102. Quin és el camí verdader de la vida?

BECd5JpCYAAMj1v

Andrada Vlassa

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

101. El temps és or?

filo2

Naomi Filip

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

100. Si tal com diu Heràclit no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu, tampoc mirem sempre el mateix horitzó?

532126_504473636266606_1353969237_n

Noemi Fabregat

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

99. Què és realment la llibertat?

PicsArt_1361709383823

Cristina Martin

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

98. Per què després de tants anys continua sent el millor amic de l’home?

tay

Laia Bosch

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

97. Per què fer-ho si mai seràs el millor ?

 

basket

Arnau Mateu

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

VIIª Mostra de fotofilosofia (2013)

Aquest curs tornem a participar a la Mostra de Fotofilosofia. Ja hem arribat a la setena edició.

Podeu trobar les bases i enllaços als blocs dels altres instituts aquí:

http://blocs.xtec.cat/filoconvocatoria/

 

“Que [la filosofia] no es tracta d’una ciència productiva, és evident ja pels primers que van filosofar. Perquè els homes comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l’admiració; al principi admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com les canvis de la lluna i els relatius a sol i a les estrelles, i la generació de l’univers.

 

Però el que es planteja un problema o s’admira, reconeix la seva ignorància. (Per això també aquell qui estima els mites és d’alguna manera filòsof; doncs el mite es compon d’elements meravellosos). De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat.

 

I així ho testifica el que va succeir. Ja que aquesta disciplina va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l’ornament de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure a aquell que és per a si mateix i no per a un altre, així considerem a aquesta com l’única ciència lliure, doncs aquesta sola és per a si mateixa.

 

[…]

 

Així, doncs, totes les ciències són més necessàries que aquesta; però millor, no ho és cap.”

 

__________ARISTÒTIL Metafísica, 982b- 983a. (Gredos, Madrid 1970, p.14-17).

 

Publicat dins de Fotofilosofia | Deixa un comentari

96. Qui són les vertaderes persones, els vertaders herois?

Sin título1

Gemma Vendrell.

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

0. Maièutica socràtica

“El meu art d’assistir té les mateixes característiques que el d’elles (les llevadores), però es diferència en el fet que assisteix als homes i no a les dones, i examina les ànimes dels qui donen a llum, però no els seus cossos. Ara bé, el més gran que hi ha en el meu art és la capacitat que té de posar a prova per tots els mitjans si el que engendra el pensament del jove és quelcom imaginari i fals o fecund i vertader, Això és així perquè tinc, igualment, en comú amb les llevadores aquesta característica: que sóc estèril en saviesa. Molts, en efecte, em retreuen que sempre pregunto a altres i jo mateix mai dono cap resposta sobre res per la meva falta de saviesa, i és, efectivament, un just retret. La causa d’això és que el déu m’obliga a assistir als altres però a mi m’impedeix engendrar. Així és que no sóc savi de cap manera, ni he aconseguit cap descobriment que hagi estat engendrat per la meva pròpia ànima. No obstant això, els que tenen tracte amb mi, encara que semblen alguns molt ignorants al principi, en quant avança la nostra relació, tots fan admirables progressos, si el déu se’l concedeix, com ells mateixos i qualsevol altra persona pot veure. I és evident que no aprenen mai res de mi, perquè són ells mateixos i per si mateixos els que descobreixen i engendren gaires bells pensaments.”

Plató. Teetet,149a-151d

 

Trobat al Café de Ocata. Gràcies Don Gregorio.

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

95. Pot un somriure ocultar i a la vegada mostrar innombrables sentiments?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Alba Cases

Publicat dins de Fotofilosofia | Etiquetat com a | Deixa un comentari