😆 Bé, aquest és el penúltim examen del curs i el principi de la recta final. Us encoratjo a no tirar la tovallola, és a dir, no val rendir-se. Ningú pot rendir-se.
Als que han fet els exercicis i estudiat no han de tenir problemes per superar aquest examen. A la resta que no han fet els exercicis us penjo finalment en format pdf les solucions del tema 4. Problemes informàtics d’aquest cap de setmana ha impossiblitat que tinguessiu les respostes penjades al bloc.
L’AIGUA. Escull i respon 4 preguntes de cada secció, 1,A, 1B, 1C.
1A. RISCOS NATURALS: FENÒMENS ATMOSFÈRICS, INUNDACIONS I INESTABILITATS
DE VESSANTS.
1. Quines característiques geogràfiques condicionen un alt risc d’inundacions a la Catalunya litoral?
– Els forts pendents de la serralada litoral, que fan que les aigües es concentrin ràpidament.
– La proximitat al mar.
– L’orientació del vessant est cap al mar.
2. Quins són els factors no geogràfics que estan associats a un alt risc d’aiguats a Catalunya, durant els mesos de la tardor?
– L’escalfor del mar.
– L’arribada de masses d’aire fred en altura.
– Les estructures que actuen de barrera (vies de comunicació, etc.).
– La transformació de sòls permeables en sòls impermeables.
– L’ocupació de zones inundables.
3. Quin factor és el responsable dels períodes llargs sense pluges a Catalunya?
L’anticicló centrat a l’Atlàntic (Açores).
4. Cita 5 actuacions de l’ésser humà sobre el medi que incrementin el risc d’inundacions.
– Construcció de vies de comunicació que tallin rieres.
– Transformació de sòls permeables en impermeables (asfalt).
– Reducció de l’amplada d’una llera.
– Incendis, que afavoreixen que l’aigua de pluja arribi abans a la llera.
– Construcció de dics de contenció defectuosos als marges d’una llera.
5. Cita 5 mesures correctores encaminades a disminuir el risc d’inundacions.
– Reforestar, donar més espai a la riera (zona d’inundació).
– Construir ponts amb una llum prou ampla perquè hi puguin passar cabals elevats.
– Construir preses per retenir l’aigua; construir murs de contenció i dics resistents.
6. Quins factors afavoreixen les esllavissades?
– El tipus de material, especialment si és poc compactat, com sol passar amb els sediments
recents o les argiles.
– L’orientació dels plànols de feblesa (estratificació, esquistositat, etc.) respecte al vessant. Si s’inclinen en la mateixa direcció que el vessant, és un factor de risc.
– El descalçament de la base dels vessants.
– Els tremolors de terra.
– Els aiguats importants.
– La forma dels talussos: si és convexa, afavoreix les esllavissades.
– La presència de vegetació pot jugar en els dos sentits: per una banda, ancora els estrats, impedint-ne l’esllavissada, però per l’altra, afavoreix la infiltració de l’aigua quan plou, cosa que pot lubrificar els materials del subsòl i, per tant, convertir-se en
un factor de risc.
7. Diferències entre esfondrament i subsidència?. Quines són les causes?
Un esfondrament és un fenomen ràpid, mentre que una subsidència és el mateix fenomen, però lent, perquè parlem d’un desplaçament de pocs centímetres o mil·límetres l’any. Les causes poden ser la carstificació del terreny, l’excavació de galeries, l’extracció de fluids o l’estructura tectònica (a causa de falles actives o de la compactació de sediments recents).
8. Quina és la causa natural de pèrdua de sorra a les platges?
La causa natural són els temporals marins, ja que les onades tenen molta força i poden fer desaparèixer la sorra d’una platja ràpidament. D’entre les possibles causes antròpiques es pot esmentar la construcció invasiva de molls, esculleres o altres obres que frenen l’arribada de sorra de les platges veïnes.
9. Quina diferència hi ha entre desertització i desertificació?
La desertització és un fenomen natural, de caràcter cíclic. En canvi, la desertificació és un fenomen no natural, afavorit per l’acció humana, i conseqüència de determinats impactes que afecten el sòl. El resultat final és similar en tots dos casos.
10. Quines són les causes de la desertificació?
L’agricultura intensiva, el pasturatge intensiu, els incendis i la tala d’arbres.
