El dia 12 de març fem una sortida científica per realitzar una activitat extraescolar. Farem un TALLER SOBRE LA CÈL·LULA.
💡 ACTIVITAT PRÈVIA. Amb aquest motiu s’haurà de lliurar el dimarts 11 de març un recull de les cèl·lules implicades en cadascún del aparells que hem vist fins ara. Sí!!!, Sí!!! 😛 els famosos aparells implicats en la nutrició humana, juntament amb les cèl·lules implicades en la reproducció, així com els orgànuls que hem vist: mitocòndries i nucli (cromosomes). Hi afegirem el reticle endoplasmàtic rugós.
➡ Comenceu buscant pel llibre els tipus cel·lulars, a les fotocòpies que us vaig lliurar, a la biblioteca, a Internet…..
– Us penjare un guió del que cal fer. Fins aviat 😆
➡ Ah i us penjo un altre vídeo sobre la meiosi més entenedor MEIOSI
😆 Fins a la resta del trimestre i durant el principi de l’últim trimestre tractarem aquest important tema i els conceptes i sistemes biològics que s’amaguen darrera la reproducció sexual.
Dins de la de la funció de reproducció s’inclou l’anatomia dels aparells reproductors masculí i femení i del seu funcionament així com els conceptes biològics lligats a la reproducció sexual i que suposen la transferència del material genètic (informació en forma de DNA) de generació a generació o eliminació d’aquella que no resulti vàlida.
💡 Al finalitzar aquesta unitat has de ser poder explicar els següents conceptes:
1. Localització dins la cèl·lula del material genètic o hereditari, és a dir del DNA. En quina forma es troba i quina informació porta.
2. Com es transmet i qui transmet aquesta informació d’una generació a l’altra. Es transmet sencera?, barrejada?. Quina quantitat?, la meitat?
3. Quin és el cicle biològic de cadascuna de les cèl·lules responsables de la fecundació. Així sabrem si va ser primer l’ou o la gallina?
4. Quin tipus de malalties estan relacionades amb la reproducció humana. Com prevenir-les.
5. Els canvis físics i psíquics a l’adolescència i saber valorar-los com una etapa important en l’espècie humana.
➡ Varem introduir la transferencia del material genètic, és a dir del DNA, de generació en generació a partir d’un arbre genealògic d’una família afectada d’hemofilia. La probabilitat de transmetre aquesta malaltia depèn d’on vagi a parar la informació defectuosa (en aquesta cas una mutació en el gen d’una proteïna que impedeix la coagulació) i per tan els malalts d’hemofilia pateixen malaties relacionades amb una coagulació defectuosa.
➡ ACTIVITAT 1. Realitza les activitats de la 1 a la 5 que se’t demana del llibre. Hauràs de lliurar-la el dijous al matí a l’hora de tutoria
➡ ACTIVITAT 2.
Per començar introduírem la meiosi a classe a partir d’un arbre genealògic, en aquest cas el d’una família hemofílica, i varem veure com es transmet aquesta malaltia d’una generació a l’altra. En aquesta presentació tens els material per fer aquesta activitat. Hauràs de lliurar-la abans de l’examen final del trimestre
😆 Nou tema, 8) i aprofitant que la Marató de TV3 es dedica enguany a les malalties cardiovasculars, nosaltres estudiarem a fons com funciona aquest aparell. Us aconsello doncs que mireu algunes de les problemàtiques d’aquestes malalties per tal d’estar assabentats 😯 de com funciona el nostre cor i com l’hem de tractar-lo per que bategui el màxim de vegades possible en el màxim de temps possible 😀
➡ ACTIVITATS
Una activitat seria saber l’edat del teu cor. Calcula-la.
Veure animacions del sistema circulatori com aquesta o aquesta altra
➡ ACTIVITATS A LLIURAR
Setmana 8
Setmana 7.
Setmana 6. Setmana 5. Que tingueu una bona esquiada 😆 i us ho passeu bé, ens veiem dijous 14 de febrer a tutoria i al laboratori a la tarda per una nova pràctica.
Setmana 4.
Finalització per fí de la pràctica del midó tots les grups. Informe a lliurar la setmana 6, dilluns 28 de gener. Trobareu el que heu de fer a l’apartat de la pràctica
Activitats fins la 21. Lliurament 17 de gener
Activitats de l’1 a la 10. Lliurament 15 gener
Setmana 3. Significat d’un electrocardiograma. Què passa en l’activitat cardíaca en els punts més importants del gràfic representat per un electrocardiograma. Lliurament 14 de gener.
Setmana 2. Disseny d’un bitxo amb totes els aparells, nutrients i substàncies de rebuig implicades. Ah! i que funcioni 8)
Pràctica laboratori-3. Detecció i hidròlisi del midó de Solanum tuberosum.
El midó és la principal molècula de reserva de glúcids o hidrats de carboni dels vegetals. Està format per la unió de moltíssimes molècules de glucosa, que com sabreu és la principal molècula per la obtenció d’energia per part de molts dels èssers vius, obtenció d’energia que es realitza a les mitocòndries de les cèl·lules en el procés de la RESPIRACIÓ CEL·LULAR.
Ja que més de la meitat dels carbohidrats que ingerim estan constituïts per midó, és evident que el funcionament correcte de l’amilasa (l’enzim que trenca o hidrolitza el midó) és imprescindible pel funcionament del nostre cos, en aquest cas per obtenir energia de la glucosa mitjançant la respiració cel·lular a les mitocòndries.
L’amilasa com ja em dit és un enzim (un tipus de proteïna) secretat per les glàndules salivals i també pel pàncreas que “trenca” la molècula de midó, és a dir hidrolitza el midó, alliberant les molècules de glucosa de que estat fet el midó. Aquestes molècules de glucosa estaran així disponibles per les cèl·lules de tot el cos.
En aquesta pràctica comprovaràs com la amilasa salival trenca els enllaços entre les molècules de glucosa que hi han en el midó, en aquest cas del tubercle de la patatera, que te com a nom científic Solanum tuberosum.
💡 Una manera molt fàcil de seguir el funcionament, és a dir l’activitat de l’amilasa sobre el midó, és utilitzant lugol com a indicador. El lugol és un reactiu que conté iode, quan afegim unes gotes en una solució que conté midó, aquesta pren ràpidament una coloració violeta. No es tracta d’una reacció química, sinó que la molècula d’iode té la mida justa per col·locar-se per entremig de la molècula de mido. Si aquesta molècula es trenca, com passa quan l’amilasa hidrolitza el midó, la coloració violeta desapareix.
➡ ACTIVITAT 1. Per començar aquesta pràctica, abans hauràs d’informar-te del contingut nutricional del tubercle de patata i de QUÈ ÉS i COM ÉS la molècula de midó ❗ . Aquestes dades les hauràs de portar el dia de la pràctica per tal de ser avaluades.
Trobaràs informació ràpida de la patata i del midó a la wikipedia. Si no trobés la informació nutricional potser tindràs que anar a una wikipedia en un altre idioma, pensa que l’anglès és l’idioma principal per comunicar ciència.
💡 Si tens instalat el pluggin chime podràs veure la molècula de glucosa clicant sobre aquest enllaç glucosa.pdb
2. En el següent enllaç et pots descarregar el guió de la pràctica