En ple recés digestiu de desconnexió preonírica repasso les pestanyetes que tinc obertes abans de donar la jornada per acabada i tancar l’ordinador. Repasso-tanco, repasso-tanco, repasso-tanco. En arribar al bloc, els colors de la barra de la dreta em recorden que fa molts dies que no em miro la premsa.

Obro l’ABC, el primer diari que tinc identificat com a “inactiu”. Em disposo a fer una repassada ràpida als 15 primers titulars. Per aquest ordre: Despega de Trípoli el avión con los españoles: Llegarán a Madrid a las 00:40. Un juez de Toledo investiga las cuentas de la hípica de Bono. Sería bonito ver a los ministros en Vistalegre. Un detonador activado antes de tiempo provocó 15 muertes. Penélope Cruz recuperada después del parto. Directo: Francia y EUU piden una reunión del consejo de seguridad. El PP tira de Lady Gaga para su campaña electoral.

En aquest punt em quedo paralitzada davant la pantalla i l’única acció de què sóc capaç és clicar sobre del vídeo que hi ha enllaçat.  http://www.youtube.com/watch?v=4-FbT0u0ros.

Segons el diari esmentat, en aquest vídeo el candidat: da a conocer […] los principales ejes de su campaña electoral para las elecciones municiapales de mayo de 2011.

No me’n puc estar, penjo el vídeo a facebook. En un no res, reaccions. Miro els comentaris enllaçats, 7. Decideixo fer treball de documentació per veure quina relació puc establir entre Lady Gaga i l’alcaldable més enllà de la coincidència en el nom del protagonista i aquesta arenga tan espanyola de l’ Ale que tant pot servir per animar a algú com per engegar-lo a pastar fang.

Miro de buscar-hi punts de relació. A priori no els trobo però furgant a la biografia de Lady Gaga interpreto que ve de família benestant (tot i que ella ho nega), ha anat a cole de pago i ha cursat estudis en diverses disciplines artístiques. Després el seu caràcter de rara avis i les seves excentricitats la porten al món del burlesque i la performance, a la provocació i l’escàndol. Aquí sospito que hi pot haver el segon punt de confluència. La imatge de l’acomodat rebel.

Si ens mirem el vídeo, la sensació que provoca és precisament la de l’ambivalència d’aquest Ale. Davant d’aquest muntatge no sé si riure o plorar, no sé si va seriosament o no passa d’una boutade ridícula. Em demano si és realment una campanya o és una altra cosa.

El que està clar és que no deixa indiferent. A mi mateixa la desautomatització de la percepció m’ha portat a clicar el vídeo, veure’l i sentir-lo, clicar, mirar-lo i escoltar-lo, enllaçar-lo a una xarxa social, buscar quantes entrades apareixen al google amb la combinació Lady Gaga + Tarragona (17 entrades poc d’una hora després que s’hagi fet públic el vídeo), mirar quins comentaris suscita i, finalment, dedicar-li una filifòbia al bloc. Definitivament, aconsegueix el que pretén: cridar l’atenció.

Remiro el clip amb el botó de pausa a punt i el paper de fumar entre els dits.

Els deu primers segons, estructura clàssica. Presentació: Alejandro (en blau, com no podia ser altrament) succeït de la fotografia del susdit. Un primer pla del triangle d’expressió que mostra el candidat de mitjana edat en un intent fallit d’aire desenfadat en forma d’ulleres de pota vermella i barba de dos dies. Sovint valem més per alló que callem -la closca escapçada i la intuïció del que és un conjunt d’americana, corbata i coll emmidonat- que per allò que diem.

A partir del segon 10 comença el que, tècnicament, anomenaríem el desenvolupament o allò que l’ABC qualifica de los principales ejes de su campaña electoral para las elecciones municiapales de mayo de 2011. El producte Alejandro es desplega així a ulls dels votants potencials: Un nuevo alcalde que se preocupa por ti . No aporta res, és vague, la camisa grisa que queda bé amb tots els trajes.

En 23 segons entra dues vegades la tornada. Una tornada que, en cinc paraules, inclou dos imperatius: Toca (PP) i confía (en Alejandro). Una tornada fatalista en el sentit estricte del terme. És així perquè toca i un cop ens ha tocat només podem fer que confiar-hi.

Aquesta tornada determinista contrasta diametralment amb el missatge d’esperança que transmet la frase següent: En Tarragona lo podemos conseguir. Maldestre el canvi de temps. Es passa de l’obligació a la possibilitat i de l’imperatiu en segona persona que ens apunta amb el dit a la primera persona del plural que ens convida a sumar-nos-hi, a fer pinya.

A aquestes alçades em demano on són los principales ejes de su campaña. No perdo l’esperança i, botó de pausa en mà, segueixo buscant.

Continua el desenvolupament: 10 segons d’ Ale Alejandro (en un clip que dura un minut quaranta-u). Deu segons més d’Ale Alejandro para Tarragona.

I los ejes? No em desanimo i segueixo buscant amb totes les meves esperances posades en el rapejat del final: Si tienes alguna duda de quien mola en Tarragona, Alejandro se mueve, Alejandro se moja. Deuen ser els eixos o es tracta del retrat d’una escena de tempesta primaveral? Per cert, gens negligible el revival del verb molar com a emblema de modernitat. Sí senyor, a joc amb les potes de les ulleres i la barba de dos dies!

Play. Si quieres que haya un cambio y que gobierne ya el PP, Alejandro trabaja para usted. Segueixo demanant-me on són els ejes mentre trobo imperdonable la incoherència de persona: com es passa, per exigències de la rima, del quieres a l’usted en un triple salt mortal sense xarxa. I és que, com dirien la Lore i la Vane dels curts de Narcea, aquí sí que se han saltao el eje pero de mal rollo http://www.youtube.com/watch?v=RLO4r4ldoO8.

Amb tot, una lliço va quedar apresa: la conclusió ha de ressaltar la idea principal. Els 40 darrers segons són més tornada. Còmput total: 60 segons d’Ale Alejandro Para Tarragona.

Em demano encara on són els ejes i penso que benaurats sien com pensin que aquests són els eixos que els han de sostenir.

Tot plegat, inqualificable.

No es pot negar que aquest powerpoint, més propi de curset d’informàtica per a principiants que no pas de campanya preelectoral de capital de província, crida l’atenció. Es pretén provocatiu però ni tan sols hi arriba, no passa d’exercici mediocre d’aprenent de publicista.

Em fa l’efecte que Alejandro volia aprofitar el rebuf de Lady Gaga i l’acabarà xuclat per un cicló.