11. De què depèn la erosivitat de la pluja.? Quines actuacions es poden realitzar per disminuirla?
De la seva intensitat, especialment gran durant les tempestes. Tenir una bona coberta vegetal dels nostres sols, disminuieix l’impacte de la pluja sobre el sol.
1B. L’AIGUA, RECURS NATURAL.
1. Quins són els inconvenients i els impactes ambientals que provoca el transvasament d’aigua d’una conca a l’altra?
N’hi ha un quants. D’una banda hi ha el conflicte entre els habitants de cada conca, ja que l’aigua és un recurs que sovint és escàs, especialment en el moment en què es planteja un transvasament. De l’altra, hi pot haver conseqüències de caràcter mediambientals ja que la zona deltaica del riu exportador es pot salinitzar si hi arriba menys aigua, cosa que, de retop, pot afectar els cultius. A més, també pot patir una regressió, ja que en arribar menys sediments al delta, la dinàmica riu-mar afavorirà l’erosió del delta. Finalment, si el cabal ecològic no és prou elevat, l’ecosistema fluvial del riu exportador també es veurà afectat pel transvasament.
2. Quines diferències hi ha entre depuració i potabilització?
La depuració neteja l’aigua, de manera que conté un grau de contaminants mínims (els que marca la legislació), mentre que la potabilització comporta una neteja molt més gran, ja que és aigua destinada al consum humà. La potabilitzada, per tant, conté una proporció de contaminants molt més baixa que la depurada.
3. Quin és el sistema de regatge més efectiu, per tal d’aprofitar bé l’aigua?
El regatge gota a gota és el més efectiu ja que s’aprofita gairebé tota l’aigua i se n’evapora molt poca.
4. Què és el balanç hídric d’una conca?
El balanç hídric és la proporció d’entrades i sortides d’aigua d’una conca.
5. Digues tres mesures per l’estalvi d’aigua de consum industrial?
El consum industrial pot estalviar aigua de maneres diverses, per exemple:
– depuració i reutilització de l’aigua;
– reciclatge de l’aigua dels circuits de refrigeració, és a dir, refredar l’aigua i tornar-la a canalitzar, en comptes de reemplaçar-la per aigua freda;
– utilització de maquinària de baix consum d’aigua.
6. Anomena cinc mesures d’estalvi domèstic d’aigua.
Es pot estalviar aigua a casa de maneres diverses, per exemple:
– posar les rentadores i els rentaplats quan hi hagi càrrega suficient i no utilitzar-lo quan està mig buit;
– tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents;
– utilitzar la dutxa en comptes de la banyera a l’hora de la higiene corporal;
– no utilitzar el vàter com a paperera, és a dir, no estirar la cadena perquè s’hi hagi llençat un paper;
– no regar el jardí més del que és estrictament necessari i utilitzar plantes adaptades al nostre clima (xeròfiles) en comptes de plantes que necessitin molta aigua com la gespa.
7. Què és el cabal ecològic?
És el cabal mínim que ha de dur un riu perquè l’ecosistema fluvial no es deteriori.
1C. L’AIGUA, IMPACTES.
1. Quins són els dos tipus d’impactes que es poden donar a la hidrosfera?
Per una banda, la contaminació, i per l’altra la interferència dels humans en processos naturals.
2. Digues quines són les conseqüències negatives de la construcció d’embassaments?
Són diverses:
– l’aigua que queda retinguda als embassaments no arriba a la desembocadura, per tant, la lluita que es produeix en profunditat entre les aigües salades i dolces afavoreix les primeres, cosa que ocasiona l’entrada d’aigües salades i la salinització dels
aqüífers;
– els al·luvions queden retinguts a l’embassament i no arriben a la desembocadura, cosa que pot provocar el retrocés del delta i de les platges que es nodrien d’aquests materials;
– l’elevació del nivell de base dels rius i rieres que desemboquen en l’embassament pot ocasionar inundacions i sedimentació d’al·luvions en zones on abans no se’n produïen;
– les aigües que surten de l’embassament tenen més poder erosiu, ja que no transporten al·luvions;
– l’ocupació del territori per part de les aigües provoca sovint la migració humana i la desaparició de poblacions i de patrimoni.
