Per fer malabars amb pilotes de rebot una de les primeres coses que s’han d’aprendre perquè és molt important és que les pilotes de rebot no només es deixin caure, si no que primer s’han de llençar amunt.
Les pilotes de rebot a diferència de les de malabars com el seu nom indica reboten (s’han de fer rebotar al terra).
Però si només les deixessin caure no tindrien suficient energia per tornar a pujar a la mateixa alçada de la que han estat deixades caure. Ja que durant el recorregut  per la fricció amb l’aire però sobre tot en el bot perden energia (invertida en la deformació de la pilota, l’increment de la seva temperatura, el soroll…) i això provoca que no pugin a la mateixa alçada.
Per això es molt important llençar-les cap amunt (més o menys 10 centímetres) perquè després tornin a pujar fins a la mateixa alçada des d’on ha començat el recorregut.
Si llencéssim directament les pilotes de rebot no arribarien a l’altre mà, ja que les hauríem d’anar a buscar perquè més o menys quedarien 10 centímetres per sota del punt inicial.
Si no existissin les pèrdues d’energia abans esmentades, l’energia mecànica de les pilotes de rebot seria igual en tots els moments del recorregut, ja que l’energia mecànica és la suma de l’energia cinètica i l’energia potencial i les pilotes arribarien a la mateixa alçada d’on van partir i no caldria llavors llençar-les lleugerament cap amunt.
Quan la pilota està començant el recorregut l’energia potencial és la màxima i la cinètica zero; al rebotar al terra l’energia potencial és zero i l’energia cinètica és la màxima.
En un punt al mig del recorregut l’energia cinètica i l’energia potencial són iguals ja que una està augmentant i l’altra disminuint. Quan la pilota torna a arribar a dalt (desprès de rebotar) l’energia cinètica torna a ser zero i la potencial la màxima.