Com explicar la crisi financera actual?
Doncs… és pot explicar amb humor, tal com fan a CQC o a al programa The Last Laugh (tv dels EE.UU.):
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/QO1RynmicaI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/pFmYIFk5i1Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Sembla que ens trobem davant d’un dels reptes econòmics més importants dels últims temps, la fi del petroli o, si més no, la fi del petroli barat.
Alguns auguren una forta crisi econòmica i el final del nostre estil de vida degut a que ja hem superat el zenit d’aquest recurs, avui per avui insubstituïble. D’altres afirmen que tot continua igual i que l’augment tant fot del seu preu es deu simplement als ajustos d’oferta i demanda en el mercat.
Al 30 minuts analitzen la situació:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sfnuc1ZzYBA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/JKVFyVD3ex0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/QT5_W4r1V9w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/a7oQQwyZAzU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
…
Continuant amb l’anàlisi, alguns veuen en els cereals una possible solució, la producció d’etanol per a fer-ne biocombustible. La pregunta és: ens permetrà el bioetanol independitzar-nos del petroli? El 30 minuts segueix buscant respostes:
Les relacions econòmiques internacionals no es regeixen exclusivament per les lleis del mercat sinó que els governs i les organitzacions internacionals, en alguns casos, i tenen un paper destacat.
És el cas de l’exportació de certs productes a la Xina on es fa imprescindible l’actuació dels governs per a que algunes empreses puguin comercialitzar allí els seus productes.
En aquest article del diari Avui hi tenim un exemple relacionat amb el nostre estimat pernil.
Cal destacar que el govern espanyol té un interès especial en augmentar les exportacions al gegant asiàtic per tal de reduir el dèficit de la seva balança comercial, és a dir, la diferència entre el valor del que s’exporta i el valor del que s’importa. Dèficit que en l’actualitat es troba al voltant dels 17.000 milions d’Euros.
Reportatge del programa Valor Afegit que emet el C33, 2008.
Espanya és un dels països que té més dèficit exterior. És a dir, un elevat dèficit de la balança comercial, que augmenta any rera any, acompanyat d’un significatiu dèficit per compte corrent.
Aquí podeu veure l’evolució de la balança comercial. Només heu de clicar on diu “consultar todo” (abaix a la dreta). Font: I.N.E.
La balança per compte corrent la configuren la balança comercial, la balança de turisme i la balança de transferències. Aquest reportatge explica què són aquestes balances, com s’ha arribat a la situació de dèficit i els perills que comporta aquesta situació.
Aquí podeu veure l’evolució de la balança per compte corrent. Si no sabeu quin tipus de selecció fer, torneu a clicar on diu “consultar todo” (abaix a la dreta). Font: I.N.E.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/929533.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
Reportatge del programa El Medi Ambient de TVC. 2007.
L’estalvi energètic és un dels reptes actuals de la nostra societat ja que el consum d’energia actual no és sostenible ni eficient tant des del punt de vista econòmic com medi-ambiental. Cal tenir present que el nostre país és un país dependent des del punt de vista energètic, no disposem de recursos energètics propis suficients per satisfer la quantitat d’energia que necessitem.
A les cases, l’estalvi energètic es pot aconseguir fent un ús racional de la calefacció i l’aire condicionat o amb un bon disseny dels edificis.
A continuació es mostren un parell d’experiències d’edificis pensats per estalviar.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/001_768897.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
Reportatge del programa Tot un món de TVC. 2005.
S’aborda la qüestió del mercat de treball, els impostos i la immigració a partir d’un estudi sobre immigració i prestacions socials.
Alexandria Stoianova, economista búlgara, ha fet un estudi sobre immigració i prestacions socials a Catalunya, Múrcia i el País Valencià. L’estudi posa de manifest que sí que hi ha una important despesa pública relacionada amb serveis de caràcter social destinats a la població immigrant. El 70 % d’aquesta despesa correspon al finançament dels serveis sanitaris; el 20 %, a l’educació, i la resta, a prestacions de caràcter social.
A Catalunya, el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social passa dels 250.000, però les xifres de l’informe de Stoianova no inclouen l’aportació que aquesta comunitat fa a la Seguretat Social. Facilita, però, altres dades, com que el 32 % d’estrangers no comunitaris residents a Espanya en edat de treballar no cotitza.
Nota: el vídeo comença al cap d’uns segons, així que paciència.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/001_841492.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]
Reportatge de l’espai Tot un món de TVC. 2004.
Una part dels immigrants que treballen a Catalunya ho fan en l’economia submergida.
Es calcula que prop de 200.000 persones treballen sense papers a Catalunya. En el servei domèstic els treballadors i treballadores que treballen sense papers són prop del 70 %, en una situació de precarietat total.
Segons CCOO, el 45 % dels immigrants que treballen a Catalunya ho fan en l’economia submergida. Després del servei domèstic, l’agricultura i la construcció són els sectors en què hi ha més treballadors sense papers: ni cotitzen a la Seguretat Social, ni tenen els mateixos drets que la resta de treballadors.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/001_833295.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]