Category Archives: BTX-1 Ciències de la Terra i el medi ambient

ITINERARI GEOLÒGIC DE EL FIGARÒ-MONTMANY-CINGLES DE BERTÍ

Aquest itinerari geològic es realitzà amb l’objectiu d’introduir continguts i treballar aspectes dels temes de geologia del segon trimestre a CTMA de primer de batxillerat, concretament el tema Roques i minerals, Estructura de la Terra, Estratigrafia, El mapa geològic i Història de la Terra, concretament els temes 2, 3, 10, 11 i 12. A més a més, pels alumnes de segon de batxillerat els ha servir per revisar conceptes que varen veure l’any passat.

Si bé són molts els conceptes, sistemes i models que tracten aquests temes, aquesta sortida ens ha de servir per anar agafant dades i poder-les treballar duran la resta del curs.

➡ Us adjunto el guio-figaro.pdf amb les indicacions necessàries i amb un treball previ que veureu en el punt 1 de la pàgina 4 i que hauríeu de fer abans de la sortida.

➡ També us adjunto un fitxer amb animacions sobre continguts relacionats amb el Temps Geològic  que podeu veure directament o us podeu descarregar, està en format swf (shockwave flash) que sempre podreu obrir amb qualsevol navegador mínimament actualitzat.

Previsió meteorològica sortida el Figueró


BubbleShare: Share photoseco-friendly toys

➡ Si a cerca introdueixes “links de meteorologia” aniràs a l’artícle que es va editar quan tractarem el tema de l’atmosfera. Podras fer una previsió més o menys acurada del temps atmosfèric que gaudirem el divendres 😆

3. MATERIALS TERRESTRES: ROQUES I MINERALS

3.1 ELS MINERALS I LES SEVES PROPIETATS
– Escalars, vectorials
– Classificació
3.2 LES ROQUES
– El cicle de les roques, processos geològics interns i externs
– Roques magmàtiques (plutòniques, volcàniques i filonianes)
– Roques metamòrfiques
– Roques sedimentàries detrítiques
– Roques sedimentàries no detrítiques (carbonatades, evaporites, silíciques, orgàniques).
3.3 JACIMENTS MINERALS
– filonians
– de concentració magmàtica
– de metamorfisme de contacte
– de metamorfisme regional
– sedimentaris estratiformes.
– d’oxidació i enriquiment supergènic
– sublimació.

Well, aquest és el temari del llibre i d’entrada les definicions d’aquests conceptes s’han de saber. Per exemple et puc preguntar què és un jaciment de sublimació. Com que potser no saps bé el que vol dir sublimació (concepte fisico-químic introduït en anteriors cursos, busca-ho primer al diccionari i si ho interioritzes bé et quedarà per sempre).

A continuació us aniré desenvolupant “per sobre” els aspectes més importants d’aquest tema en relació a l’examen.

3.1 MINERALS

– Definició de mineral i dels mecanismes de la seva formació.
– Definició de propietat escalar i vectorial d’un mineral.
– Classificació dels minerals en vuit classes.

En aquest apartat s’ha de tenir clar el paper de:

  •  l’oxigen
  •  l’ió hidroxil (OH)
  • del S
  • del P
  • dels principals elements químics metàl·lics (Fe, Cu, Pb, Zn, Al)
  • i d’altres elements importants de la taula periòdica com el Ca, el Mg, el K,
  • els halògens Cl, F
  • i finalment el Si.

Com veieu son pocs elements dels més de 100 que se’n coneixen. És qüestió de fer-se unes bones regles mnemotècniques per recordar per exemple que els silicats, el tipus VIII, sorra de platja, són evidentment el tipus de mineral més abundant (90% del volum de l’escorça terrestre), la unitat fonamental de cristal·lització és el tetraedre SiO4, i aquests tetraedres s’uneixen entre si a través dels altres elements químics que hem nombrat per formar els diferents tipus de silicats, aquest tetraedre, aquest 4, ens serveix per recordar que són la quarta part dels minerals coneguts.

