➡ Comença un nou tema pels de 1r de batxillerat i un recordatori pels de 2n. De totes maneres aplicable a la confecció del poster 😆

Principalment Orògens

➡ Aquí teniu les fotografies de la sortida, cadascuna de les quals us les podeu descarregar. Més avall d’aquest article hi ha el perfil geològic del tall i el link per el pòster (actualitzat diumenge 00:33 a.m.) que hem de treballar 😆 , així com les tasques que heu de realitzar per grup 8) .

Aquest és el perfil geològic que varem estudiar.

A més us penjo l’esborrany del poster amb el Paleozoic ja indicat i plegat i el dic intrussiu de granit porfíric assenyalat.

➡ Les tasques a realitzar són:
– Realitzar una comunicació per grup en format diapositiva d’una de les parades identificades en el guió que varem realitzar:

a) grup 1: JoHe, DaRa i BeVi. Formulari de tasques.
b) grup 2: AnRi, MaTu, NaQui i SaBe. Formulari de tasques.
c) grup 3: AnCa, EsAn, IrPa. Punt 2 i punt 8. Parada al mirador de Puig-Graciòs i Parada al Camí de Can Oliveres.
d) grup 4: ViCa, LiCa, FaBo. Punt 3. Parada al Camí de la Cinglera.
e) grup 5: DaGa, GaChi, FaRa. Punt 4. Parada al Coll d’en Tripeta
f) grup 6: SaHe, NaGo, BeRu. Punt 5 . Tram d’observació tot baixant la carretera de Montmany
g) grup 7: TaMi, HeMu, DeRu. Punt 6. Parada prop del Km1 de la Ct. De Montmany
h) grup 8: EdSa, JoOch, MaVe. Punt 7. Parada al Km 2.9 de la Ct. De Montmany
i) xff: Parades des del Km 5 al 2,9. Afloraments del Paleozoic.

Com veieu en el pòster, la idea és fer una diapositiva (poden ser varies diapositives, màxim 3) on heu d’explicar una de les parades que us toca, com estic fent jo en el pòster i com s’indica. Hi da de constar:
1. Era, Període i Època de la Unitat geològica que us ha tocat amb la datació cronològica
2. La fotografia o fotografies que creieu adients per il•lustrar la comunicació.
3. La informació necessària per omplir les qüestions del guió de la parada que us ha tocat.

Aquest itinerari geològic es realitzà amb l’objectiu d’introduir continguts i treballar aspectes dels temes de geologia del segon trimestre a CTMA de primer de batxillerat, concretament el tema Roques i minerals, Estructura de la Terra, Estratigrafia, El mapa geològic i Història de la Terra, concretament els temes 2, 3, 10, 11 i 12. A més a més, pels alumnes de segon de batxillerat els ha servir per revisar conceptes que varen veure l’any passat.

Si bé són molts els conceptes, sistemes i models que tracten aquests temes, aquesta sortida ens ha de servir per anar agafant dades i poder-les treballar duran la resta del curs.

➡ Us adjunto el guio-figaro.pdf amb les indicacions necessàries i amb un treball previ que veureu en el punt 1 de la pàgina 4 i que hauríeu de fer abans de la sortida.

➡ També us adjunto un fitxer amb animacions sobre continguts relacionats amb el Temps Geològic  que podeu veure directament o us podeu descarregar, està en format swf (shockwave flash) que sempre podreu obrir amb qualsevol navegador mínimament actualitzat.

BubbleShare: Share photos – eco-friendly toys

➡ Si a cerca introdueixes “links de meteorologia” aniràs a l’artícle que es va editar quan tractarem el tema de l’atmosfera. Podras fer una previsió més o menys acurada del temps atmosfèric que gaudirem el divendres 😆

😀 CONTINGUTS
– Recursos naturals. El sòl, les roques i els minerals.
– Recursos naturals. L’aigua.
– Recursos naturals. Energies.