3. Relaciona les fonts contaminants amb els productes de contaminació característics:
a granges 1. metalls
b camps de conreu 2. nitrats
c clavegueres 3. alta temperatura de l’H2O
d indústria 4. bacteris coliformes
5. pesticides
1 granges ? nitrats, bacteris coliformes;
2 camps de conreu ? nitrats, pesticides;
3 clavagueres ? alta temperatura de l’aigua, bacteris coliformes;
4 indústria ? metalls, nitrats, alta temperatura de l’aigua i bacteris coliformes.
4. Què és l’eutrofització? Quins contaminants la provoquen? Quins orígens poden tenir aquests contaminants?
L’eutrofització és el creixement desmesurat de les poblacions d’éssers vius a l’aigua. La provoquen aquells elements que són limitadors de la vida a l’aigua, bàsicament nitrats i fosfats. L’origen d’aquests contaminants són els fertilitzants i les aigües domèstiques.
5. Què és la intrusió salina? Quines en són les seves causes? Com es pot detectar?
La intrusió salina consisteix en la invasió dels aqüífers d’aigua dolça de la zona litoral per part de l’aigua de mar. Les causes sovint són la sobreexplotació o la dificultat de recàrrega d’aquests aqüífers. Es detecta pel gust salat de les aigües que en provenen.
6. Què representen les demandes d’oxigen? Com podem saber, a partir de les demandes d’oxigen, si un abocament és de contaminants orgànics o inorgànics?
La demanda d’oxigen representa la quantitat necessària d’aquest gas per poder oxidar substàncies contaminants en l’aigua. Si la relació DBO5/DQO és alta (més de 0,6), indica un contingut en matèria orgànica alt, i si és baix, indica que hi ha matèria inorgànica.
😳 Hola!. Després d’un reset que necessitava arrenco l’últim trimestre. Us penjo d’entrada les respostes a les activitats del tema que encapçala el post.
➡ Recordeu els aspectes importants en relació als aspectes físics de l’estructura de la Terra, és a dir de la metodologia que s’utilitza per determinar-la. La sismologia i la seva metodologia són importants perquè permeten el seu estudi i la descripció de la litologia de l’escorça terrestre.
➡ ACTIVITATS.
7. Geodinàmica de l’Illa d’Islàndia.
I’illa d’Islàndia emergeix de la dorsal Atlàntica. Les dorsals oceàniques recordeu que són zones amb forta activitat volcànica, i amb nombroses falles transformants que asseguren també una considerable activitat sísmica. La seva amplada pot arrivar a ser de fins a 2000 Km. Són zones de creació d’escorça oceànica (zones constructives) ja que el magma flueix a causa dels corrents ascendents des de l’astenosfera. El magma en solidificar-se es va acumulant a ambdos costats de la dorsal i migrant cap direccions oposades, creant autèntiques serralades submarines de més de 6000 metres d’alçada i deixant una vall central anomenada en anglès rift. Trobareu esquemes a la pàgina 72 i següents.
Així doncs la franja central de l’illa és la més moderna des del punt de vista geològic, conforma el límit entre la placa nord-americana i eurasiàtica i constitueix un rift,i és el signe superficial de les dues plaques que es van separant a causa del magma que flueix pel rift. Per tant les franges d’ambdos costats del rift tenen edats similars.
Si pensem en milions d’anys el destí de l’Illa pot ser el de partir-se en dos, de fet la dorsal oceànica és l’exemple d’un procés avançat de formació d’un nou oceà, què començà fa 160 milios d’anys quan es va trencar Pangea(pàg 78 i següents).
8. Un procés tectònic en nivells.
a) i b) l’ordre correcte es BDCA i es correspon amb un procés de fragmentació d’una placa continental per ascens de magma provinent de l’astenosfera i la formació d’una dorsal i obertura d’un nou oceà.
c) A la vinyeta B s’observa la pujada de calor provinent de l’astenosfera, amb els consegüents debilitament i fractura de l’escorça continental. A la vinyeta D es produeix un aprimament de l’escorça, la formació de falles esglaonades formant una fossa tectònica o rift-valley amb erupcions volcàniques, i l’arrossegament de l’escorça continental a causa dels corrents divergents. A la vinyeta C se separen els dos blocs d’escorça continental i s’observa una dorsal encara no ben constituïda. Finalment, a la vinyeta A s’observen dues plaques amb escorça oceànica separades per una dorsal, on els mars circumdants han envaït la zona deprimida i s’ha format un nou oceà.