3.2 ROQUES

– Definició de roca, de processos geològics interns i externs i del seu origen
– El cicle de les roques
– Tipus de roques endògenes i exògenes

Dins d’aquest apartat i en el cas de les roques magmàtiques, les sèries de reacció de Bowen que relacionen l’ordre d’aparició, la temperatura a la que solidifiquen i la composició inicial del magma, te molts números per caure a l’examen. El que s’ha d’entendre és l’esquema de la pag. 32, que explica la cristal·lització (solidificació) d’una magma de silicats, que són els principals components (el 92%) de les roques ígnies, amb la conseqüent formació dels diferents tipus d’aquestes roques, un concepte introduït per N.L. Bowen, un geòleg nordamericà.

Us afegeixo una altra esquema, extret de l’Strahler “Geologia física” que aclareix els components de les roques d’aquestes sèries de Bowen i ajuda a entendre la solidificació depenen de la Tª i els components dels magma.

bowen.jpg

La sèrie completa consisteix en dues branques convergents de reaccions, una contínua i una altra discontínua (conceptes ben explicats al llibre). La discontínua explica l’aparició dels diferents tipus de roques magmàtiques que estan formades de silicats amb diferents combinacions de Mg, Fe, Al, Na, Ca i K. Des de l’oliví que només te Fe i Mg i per tant és més pesat, passant per els piroxens i amfíbols que tenen diferents proporcions dels elements abans esmentats, excepte el K. L’extrem és la mica biotita que és un silicat de alumini amb només Mg, Fe i K. En canvi uns altre tipus de roques ígnies anomenades feldspats, formades per silicats de alumini amb només 1 o 2 dels elements K, Na, i Ca, anomenats en aquest cas feldspats plagiòclasis perquè només tenen diferents combinacions de Na i Ca, cristal·litzen en una sèrie continua, és a dir en un rang continu de temperatura. En la branca convergent estan roques ígnies compostes per silicats amb metalls que estaven en la sèrie discontínua (Mg, Fe, Ca, Na, K), com és el cas de la mica moscovita, amb silicats de la sèrie contínua que només tenen K, Na i Ca (sense Fe i Mg), com els feldspats potàssics, o els que només són òxid de sílice com el quars i que cristal·litzen tots a baixes temperatures.

En definitiva en funció de la composició del magma podem veure en aquest esquema com l’oliví cristal·litza al mateix temps que l’anortita (plagiòclasi càlcica), i la mica biotita cristal·litza més o menys al mateix temps que la plagiòclasi alcalina (amb Na), l’albita. L’últim en cristal·litzar és el quars perquè nomes té Si (fórmula SiO2), juntament amb la mica moscovita que és un silicat només d’Al i K, o els feldspats potàsics (silicats d’Al, Na i/o K), és a dir les roques que estan en la branca convergent són doncs molt silíciques.

També en el cas de les roques magmàtiques, apart de la composició mineralògica, la textura ens pot donar pistes sobre el seu origen. Diferenciem:

  • cristalls de tota la roca visibles a ull nu (textura ganuda)
  • o visibles al microscopi (textura afanítica), amb les seves subcategories, aplítica i pegmatítica, i microgranuda, microlítica i vítrea, respectivament.

Una combinació de les dues textures es correspon amb l’altra tipus de textura de les roques ígnies, la textura porfírica, amb microcristalls i fenocristalls.

Saber els diferents tipus de roques magmàtiques, és a dir, plutóniques, volcàniques i filonianes i saber com es formen i alguns dels exemples més importants completen l’apartat de les roques ígnies.