😯 EXAMENS
30 gener i 26 febrer

8) SORTIDES
2. Itinerari geològic a El Figaró – Ermita Montmany  (Vallès Oriental) a 41º43’N 2º16’E divendres 8 de febrer)

💡 LLIURAMENT DE DOSSIERS I ACTIVITATS
Cada setmana caldrà lliurar una activitat, s’indica la data de lliurament.
setmana 1 (14 desembre). Activitats tema Recursos naturals, el sòl, les roques i els minerals (es faran a classe activitat 1 i 2)
setmana 2 (19 desembre). Activitat 3 i 4 del mateix tema
setmana 3 (11 gener). Activitats 1 i 2 del tema Recursos naturals: l’aigua
setmana 4 (18 gener).
setmana 5. (25 gener).
setmana 6. 1r examen, lliurament dossier i sortida El Figaró
setmana 7. (8 febrer)
setmana 8. (15 febrer
setmana 9. (22 febrer)
setmana 10. exàmens i lliurament del dossier
setmana 10. 2n examen i examen recuperació 1r trimestre

CONTINGUTS.
La mar havia pres una color intensa i la llum estellava l’aigua en tot de prismes. Les volves innombrables del plàncton es desfeien en l’esclat d’un sol aplomat. El vell no veia sinó irisacions profundes dins l’aigua violeta i les llinyes que, de dret, baixaven mar avall. Hi havia mil metres de fondària.
Ernest Hemingway,
“The Old Man and The Sea” (1952)

Sens dubte i juntament amb l’atmosfera, la hidrosfera constitueix un component importantíssim dins del Sistema Biosfera. L’aigua és el l’element essencial que permet la vida a la Terra, en aquest tema hi han nombrosos conceptes, sistemes i models que cal treballar. S’ha de fer una primera distinció entre les aigües continentals i les oceàniques, ja que el seu estudi comprèn disciplines diferents dins la Geologia i/o la Biologia.

Primerament s’han d’obtenir coneixements sobre la distribució i composició de l’aigua a la Terra i conèixer bé el Cicle de l’Aigua i les seves etapes i conceptes associats com evapotranspiració, precipitació, tipus d’escolament i balanç hídric. També les seves característiques fisicoquímiques en funció de si parlem d’aigües continentals o oceàniques, Tª, salinitat, densitat, absorció de gasos i les relacions entre aquestes variables.

AIGUES OCEANIQUES.
Tot i ser salada i constituir el 97% de l’aigua del planeta Terra, la seva importància per l’equilibri tèrmic de la terra amb connexió amb l’atmosfera, la fan vital per la vida a la terra. No cal oblidar el seu paper en la producció de biomassa.

– Dinàmica oceànica.
Aquest és un model cabdal per el funcionament de la biosfera, és per tant important conèixer l’origen i tipus de corrents marins i la seva funció així com les variables que intervenen en el seu desenvolupament. Per tant és important conèixer el model de funcionament d’aquests dos tipus de corrents i les implicacions ecològiques que tenen per la biosfera.
En relació als corrents superficials és important conèixer la relació entre la circulació atmosfèrica i aquest tipus de dinàmica oceànica.

AIGUES CONTINENTALS
És important conèixer la seva composició en funció del tipus d’aigua, de la localització geogràfica, de l’estacionalitat (matèria orgànica i sals dissoltes), del tipus de riu en funció del seu tram, i altres variables així com la seva distribució planetària en aigües superficials (rius, llacs i glaceres) i en subterrànies (aqüífers)

– Aigües superficials.
El concepte de conca hidrogràfica així com de les seves diferents propietats és important ja que aquesta constitueix la unitat d’estudi en els treballs hidrològics d’una zona determinada. Així doncs, els conceptes de evapotranspiració, drenatge superficial i subterrani són importants per determinar el balanç hídric d’una conca.

El concepte d’hidrograma en relació als rius es també important degut al paper que tenen les crescudes al nostre país.

En relació als aqüífers és important saber què és el nivell freàtic i el concepte d’isopiezes i nivell piezomètric en relació a un aqüífer lliure o confinat i la relació d’aquests amb els rius influents o efluents.

