Tot i que feia mitja hora que s’havia llevat encara anava de tentines.

La casa era en penombra; fins i tot la llum del sol que entrava per l’espitllera que quedava a la finestra li feria els ulls. Amb passes vacil·lants feia camí cap a la cuina quan, de sobte, va sentir un zip que la va engegar com si fos una baldufa. El fil del cap del mitjó s’havia enganxat amb una estella del caire de la porta.

Zip i volta que voltaràs. Zip i piruetes sobre un peu. Zip, com una ballarina sense música. Zip i fred a les cames.  Zip i el món desapareix. Zip i els colors s’esvaeixen.  Zip i només llum. Zip, com un capoll que es desfà o un cabdell que perd el fil. Zip i vals en solitari.

El mitjó ja feia estona que s’havia perdut de vista però la vestimenta s’havia confabulat per deixar-la nua voltant embriaga en una sala de ball improvisada.

Zip i fred. Zip i ingravidesa.

Zip.

**********************************************************************************************************************

A terra, una troca mal nyocada i una papallona blanca s’esmuny per l’escletxa