Feu una visita a la Barcelona World race perquè el 2 de desembre varem passar per l’Illa de Fogo a Les Illes de Cap Verd i pujarem a dalt del cràter, el pic de Fogo. Si teniu instal·lat el Google Earth us aconsello una visita a aquesta illa per copsar els colors de les roques volcàniques i l’estructura d’un volcà. Trobareu fotografies interessants.

fogo-lateral.jpg

En l’apartat de les roques sedimentàries, anomenades les filles del sol degut a ser roques de tipus exogen, s’ha de saber la seva definició ja que explica el seu origen, i entendre la seva composició en clasts, cristalls i fòssils si és el cas. També el model de diagènesi i les seves etapes, compactació, cimentació (tipus de ciments) i recristal·lització, processos que expliquen la seva formació des d’un sediment a una roca sedimentària és també important. Recalcar el fet de que no hi ha un límit clar entre la diagènesi profunda i un metamorfisme de grau mitjà, és a dir on intervé la Tº ja més acusadament i hi ha més pressió (6 Km de profunditat/200ºC) i pot provocar que s’afegeixin nous minerals i que apareguin noves cristal·litzacions.

La classificació en roques detrítiques provinents de processos geològics externs com la meteorització i l’erosió (conglomerats, gresos i lutites), de les no detrítiques provinents de la precipitació d’ions en l’aigua, com les carbonatades (els diferents tipus de calcàries), i les evaporites (halita, silvina, guix) o d’organismes (roques sedimentàries no detrítiques orgàniques) és important, així com saber alguns dels seus principals tipus. El procés de formació de les roques detrítiques (fig. 10 del llibre) i de les no detrítiques, per precipitació, d’origen marí, per evaporació, carbonització, formació del querogen i finalment del petroli són models que s’han de saber i diferenciar. El 28 de novembre quan varem passar per les Canàries a la Barcelona World Race visitarem les salines de Janubio a la illa de Lanzarote i varem fer una fotografia d’aquests tipus d’explotacions que realitza l’home des d’antuvi de les roques sedimentàries no detrítiques evaporítiques.

En l’apartat de les roques endògenes de tipus metamòrfic, és a dir de les roques metamòrfiques, la seva definició i les dues variables que intervenen en la seva formació i que determinen els tipus de metamorfisme s’han de saber, així com els criteris, textura i composició, que s’utilitzen per la seva classificació. En el seu cas els termes utilitzats per caracteritzar la seva textura són diferents als utilitzats en el cas de les roques magmàtiques.

Per aclarir això heu de tenir en compte que les roques que han sofert metamorfisme de contacte, vol dir que han estat en contacte amb el magma o quasi, per tant és la Tª la variable que intervé i per tant presenten una textura no esquistosa. Depenent si la roca ja estava cristal·litzada (magmàtica) o era sedimentaria, aquest augment de la Tª farà que els cristalls augmentin de volum i puguem aplicar la classificació textural de les roques magmàtiques. Per tant és important saber quin és l’origen de les principals roques metamòrfiques com el marbre i la quarsita o les amfibolites per exemple. En canvi les roques metamòrfiques que presenten esquitositat és perquè s’han originat per un metamorfisme regional (augment de pressió que fa que s’orientin els minerals en plans, formant làmines). Segons el grau de pressió que han sofert tenim des de les pissarres als esquists passant per les filites, totes roques metamòrfiques provinents d’argiles. Només els gneis provenen del metamorfisme de tots els tipus de roques sedimentaries amb una pressió molt elevada (metamorfisme de grau alt).

En aquest arxiu rocks.swf amb animacions (si no podeu obrir-lo fent doble click, proveu d’obrir-lo amb el navegador d’internet) podeu veure aquests aspectes de les roques d’una manera més visual.

3.3 Jaciments ( ➡ en construcció 😆 )

PLANNING 2n TRIMESTRE CTMA-1 (actualitzat 11 de febrer 2008)

➡ Una vegada solucionat el tema de les adreces, tan sols heu d’entrar al portal http://blocs.xtec.cat per donar-vos d’alta i una vegada identificats m’haureu de donar la vostra adreça per donar-vos d’alta al bloc (me la podeu enviar via mail xferrer5@xtec.cat.)

