives han fet ha dut a terme ja per França per moure aquest ensenyament precoç. Només per l’any escolar 2010-2011, la Inspecció ha identificat més de 250 institucions que es comprometen per la seva pròpia iniciativa, en aquest tipus d’enfocament en diverses formes. Vull fer aquí un càlid homenatge a tots els mestres de la filosofia, aquests projectes demostren la seva iniciativa i compromís de viure la seva disciplina.
No obstant això, voldria fer una informació immediata algunes de les condicions per a l’èxit de tal desenvolupament.
La primera d’elles és que el desenvolupament de la filosofia en el primer segon i ho va fer a costa dels programes o llistes de la dotzena grau. Sé que això és el que els professors volen profunda filosofia: jo els dono testimoni avui que és per a mi també la clau per l’èxit d’aquest desenvolupament que espero.
La segona condició és que aquests avenços són del tot en el marc d’una major autonomia per a les institucions, que és un dels principis fonamentals de la reforma de l’escola secundària. Correspon a cada institució, d’acord amb les prioritats i la definició del seu pla de l’escola, tenint en compte les iniciatives i el voluntariat dels seus professors de filosofia i de les persones interessades en altres disciplines, el disseny de propostes de desenvolupament filosofia abans de terminals que es considerin més apropiades i prometedores. Naturalment, la inspecció exercirà plenament el seu paper d’experiència, assessorament, orientació i avaluació d’aquests projectes.
La tercera condició és que les iniciatives de les escoles i els professors poden comptar amb un marc nacional. Li vaig preguntar a l’inspector general de proposar a mi per la qual cosa es reflecteix en les escoles d’alta des del començament de setembre de 2011. Aquest marc, que no és un programa en si, indiquen les direccions a seguir i la naturalesa dels mètodes preferits per assegurar un significat veritablement filosòfica d’aquestes intervencions abans de la classe que es va graduar. És alhora estimular la iniciativa i per aclarir les coses amb rigor per garantir que tots els estudiants, pares i professors, la filosofia d’alta qualitat que tota persona té dret a esperar d’aquest tipus d’ensenyament a través d’ la nostra escola republicana.
Bé guiat i donat suport, aquestes iniciatives poden tenir un àmbit nou. Guanyen nova eficiència a través de noves formes d’aprenentatge a primerenca edat que oferim als mestres per explorar.
El primer es refereix als programes TCJE, l’educació cívica, jurídica i social, inclosos els nous inclouen molts conceptes que es poden enviar directament a una filosofia de tractament. Per tant, en segona classe, la declaració dels drets humans i ciutadans, els conceptes dels drets naturals, civils, socials, econòmics o culturals, la noció de democràcia directa o representativa, els valors d’igualtat i llibertat, els conceptes de la llei o la voluntat general pot ser una profunditat útil des d’un enfocament filosòfic.Igual que a la primera, els programes actualment en consulta es van incloure referències a la República de la ciutadania política, la sobirania popular, la democràcia d’opinió, la separació de poders, sinó també de la defensa nacional, la pau i la guerra.
Tots aquests conceptes es beneficiarien de ser enriquit amb enfocaments encreuament entre professors de filosofia, història, geografia o ciències socials. Així que li vaig demanar que aquest ensenyament s’ha obert de manera significativa als professors de la nostra filosofia. La implementació serà revisada enfocament profund i filosòfic.
Tenim la intenció d’anar encara més lluny i donar una segona dimensió al nostre treball en el llançament d’un experiment nacional sobre una base voluntària i convocatòria de propostes.
Aquest experiment nacional, una vegada més, tant en la segona classe que el primer. La reforma de l’escola secundària, implementada en el segon des del mes de setembre, és de fet un terreny fèrtil per a la filosofia de l’educació primerenca, ja que promou els enfocaments interdisciplinaris i intersectorials. En aquest esperit, la filosofia, perquè pertany exclusivament a cap cultura, poden acompanyar i complementar les diferents disciplines científiques, així com social o literari, i el que crec que de tres maneres.
