Treballo, si és que se’n pot dir així, de manera poc ortodoxa un dissabte rufacós de desembre. Foc, sofà, llibre, cafè, manteta, roba d’indigent d’aquella d’estar per casa tan còmoda com antiestètica, un bloc de fitxetes de cartró, un bolígraf vermell que no canvio per mandra i l’ordinador que fa la banda sonora i em manté, pluriestimulada, connectada amb el món.
Fa una temporada em vaig soprendre dels peus que m’encalçaven fos quina fos la via de sortida a través d’una coneguda xarxa social. Per sort, l’obsessió de katiusques i manoletines va tenir data de caducitat i al banner van començar a aparèixer anuncis més aviat anodins amb què en alguna ocasió vaig interactuar per intuir la mena de filtres que operen en aquesta mena de publicitat. Vaig rebutjar anuncis sota tota mena de pretextos surrealistes: anuncis de paquets de pernil envasat al buit per considerar-los sexulament explícits, creuers pel Mediterrani per considerar-los poc interessants o perfums per atemptar contra els meus principis morals.
D’un parell de setmanes ençà detecto que l’obsessió torna, potser perquè torna l’esperit nadalenc que convida a la companyonia incondicional, i al banner de la xarxa de què formo part no paren de sortir-hi: “Escapadas románticas”, “Catas de vinos para dos”, “Circuitos termales ofertas parejas” i, no fos cas, ofertes de tirades de tarot per saber amb quin signe zodiacal sóc més compatible, llibres d’autoajuda per trobar la parella ideal o pàgines de recerca de parella “para solteros exigentes”.
Paranoica de mena que sóc, reviso l’historial de pàgines visitades la darrera setmana: diaris i pàgines de literatura; durant els darrers quinze dies: diaris, pàgines de literatura, d’anatomia, de botànica i alguna de receptes de cuina. Portant la paranoia al paroxisme reviso els darrers dos mesos, més del mateix salvant un parell de compres d’entrades dobles i un parell de reserves de cap de setmana.
Després de la crisi de compulsivitat em demano si llegim les mateixes notícies els solters que els emparellats, si els nostres gustos literaris determinen o vénen determinats pel nostre estat civil i si aquesta condició afecta les nostres patologies musculoesquelètiques.
Per si de cas em curaré en salut, no passaré pel google combinacions com soltera + contracturas, estado civil + propiedades de la árnica o Emily Brönté + salvado de avena… Vés a saber quina mena de publicitat puc arribar a rebre.