➡ He tornat a reactualitzar el planning llegiu-vos-ho

😀 CONTINGUTS
– Roques i minerals
– Estructura de la Terra
– Magmatisme
– Serralades.

😯 EXAMENS
– Examen 1: 12 de febrer de 2008. Roques i minerals. Estructura de la Terra (el que s’ha donat o existeix al bloc. Talls geològics
– Examen 2. 29 febrer de 2008. Resta Estructura Terra (tectònica de plaques) . Magmatisme i Serralades.
– Examen recuperació 1r trimestre: 26 de febrer de 2008. Atmosfera i Hidrosfera

En cadascun dels exàmens s’inclourà un tall geològic i aspectes generals de la Història de la Terra.

8) 😆 SORTIDES
1. Museu de Geologia de Barcelona (posposat)
2. Itinerari geològic a El Figaró – Ermita Montmany (Vallès Oriental) a 41º43’N 2º16’E (divendres 8 de febrer).

💡 LLIURAMENT DE DOSSIERS I ACTIVITATS
Cada setmana caldrà lliurar una activitat, s’indica la data de lliurament. Les setmanes anirant apareixen en negreta conforme vagint passant. Hi haura una setmana de flexibilitat per lliurar les activitats.

setmana 10.  (29 febrer). Examen.
setmana 9. (22 febrer)
➡ setmana 8. (15 febrer). Examen 1. 12 de febrer. Lliurament final de treballs encomanats.
setmana 7. (8 febrer). Sortida a El Figaró dia 8 de febrer
setmana 6. (31 febrer). 1r examen, lliurament dossier (posposat 12 de febrer). Lliurament talls geològics 16, 17, 18, 19 i 20
setmana 5. (25 gener).
setmana 4 (18 gener). Informe de l’activitat 4 del tema roques i minerals que farem el 15 de gener. Activitats 1 i 2 de Estructura de la Terra.
setmana 3 (11 gener). Activitats 1 i 2 del tema Estructura Terra. Lliurament superprorrogat per la setmana 4. Els que m’hagin lliurat les activitats anteriors em poden demanar via mail les respostes de les activitats 1, 2 i 3 del tema roques i minerals i els que no m’ho han lliurat tenen fins la setmana que ve, el primer dia de classe, per lliurar-m’ho, sinò fins el dia de l’examen amb el dossier. Evidentment les respostes que lliuro a les persones que han fet les activitats són individual i intransferibles.

setmana 2 (19 desembre). Resum activitats 6 i 7 (es faran a classe i s’acabaran a casa) del mateix tema. Aquestes activitats queden posposades, es realitzaran en tornar de vacances per disposar del Lab3 on hi han les roques i els minerals ( 💡 estaria bé que l’Edgar portés els minerals que té per mirar-los amb la lupa 😆 )
– Aquesta setmana ha quedat quasi acabat el tema Roques i minerals. Tan sols quedarà fer les activitats 6 i 7 que ja he comentat.
– També duran aquestes vacances, realitzareu el talls geològics del tema El mapa geològic i us anireu llegint i situant en el mapa del Temps Geològic, les diferents dades que obtindreu del tema Història de la Terra fins l’evolució dels continents. Felicitar-vos per la bona motivació, disposició i actitud, que en general heu demostrat.
– Finalment per la meva part, us aniré resumint les parts més importants d’aquest tema i afegint links i continguts en relació a la tasca que fareu per vacances per tal d’alleugerir-vos-la.
😛 Bon nadal n_santa1.gif

setmana 1 (13 desembre). Activitats 1, 2 i 3 del tema roques i minerals

HIDROSFERA

CONTINGUTS.
La mar havia pres una color intensa i la llum estellava l’aigua en tot de prismes. Les volves innombrables del plàncton es desfeien en l’esclat d’un sol aplomat. El vell no veia sinó irisacions profundes dins l’aigua violeta i les llinyes que, de dret, baixaven mar avall. Hi havia mil metres de fondària.
Ernest Hemingway,
“The Old Man and The Sea” (1952)