d) Els materials que pugen pels ecorrents de convecció ascendents provenen de l’astenosfera.
e) A causa de la calor provinent del mantell, la capa es debilita i es fractura, i després s’aprima perquè els corrents divergents empenyen l’escorça.
f) Un rift-valley és una vall tectònica formada per falles esglaonades, per on pugen materials magmàtics procedents de l’astenosfera, i que correspon a un límit de separació de plaques que precedeix l’obertura d’un nou oceà.
g) La nova escorça que es crea és escorça oceànica, encara que es formi enmig d’un continent, ja que és la fase inicial de distensió prèvia a l’obertura oceànica.
h) En principi, es formarà un oceà estret, amb una dorsal poc definida, i si el procés continua es formarà un gran oceà amb una dorsal ben constituïda, amb la consegüent separació continental. Per tant, l’antic continent quedarà fragmentat en dues parts.
9. Història tectònica de l’est Africà.
a) Perquè correspon a una etapa primerenca de la fragmentació del continent africà, i la gran fossa tectònica de l’est del continent correspon al rift-valley, on l’ascens de magma provoca molta activitat sísmica i volcànica. Un conegut volcà d’aquesta zona és el Kilimanjaro, a la zona fronterera entre Kenya i Tanzània, que amb 5.916 m d’alçada és el cim més alt del continent africà.
En aquesta imatge del google earth es pot veure la munió de volcans que delimiten el rift-valley africà.
b) Perquè és una zona deprimida on s’acumulen les aigües dels rius provinents de les muntanyes veïnes.
c) Perquè abans de l’obertura del mar Roig, l’actual península Aràbiga estava unida amb el nord-est africà de manera que formava part d’una mateixa placa litosfèrica. Actualment, són plaques diferenciades: la placa africana, a l’oest del mar Roig, i la placa aràbiga, a l’est.
d) El mar Roig és un mar en expansió que s’anirà engrandint a causa de l’ascens de material pagmàtic provinent de l’astenosfera i de la separació de les plaques pels corrents divergents. La península Aràbiga s’anirà desplaçant cap al nord-est, de manera que se separarà cada cop més del continent africà, i s’unirà amb la placa eurasiàtica.
10. Història tectònica de la costa oest dels Estats Units.
a) És una falla transformant, que correspon a un límit de plaques de conservació, amb un moviment de lliscament paral·lel entre les plaques en contacte.
b) La península de Califòrnia es troba a la placa pacífica. La falla que separa les dues plaques ès la falla de San Andrés, falla de transformació que recorre l’oest dels EUA en direcció nord-sud.
c) La previsió és que, d’aquí a uns quants milions d’anys, la península de Califòrnia se separi del continent americà i es mogui cap al nord-oest, a causa del continu fregament entre les plaques.
d) Malgrat que el fregament entre les dues plaques separades per la falla de San Andrés és continu, sovint es presenten moviments sobtats a causa de l’acumulació d’energia al llarg de la falla que s’allibera de cop. Les conseqüències són forts terratrèmols amb hipocentres poc profunds, fins a 100 km de profunditat.
12. Història geològica de la Índia.
Vinyeta 1:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça oceànica i l’escorça oceànica.
b) A la placa eurasiàtica es forma un arc insular amb abundant activitat sísmica i volcànica.
c) La zona de subducció pertany a la placa indoaustraliana.
Vinyeta 2:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça oceànica.
b) La zona de subducció pertany ara a la placa eurasiàtica, que en el seu límit presenta
escorça oceànica.
c) Els arcs insulars han desaparegut perquè la placa oceànica on es trobaven s’ha enfonsat
cap a l’astenosfera en subducció.
d) A la placa eurasiàtica s’ha format una serralada pericontinental.
e) Sí, hi pot haver magmatisme, ja que hi ha subducció d’una placa sota l’altra i es generen
nous magmes.
Vinyeta 3:
a) La col·lisió es produeix entre l’escorça continental i l’escorça continental.
b) La serralada de l’Himàlaia es troba entre les dues plaques, l’eurasiàtica i la indoaustraliana, i s’ha format per obducció o col·lisió continental.
c) No hi pot haver fenòmens magmàtics perquè no hi ha subducció.
➡ ACTIVITAT. VISITA COSMOCAIXA.