– links d’interès
Servei d’informació del Satel·lit NOAA

– Activitat. Examina la localització de les altes pressions a la terra i col·loca-les en el mapa dels corrents oceànics. Veus alguna correlació?
Adona’t com la posició de les altes subtropicals i la circulació al voltant d’elles coincideix amb la circulació de moltes dels corrents oceànics. Fixa’t amb el corrent del Golf de Mèxic. Conforme l’aire circula des de la banda occidental de l’alta subtropical (20º N) aquest flueix per sobre d’una massa d’aigua calenta subtropical arrastrant-la cap el nord, circulant per el marge oriental dels EEUU i creant un corrent oceànic calent que flueix cap l’Atlàntic Nord i Europa. Després de creuar l’Atlàntic, gira o es bifurca, anomenant-se ara el corrent de l’Atlàntic Nord (provocat per aquet gir/bifurcació).

El corrent del Golf intensifica la inestabilitat i la probabilitat de precipitació conforme passa per l’atlàntic nord. Aquest corrent càlid representat pel gir del Corrent del l’Atlàntic Nord modera el clima de les Illes Britàniques

APLICACIONS DE CONCEPTES I SISTEMES.

El Niño i la Niña
Duran centenars d’anys s’han reconegut canvis estacionals en la circulació oceànica del Pacífic. Pescadors peruans de finals de 1800 ja anomenaven a aquesta oscil·lació estacional de l’aigua de l’oceà “El Niño”, perquè succeïa pels volts de Nadal. Un periòdic afebliment del vents trade al centre i a l’oest del Pacífic permetia que l’agua calenta envaís l’Est del Pacífic. A través del marge occidental de la costa Peruana l’aigua calenta desplaça el flux cap el nord del corrent profund ric en nutrients causant un decrement de la pesca. Avui, el fenomen és conegut com “El Niño/Southern Oscillation” (ENSO) i s’està anant cap la comprensió del impacte en els patrons o models climàtics que provoca aquest canvi estacional en els vents i en la circulació oceànica (veure informació condicions Desembre – Febrer ; condicions Juny – Agost). El fet de que es la Tª de l’oceà es refredi més del compte s’anomena en contraposició “la Niña”. Aquest altre fenomen també te uns impactes significatius en el temps atmosfèric de tot el món.

Canvi Climàtic i Corrents Oceànics
Segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA del la UAB, dirigit per Zahn R. i col·laboradors, la magnitud de futurs canvis climàtics depèn de forma crítica de la resposta de la circulació oceànica a l’escalfament global. Això és degut a què les corrents oceàniques distribueixen una immensa quantitat de calor pel nostre planeta i de pas determinen els balanços d’humitat i energia atmosfèrics i els patrons climàtics a escala regional i global. Una reorganització de la circulació oceànica té el potencial d’induir canvis climàtics substancials y abruptes (produïts en menys de 30 anys) a escala global.
Registres de la circulació oceànica en el passat, obtinguts a partir de testimonis de sediments oceànics profunds, mostren que els canvis abruptes en la circulació oceànica i els conseqüents canvis climàtics no són un fenomen nou sinó que han succeït en diverses ocasions durant el passat. Al desfer-se les grans masses de gel d’Amèrica del Nord i Escandinavia al final de la darrera època glacial, el conseqüent lliurament d’aigua dolça a l’Atlàntic Nord constitueix la major disrupció natural de la circulació oceànica durant els darrers 20.000 anys i proporciona un bon cas per examinar la relació entre pertorbacions oceàniques i inestabilitat climàtica.
[]
En aquest estudi s’han generat dades d’isòtops estables i radiogènics de la matèria particulada i de closques fossilitzades de microorganismes marins en sediments de l’Atlàntic Nord per tal de documentar la seqüència d’esdeveniments al voltant de la pertorbació d’aigua dolça, incloent un alentiment a gran escala de la circulació termohalina a l’Atlàntic Nord.
[]
El desgel va resultar en una disminució substancial de la Corrent del Golf que transporta aigua càlida cap al nord, la qual cosa va submergir la regió de l’Atlàntic Nord en un període de fred plenament glacial de no menys de 1200 anys de durada, mentre
que a l’hemisfèri sud la tendència d’escalfament cap a l’època càlida actual estava en ple procés.

En aquests webs podeu trobar recursos per tal d’assolir els objectius terminals proposats en el currículum de Ciències de la Terra i el Medi Ambient.

el temps a TV3

Infomet de la UB (Universitat de Barcelona)