Sens dubte i juntament amb l’atmosfera, la hidrosfera constitueix un component importantíssim dins del Sistema Biosfera. L’aigua és el l’element essencial que permet la vida a la Terra, en aquest tema hi han nombrosos conceptes, sistemes i models que cal treballar. S’ha de fer una primera distinció entre les aigües continentals i les oceàniques, ja que el seu estudi comprèn disciplines diferents dins la Geologia i/o la Biologia.

Primerament s’han d’obtenir coneixements sobre la distribució i composició de l’aigua a la Terra i conèixer bé el Cicle de l’Aigua i les seves etapes i conceptes associats com evapotranspiració, precipitació, tipus d’escolament i balanç hídric. També les seves característiques fisicoquímiques en funció de si parlem d’aigües continentals o oceàniques, Tª, salinitat, densitat, absorció de gasos i les relacions entre aquestes variables.

AIGUES OCEANIQUES.
Tot i ser salada i constituir el 97% de l’aigua del planeta Terra, la seva importància per l’equilibri tèrmic de la terra amb connexió amb l’atmosfera, la fan vital per la vida a la terra. No cal oblidar el seu paper en la producció de biomassa.

– Dinàmica oceànica.
Aquest és un model cabdal per el funcionament de la biosfera, és per tant important conèixer l’origen i tipus de corrents marins i la seva funció així com les variables que intervenen en el seu desenvolupament. Per tant és important conèixer el model de funcionament d’aquests dos tipus de corrents i les implicacions ecològiques que tenen per la biosfera.
En relació als corrents superficials és important conèixer la relació entre la circulació atmosfèrica i aquest tipus de dinàmica oceànica.
Corrents Oceàniques Superficials

AIGUES CONTINENTALS
És important conèixer la seva composició en funció del tipus d’aigua, de la localització geogràfica, de l’estacionalitat (matèria orgànica i sals dissoltes), del tipus de riu en funció del seu tram, i altres variables així com la seva distribució planetària en aigües superficials (rius, llacs i glaceres) i en subterrànies (aqüífers)

– Aigües superficials.
El concepte de conca hidrogràfica així com de les seves diferents propietats és important ja que aquesta constitueix la unitat d’estudi en els treballs hidrològics d’una zona determinada. Així doncs, els conceptes de evapotranspiració, drenatge superficial i subterrani són importants per determinar el balanç hídric d’una conca.

El concepte d’hidrograma en relació als rius es també important degut al paper que tenen les crescudes al nostre país.

En relació als aqüífers és important saber què és el nivell freàtic i el concepte d’isopiezes i nivell piezomètric en relació a un aqüífer lliure o confinat i la relació d’aquests amb els rius influents o efluents.

links d’interès
Servei d’informació del Satel·lit NOAA

Activitat. Examina la localització de les altes pressions a la terra i col·loca-les en el mapa dels corrents oceànics. Veus alguna correlació?
Adona’t com la posició de les altes subtropicals i la circulació al voltant d’elles coincideix amb la circulació de moltes dels corrents oceànics. Fixa’t amb el corrent del Golf de Mèxic. Conforme l’aire circula des de la banda occidental de l’alta subtropical (20º N) aquest flueix per sobre d’una massa d’aigua calenta subtropical arrastrant-la cap el nord, circulant per el marge oriental dels EEUU i creant un corrent oceànic calent que flueix cap l’Atlàntic Nord i Europa. Després de creuar l’Atlàntic, gira o es bifurca, anomenant-se ara el corrent de l’Atlàntic Nord (provocat per aquet gir/bifurcació).

localitzacio-altes-i-baixes-pressions.jpg

El corrent del Golf intensifica la inestabilitat i la probabilitat de precipitació conforme passa per l’atlàntic nord. Aquest corrent càlid representat pel gir del Corrent del l’Atlàntic Nord modera el clima de les Illes Britàniques

APLICACIONS DE CONCEPTES I SISTEMES.