El dia 12 de març fem una sortida científica per realitzar una activitat extraescolar. Farem un TALLER SOBRE LA CÈL·LULA.
💡 ACTIVITAT PRÈVIA. Amb aquest motiu s’haurà de lliurar el dimarts 11 de març un recull de les cèl·lules implicades en cadascún del aparells que hem vist fins ara. Sí!!!, Sí!!! 😛 els famosos aparells implicats en la nutrició humana, juntament amb les cèl·lules implicades en la reproducció, així com els orgànuls que hem vist: mitocòndries i nucli (cromosomes). Hi afegirem el reticle endoplasmàtic rugós.
➡ Comenceu buscant pel llibre els tipus cel·lulars, a les fotocòpies que us vaig lliurar, a la biblioteca, a Internet…..
– Us penjare un guió del que cal fer. Fins aviat 😆
➡ Ah i us penjo un altre vídeo sobre la meiosi més entenedor
MEIOSI
➡ IMPORTANT Acabo de penjar el nou pòster amb el que han fet els de 2n de BTX, però encara no es molt operatiu, per tant ens oblidem una mica d’ell de moment.
1. Per l’examen el més important és saber fer un tall geològic o topogràfic (no en posaré cap del llibre)
2. Amb les columnes estratigàfiques i les fotos pautades que teniu a sota ja heu de poder explicar l’itinerari, sabent per suposat tot el corresponent a roques sedimentàries detrítiques i no detrítiques, of course. I d’aquí s’esdevé saber quin ambient és continental o marí, palustre, lacustre, deltaic
3. Mireu-vos en el llibre en el capítol d’estratigrafia, a l’apartat com interpretar els temps passats a partir de….no se que, el que creieu que heu de saber (transgressió marina, regressió). Son només aquests conceptes.
Fotos:
– de l’1 a la 22 Paleozoic
– de la 23 a la 37 Bundsandstein.
La 30, la 31 i la 34 mostren el Muschelkalk 1, mentra anavem pujant pel Bundsanstein
– de la 38 a la 42 Muschelkalk 1, amb una bona visió des de la foto 42 .
– de la 43 a la 48 Muschelkalk 2.
– No hi han fotos del Muschelkalk 3. Era on ens varem quedar abans d’anar a la Cinglera (on es va matar la AnCa), hi havien unes pedres blanques en forma de taules que sortien de terra. Allà al Santuari de PuigGraciós, on vareu explicar un munt d’acudits
– de la 55 a la 62 Eocè (marí). Moltes mostren el contacte (els dos colors) amb el Paleozè (continental). Les fotos on es veuen els cingles corresponen a l’Eocè. On està arbrat, és a dir la zona per sota dels cingles amb arbres (Pinus sp.), és el Paleocè, terreny argil·lòs continental.
Mireu-vos a roques sedimentàries d’on provenen les roques calcàries (carbonatadas) d’origen marí
9.1.
a) L’aigua és el dissolvent més important a la biosfera.
Per la vida a la biosfera, higiene humana (ús domètic) i alimentacio humana (agricultura, ramaderia), indústria (papereres i curtits n’utilitzeen molta), obtenció electricitat, obtenció d’aigua dolça.
b) l’aigua és un recurs renovable, ja que desprès d’usada es retorna, en el cas de que els paisos tinguin Estacions Depuradores d’Aigues residuals (EDARs). No obstant es retorna amb una reducció de la seva qualitat que la fa no potable (amb metalls pesants i una gran quantitat de fosfats i nitrats, etc..)
c) Per que només es depura (eliminació de residus sòlids, eliminació d’una part important de matèria orgànica), però no es potabilitza (eliminació de qualsevol partícula disolta i esterilització mitjançant processos molt costosos).
9.2.
a) i b) pàgina 16 Informe Planeta viu.
c) pensar una mica en la localització geogràfica d’aquests països
9.3.
a) obviament…..
b) No crec que la gent es quedi a casa seva esperant a que plogui….. A quin lloc del planeta hi ha molta aigua?. Les desalinitzadores podrien …..
9.4.
a) Ningú podria mirar quins deserts hi ha en aquests paisos en algun Atlas?. Els paisos es dedueixen de la gràfica de la pàgina 16.
b), c) i d) Ningú ha posat water and war al google o agua y guerra, etc…..?????
