😳 Hola!. Després d’un reset que necessitava arrenco l’últim trimestre. Us penjo d’entrada les respostes a les activitats del tema que encapçala el post.
➡ Recordeu els aspectes importants en relació als aspectes físics de l’estructura de la Terra, és a dir de la metodologia que s’utilitza per determinar-la. La sismologia i la seva metodologia són importants perquè permeten el seu estudi i la descripció de la litologia de l’escorça terrestre.
➡ ACTIVITATS.
7. Geodinàmica de l’Illa d’Islàndia.
I’illa d’Islàndia emergeix de la dorsal Atlàntica. Les dorsals oceàniques recordeu que són zones amb forta activitat volcànica, i amb nombroses falles transformants que asseguren també una considerable activitat sísmica. La seva amplada pot arrivar a ser de fins a 2000 Km. Són zones de creació d’escorça oceànica (zones constructives) ja que el magma flueix a causa dels corrents ascendents des de l’astenosfera. El magma en solidificar-se es va acumulant a ambdos costats de la dorsal i migrant cap direccions oposades, creant autèntiques serralades submarines de més de 6000 metres d’alçada i deixant una vall central anomenada en anglès rift. Trobareu esquemes a la pàgina 72 i següents.
Així doncs la franja central de l’illa és la més moderna des del punt de vista geològic, conforma el límit entre la placa nord-americana i eurasiàtica i constitueix un rift,i és el signe superficial de les dues plaques que es van separant a causa del magma que flueix pel rift. Per tant les franges d’ambdos costats del rift tenen edats similars.
Si pensem en milions d’anys el destí de l’Illa pot ser el de partir-se en dos, de fet la dorsal oceànica és l’exemple d’un procés avançat de formació d’un nou oceà, què començà fa 160 milios d’anys quan es va trencar Pangea(pàg 78 i següents).
8. Un procés tectònic en nivells.
a) i b) l’ordre correcte es BDCA i es correspon amb un procés de fragmentació d’una placa continental per ascens de magma provinent de l’astenosfera i la formació d’una dorsal i obertura d’un nou oceà.
c) A la vinyeta B s’observa la pujada de calor provinent de l’astenosfera, amb els consegüents debilitament i fractura de l’escorça continental. A la vinyeta D es produeix un aprimament de l’escorça, la formació de falles esglaonades formant una fossa tectònica o rift-valley amb erupcions volcàniques, i l’arrossegament de l’escorça continental a causa dels corrents divergents. A la vinyeta C se separen els dos blocs d’escorça continental i s’observa una dorsal encara no ben constituïda. Finalment, a la vinyeta A s’observen dues plaques amb escorça oceànica separades per una dorsal, on els mars circumdants han envaït la zona deprimida i s’ha format un nou oceà.
d) Els materials que pugen pels ecorrents de convecció ascendents provenen de l’astenosfera.
e) A causa de la calor provinent del mantell, la capa es debilita i es fractura, i després s’aprima perquè els corrents divergents empenyen l’escorça.
f) Un rift-valley és una vall tectònica formada per falles esglaonades, per on pugen materials magmàtics procedents de l’astenosfera, i que correspon a un límit de separació de plaques que precedeix l’obertura d’un nou oceà.
g) La nova escorça que es crea és escorça oceànica, encara que es formi enmig d’un continent, ja que és la fase inicial de distensió prèvia a l’obertura oceànica.
h) En principi, es formarà un oceà estret, amb una dorsal poc definida, i si el procés continua es formarà un gran oceà amb una dorsal ben constituïda, amb la consegüent separació continental. Per tant, l’antic continent quedarà fragmentat en dues parts.
9. Història tectònica de l’est Africà.
a) Perquè correspon a una etapa primerenca de la fragmentació del continent africà, i la gran fossa tectònica de l’est del continent correspon al rift-valley, on l’ascens de magma provoca molta activitat sísmica i volcànica. Un conegut volcà d’aquesta zona és el Kilimanjaro, a la zona fronterera entre Kenya i Tanzània, que amb 5.916 m d’alçada és el cim més alt del continent africà.
En aquesta imatge del google earth es pot veure la munió de volcans que delimiten el rift-valley africà.
b) Perquè és una zona deprimida on s’acumulen les aigües dels rius provinents de les muntanyes veïnes.
c) Perquè abans de l’obertura del mar Roig, l’actual península Aràbiga estava unida amb el nord-est africà de manera que formava part d’una mateixa placa litosfèrica. Actualment, són plaques diferenciades: la placa africana, a l’oest del mar Roig, i la placa aràbiga, a l’est.
d) El mar Roig és un mar en expansió que s’anirà engrandint a causa de l’ascens de material pagmàtic provinent de l’astenosfera i de la separació de les plaques pels corrents divergents. La península Aràbiga s’anirà desplaçant cap al nord-est, de manera que se separarà cada cop més del continent africà, i s’unirà amb la placa eurasiàtica.
10. Història tectònica de la costa oest dels Estats Units.
a) És una falla transformant, que correspon a un límit de plaques de conservació, amb un moviment de lliscament paral·lel entre les plaques en contacte.
b) La península de Califòrnia es troba a la placa pacífica. La falla que separa les dues plaques ès la falla de San Andrés, falla de transformació que recorre l’oest dels EUA en direcció nord-sud.
c) La previsió és que, d’aquí a uns quants milions d’anys, la península de Califòrnia se separi del continent americà i es mogui cap al nord-oest, a causa del continu fregament entre les plaques.
d) Malgrat que el fregament entre les dues plaques separades per la falla de San Andrés és continu, sovint es presenten moviments sobtats a causa de l’acumulació d’energia al llarg de la falla que s’allibera de cop. Les conseqüències són forts terratrèmols amb hipocentres poc profunds, fins a 100 km de profunditat.
12. Història geològica de la Índia.
Vinyeta 1:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça oceànica i l’escorça oceànica.
b) A la placa eurasiàtica es forma un arc insular amb abundant activitat sísmica i volcànica.
c) La zona de subducció pertany a la placa indoaustraliana.
Vinyeta 2:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça oceànica.
b) La zona de subducció pertany ara a la placa eurasiàtica, que en el seu límit presenta
escorça oceànica.
c) Els arcs insulars han desaparegut perquè la placa oceànica on es trobaven s’ha enfonsat
cap a l’astenosfera en subducció.
d) A la placa eurasiàtica s’ha format una serralada pericontinental.
e) Sí, hi pot haver magmatisme, ja que hi ha subducció d’una placa sota l’altra i es generen
nous magmes.
Vinyeta 3:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça continental.
b) La serralada de l’Himàlaia es troba entre les dues plaques, l’eurasiàtica i la indoaustraliana, i s’ha format per obducció o col·lisió continental.
c) No hi pot haver fenòmens magmàtics perquè no hi ha subducció.