El Niño i la Niña
Duran centenars d’anys s’han reconegut canvis estacionals en la circulació oceànica del Pacífic. Pescadors peruans de finals de 1800 ja anomenaven a aquesta oscil·lació estacional de l’aigua de l’oceà “El Niño”, perquè succeïa pels volts de Nadal. Un periòdic afebliment del vents trade al centre i a l’oest del Pacífic permetia que l’agua calenta envaís l’Est del Pacífic. A través del marge occidental de la costa Peruana l’aigua calenta desplaça el flux cap el nord del corrent profund ric en nutrients causant un decrement de la pesca. Avui, el fenomen és conegut com “El Niño/Southern Oscillation” (ENSO) i s’està anant cap la comprensió del impacte en els patrons o models climàtics que provoca aquest canvi estacional en els vents i en la circulació oceànica (veure informació condicions Desembre – Febrer ; condicions Juny – Agost). El fet de que es la Tª de l’oceà es refredi més del compte s’anomena en contraposició “la Niña”. Aquest altre fenomen també te uns impactes significatius en el temps atmosfèric de tot el món.
Condicions normals Pac?fic

Circulació atmosfèrica i oceànica de El Niño”

Canvi Climàtic i Corrents Oceànics
Segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals ICTA del la UAB, dirigit per Zahn R. i col·laboradors, la magnitud de futurs canvis climàtics depèn de forma crítica de la resposta de la circulació oceànica a l’escalfament global. Això és degut a què les corrents oceàniques distribueixen una immensa quantitat de calor pel nostre planeta i de pas determinen els balanços d’humitat i energia atmosfèrics i els patrons climàtics a escala regional i global. Una reorganització de la circulació oceànica té el potencial d’induir canvis climàtics substancials y abruptes (produïts en menys de 30 anys) a escala global.
Registres de la circulació oceànica en el passat, obtinguts a partir de testimonis de sediments oceànics profunds, mostren que els canvis abruptes en la circulació oceànica i els conseqüents canvis climàtics no són un fenomen nou sinó que han succeït en diverses ocasions durant el passat. Al desfer-se les grans masses de gel d’Amèrica del Nord i Escandinavia al final de la darrera època glacial, el conseqüent lliurament d’aigua dolça a l’Atlàntic Nord constitueix la major disrupció natural de la circulació oceànica durant els darrers 20.000 anys i proporciona un bon cas per examinar la relació entre pertorbacions oceàniques i inestabilitat climàtica.
[]
En aquest estudi s’han generat dades d’isòtops estables i radiogènics de la matèria particulada i de closques fossilitzades de microorganismes marins en sediments de l’Atlàntic Nord per tal de documentar la seqüència d’esdeveniments al voltant de la pertorbació d’aigua dolça, incloent un alentiment a gran escala de la circulació termohalina a l’Atlàntic Nord.
[]
El desgel va resultar en una disminució substancial de la Corrent del Golf que transporta aigua càlida cap al nord, la qual cosa va submergir la regió de l’Atlàntic Nord en un període de fred plenament glacial de no menys de 1200 anys de durada, mentre
que a l’hemisfèri sud la tendència d’escalfament cap a l’època càlida actual estava en ple procés.

ATMOSFERA

Dins dels Sistemes que es tracten en aquest tema cal destacar el de Circulació Atmosfèrica del planeta. Aquest sistema conté diferents models entre els que podem anomenar els fronts freds i els fronts càlids. Ambdós models es sustenten en conceptes com massa d’aire, gradient de saturació de vapor d’aigua de l’aire en funció de la temperatura, formació de núvols, etc.