9.5.
Pàgina 16, paràgraf 4
9.6.
a) Com diu la pàgina 16, paràgraf 3, perquè són els que en el mapa extreuen aigua dolça per sobre dels seus recursos anuals renovables, estan sent totalment insostenibles, a causa de la seva situació ecològica.
b) Només cal pensar en la seva situació geogràfica, on tot i realitzar un gran ús d’aigua (són països desenvolupats), en disposen de molta.
10.1. Des de fa 50 anys com es veu en la gràfica ha anat augmentant perquè la natalitat augmenta principalment en el països en desenvolupament i no desenvolupats on es concentra la majoria de població. Per altra banda l’esperança de vida augmenta, més per uns que pels altres però augmenta. Això fa que les previsions conservadores del text siguin bastant optimistes. D’altra banda, el “benestar” augmenta més ràpidament, tan per els països desenvolupats, com per els en desenvolupament i els no desenvolupats. Tot això implica un més intensiu dels recursos (mesurat en aliments i fibra).
10.2. Podria ser que el compliment dels Tractats Internacionals sobre Emissió de CO2, l’esgotament progressiu dels recursos energètics fòssils i la millora en la tecnologia i gestió de recursos (pag. 18 2n paràgraf) afavorissin aquest decrement.
10.3.
a) Evidentment és totalment insostenible, no es pot consumir més del que es te.
b) l’esgotament de certs recursos en determminats països, provocaria l’augment dels principals problems que ara mateix succeeixen en el món: guerres per el control dels recursos, fam, malalties, etc
10.4.
a) aquí es necessita una opinió personal argumentada i justificada en funció del que s’ha llegit en el text i de la informació que s’obtingui d’altres fonts.
10.5. Una altra vegada una opinió personal, si bé lleis, compliment de les lleis, organismes investigadors, estats, conscienciació, educació, haurien de figurar en una frase ben construida.
10.6. Pregunta personal de conscienciació
10.7. Llegir pàgina 19 hi ha un munt de dades perquè entre tots hi hagin idees, inclús de genials!.
LA RESTA CREC QUE LA PODEU RESOLDRE SOLS. NOMÉS ES REQUEREIX UNA LECTURA ATENTA I COMPRENSIVA DE LA PÀGINA 20 I RESPONDRE A LES 5 QÜESTIONS QUE QUEDEN I LLIURAR L’INFORME DIMECRES.
😆 ANSWERS.
1. Què vol dir que les substàncies en una solució, per exemple, a la sang o el medi extracel·lular que envolta les cèl·lules, és mouen nomès a favor de gradient?
Un gradient és una diferencia de qualsevol cosa, temperatura, concentració, pressió atmosfèrica, etc. Per tant la pressió, les substàncies del medi extracel·lular o líquid intersticial es mouen d’un lloc amb més concentració a menys concentració. És una mena de transporta passiu, no hi ha despesa d’energia. (pàgines 12-13-14
2. Grafiquem ràpidament el percentatge de les diferents poblacions leucocitàries (els diferents tipus de leucòcits o glòbuls blancs). Quin nombre de cadascun d’elles existeixen per ml en una persona normal?
3. Karl Landsteiner, biòleg, va descobrir fa quasi 150 anys els grups sanguinis AB0 (ABzero). Si et fessin una transfusió sanguínia d’una persona del grup AB i tu ets 0 que passaria?. Qui provocaria aquest efecte?. Qui produeix en última instància el causant del problema?.
Podries morir, ja que el teu sistema immunitari rebutjaria les cèl·lules amb els antígens AB, ja que una persona O no té aquests antigens, i per tant les seves cèl·lules B començarien a fer anticossos contra les cèl·lules AB, provocant coagulació i trombosis. pàgina 19
4. Una de fàcil. Què és el líquid intersticial o líquid extracel·lular? Què porta?. Com el va anomenar Hipòcrates?
És el líquid que constitueix la limfa, amb plasma sanguini i els leucocits. Es transvasa de la sang cap el medi extracel·lular on hi han les cèl·lules dels teixits. Apart del plasma (hormones, i anticossos, intermediaris metabòlics, etc…) i dels leucòcits, porta els nutrients, l’O2 i les substàncies de rebuig de les cèl·lules. És el mitjà en que les subtàncies i cèl·lules del sistema immunitari passin de la sang als teixits. Hipocrates, la va anomenar sang blanca.