El primer es refereix a l’exploració dels ensenyaments d’una segona classe, que es presten fàcilment a l’elaboració d’un projecte interdisciplinari i l’enriquiment d’una perspectiva filosòfica. Penso en tres lliçons, en particular:
El segon objectiu d’aquest experiment també es basa en la interdisciplinarietat: consisteix en la intervenció específica d’un professor dels cursos de filosofia en altres disciplines, com en el primer segon. Una vegada més, veiem immediatament el potencial cultural i reflexiu que podem identificar com un enfocament comú, tant en la física i la química, amb l’estudi de l’estructura de la matèria i l’enfocament dels conceptes per arribar a eminentment filosòfic, com l’espai o la relativitat, ja sigui en ciències de la vida i la Terra, amb l’estudi de la natura i la dimensió de la bioètica, la vida a la història i la geografia, amb l’enfocament del mètode la història, en francès, és clar, amb una gran quantitat d’obres filosòfiques i una gran varietat, com Antígona, La Pesta, El nebot de Rameau o Les amistats perilloses.
Per demostrar la riquesa i la diversitat d’enfocaments, sembla important que el professor de filosofia d’intervenció en dues disciplines, una científica i una altra de ciències socials o la literatura.
Finalment, el tercer angle: és l’entrenador, que es presta fàcilment a l’organització de tallers d’exploració de la filosofia del despertar del pensament crític, el treball de reflexió dedicat a temes més petits, per exemple, la del cos o del poder judicial. He tingut l’oportunitat, durant una recent visita a una escola d’Orleans, per veure com la intervenció d’un professor de filosofia pot aportar a aquest nou dispositiu, el treball en profunditat sobre la argument o la celebració de debats.
Òbviament, en aquest mateix esperit d’iniciativa i autonomia, que deixen oberta tot el camp de possibilitats i dóna lliurement els equips educatius per desenvolupar altres projectes. Crec que una filosofia d’ensenyament en particular en la preparació per al primer literària.
També crec en la creació, sempre sobre una base voluntària, una opció de la filosofia a l’escola de formació professional, per oferir als estudiants interessats l’oportunitat d’aprofundir en la seva reflexió.
Per tant, recomanem els professors per aprofitar aquestes oportunitats que es desenvoluparan en els projectes de consultoria ambiciós i innovador. Li vaig preguntar a l’inspector general per a desenvolupar les especificacions d’aquests nous i diferents, perquè la major ambició, li vaig preguntar el que aquest experiment és en la pròxima ronda de re-entrada. Una convocatòria de projectes es donarà a conèixer al gener amb totes les escoles i l’execució dels projectes serà efectiva a partir de la tardor de 2011.
Senyores i senyors:
No hem pogut trobar un millor lloc per parlar de filosofia. Dins de la seu de la UNESCO, un símbol de més de seixanta anys de trobada i d’intercanvi cultural. Als peus de l’estàtua de Giacometti, Man Walking d’això, tant fràgil i mirant cap endavant. Perquè la filosofia és un viatge. Incert i obrir un camí, el present i en l’absolut. Un viatge a través del llenguatge, el pensament i la cultura.Un viatge per un mateix, sempre acompanyat i alimentat mútuament. Moviment constant renovació del coneixement a la ignorància, la ignorància al coneixement. Però per ser agradable a prendre totes aquestes dimensions, aquest procés ha de ser desenvolupat i ampliat. Preparat pel treball sobre el llenguatge i l’argumentació. Estès per diversos anys. Avui en dia, oferim els mitjans perquè els equips educatius per proporcionar als seus estudiants amb nous passos en aquest camí cap al coneixement. Montaigne diu de la filosofia de que “és molt dolent per a pintar com inaccessible per als nens i amb el nas arrufat el nas arrufat i terrible: no hi ha res més alegre, més viu” és la marxa cap al gai saber que el professorat amb la filosofia ha de començar a partir d’avui.
Senyora directora general, gràcies per organitzar aquest important dia.
Font: http://adhocfilo.wordpress.com/2010/11/28/dia-mundial-de-la-filosofia-2010/
Feta per agrinan a partir d’una entrada del bloc de Gregorio Luri El Café de Ocata
Feta per Mercè Rodríguez
Avui és, com alguns ja sabeu, el Dia Mundial de la Filosofia, declarat per la UNESCO. Per a mi, és clar, és festa major.
El professor Jordi Beltran ha publicat una selecció de les millors fotos de la Mostra i, sabeu què? Doncs, que la foto “Què és la llibertat?” de Jordina Guillaumet (1r Batxillerat B) ha estat una de les escollides. A hores d’ara els periquitos no saben si sortir de la gàbia o posar-se a aplaudir. La foto és ben original i l’esforç, crec, ha pagat la pena.
Felicitats Jordina!
Aquí teniu la selecció.
[slideshare id=5816059&doc=mostra2010unaselecci-101117170333-phpapp02]