ANIMACIONS
Circulació atmosfèrica
Estacionalitat
Escalfament global

A continuació s’il·lustren els dos tipus principal de fronts
El front fred

front-fred.jpe

El front càlid
front càlid

Origen de la fase prebiòtica de la vida

Les condicions que existien a la terra fa aproximadament 4600 milions d’anys sembla que eren les d’un lloc molt “violent” amb erupcions volcàniques i foc arreu, però amb unes pluges torrencials. Hi havia poquíssim oxigen llure si és que n’hi havia, i per tant era una atmosfera reductora, i tampoc tenia cap capa d’ozó per aturar les fortes radiacions provinents del sol. Aquesta radiació potser l’ajudava amb la seva forta acció fotoquímica a mantenir una atmosfera rica en molècules reactives allunyada de l’equilibri químic. Experiments de laboratori (Miller et al.) han recreat aquestes condicions obtenint a partir dels gasos primitius reductors com el CO2 (diòxid de carboni), el CH4 (metà), l’NH3 (amoníac) i l’H2 (hidrogen) molècules orgàniques com l’àcid cianhídric i el formaldehid que en combinació amb l’aigua reaccionen produint molècules tant importants per la vida con aminoàcids, glúcids, i compostos nitrogenats com la urea i les bases nitrogenades (púriques i pirimidíniques) precursores aquestes últimes dels nucleòtids que basteixen el DNA de la nostra informació genètica. Aquests experiments no poden recrear les exactes condicions que existien a la terra però sí que es fa evident la facilitat per obtenir aquestes molècules. Més enllà d’això, hem de tenir en compte que la Terra ha tingut molt més temps, centenars de milions d’anys i un més ampli ventall de condicions i variables perquè aquestes reaccions es produïssin i que aquestes molècules s’acumulessin en grans concentracions en diferents llocs de la terra.
Aquestes molècules orgàniques com els aminoàcids i els nucleòtids poden associar-se formant polímers amb l’ajut de catalitzadors inorgànics com els polifosfats o per altre tipus de minerals. La unió d’aminoàcids produeix polipèptids, és a dir proteïnes i la unió de nucleòtids, polinucleòtids, com l’RNA i el DNA, elements constituents de tots els éssers viu que han poblat la terra fins avui dia.

Tot i això, la pregunta clau és: com es va originar la vida a partir d’aquestes molècules?

Sembla que algunes d’aquestes molècules haurien de tenir una propietat crucial: l’habilitat de catalitzar reaccions que conduïren directament o indirectament a la producció de més molècules de catalitzadors i afavorir a les molècules que afavorien aquests tipus de reaccions. Aquest sistema autocatalític doncs, tindria algunes de les propietats que pensem com a característiques de la matèria viva: un sistema allunyat de la selecció aleatòria de reaccions, un sistema que tendiria a autoreproduir-se i que hauria de competir amb altres sistemes dependents dels mateixos estocs de molècules. Per tant, si aquets sistemes es veiessin privats dels seus estocs o mantinguts a una temperatura incorrecta que fes decaure la seva taxa de reacció, aquest sistema s’allunyaria de l’equilibri i per tant “moriria”.

Quines molècules podrien tenir aquestes activitats autocatalítiques?

En els éssers vius els polipèptids o proteïnes, formades per la combinació de diferents nombre de 20 aminoàcids serien les principals candidates. La diferent estructura 3D d’aquestes molècules facilita la possibilitat de que tinguin diferents llocs reactius. Si bé aquests polipèptids són molt versàtils com a catalitzadors no tenen manera de autoreproduir-se.

Els polinucleòtids tenen la capacitat de dirigir la seva pròpia síntesi.

Encara que alguns tenen capacitat catalitzadora o en general és més limitada els polinucleòtids poden dirigir la còpia exacta de si mateixos basant-se en la complementarietat de parella dels nucleòtids, que capacita a cadascun d’ells com a motllo d’un altre