LLegiu pàg 20.
5. Les molècules d’histocompatibilitat (que són proteïnes) no són ben bé receptors com el TCR de les cèl·lules T (les cèl·lules T són conjuntament amb les cèl·lules B, els limfòcits). No són ben bé receptors, perquè ja porten una cosa encabida (immersa dins seu però exposada a l’exterior) i que presenten als limfòcits, els limfòcits porten el receptor. Com s’anomena aquesta cosa. De que està feta?. D’on pot venir?. Depenent d’on vingui, serà presentat per cert tipus de molècules HLA, de quines?
Les molècules HLA porten en la seva superfície, encabit en una mena de solc, a l’antigen. Aquest està format per un pèptid (de 8 a 15 aminoàcids units). Tots els antigens provenen de l’interior cel·lular, però pot venir de l’interior cel·lular de qualsevol cèl·lula i en aquest cas l’antigen s’encabirà en molecules d’histocompatibilitat classe I (HLA-classe I). Si venen de l’interior de les vacuoles de digestió (mireu la pàgina 24) de les cèl·lules presentadores d’antigen, anomenades APC, entre elles els fagòcits (macròfags, neutròfils, cèl·lules dendrítiques) i també de les cèl·lules B (limfòcits B) , l’antigen es presentarà via molècules HLA- classe II.
Mireu l’esquema de la pàgina 26, l’esquema de baix es veu un virus que entra en una cèl·lula, aquesta te unes molècules en la superfície, són les molècules HLA-classe I. Després veieu trocets del virus flotant (triangles) en el citoplasma de la cèl·lula, aquests trocets es veuen també sobre les molècules HLA classe i abans no hi eren. Aquest trocet del virus és l’antigen (un pètid de 8 a 15 aminoàcids), que és reconegut després per una TCD8 (les T citotòxiques). Així és com es lluita contra un virus. Si la cèl·lula no està infectada, les molècules HLA-classe I presentaran pèptids propis de la cèl·lula, és el que passa en una persona normal. En aquest cas com els antigens són propis les TCD8 no ho reconeixeran.
Ara mireu l’esquema superior, és un fagocit, un macròfag fagocitant bacteries amb anticossos enganxats. Que farà el macròfag amb tot això?. Doncs farà el que es veu a la pàgina 24, ho internalitzarà i ho digerirà i com que el què fagocita són principalment proteïnes, les hidrolitzarà (partirà) en petits pèptids que presentarà amb les molècules HLA-classe II perquè siguin els TCD4 els que s’encarreguin de la resposta. Així és com es lluita contra les bacteries
6. Defineix homeòstasi i digues algunes variables biològiques homeostàtiques?.
Homeòstasi és una propietat dels sistemes biològics que permet el manteniment del seu equilibri . Per exemple en una infecció vírica o bacteriana, el sistema immunitari ha de respondre mitjançant uns mecanimes que hem vist i posteriorment acabar la resposta mitjançant uns mecanismes que no hem vist, amb la finalitat de recuperar l’homeòstasi del sistema, en aquest cas del sistema immunològic. La temperatura també s’ha de mantenir en equilibri i també presenta mecanismes per mantenir aquesta homeòstasi. La glucèmia que heu vist també té mecanismes homeostàtics, mecanismes que realitzen la insulina i el glucagó, per mantenir l’equilibri. La temperatura del planeta també ha de mantenirse en homeòstasi, l’atmosfera i l’hidrosfera intervenen en mantenir-la.
7. La resposta immunitària pot ser de dos tipus inespecífica i específica i dins de l’específica hi ha la humoral i la cel·lular. Aquesta classificació és deu a la intervenció de diferents tipus cel·lulars leucocitaris a cadascuna d’aquestes respostes. Quins tipus cel·lulars són aquests?
Inespecífica: neutròfils, macròfags, és a dir fagòcits en general
Específica humoral: limfòcits B
Específica cel·lular: limfòcits T
8. També es deu al fet que la inespecífica es fa d’una manera i l’específica d’una altra, a través de diferents coses o molècules? Pots dir com es fa i quin elements hi intervenen?
La inespecífica es realitza primerament mitjançant inflamació i febre i mitjançant fagocitosi.
Posteriorment es posa en marxa la específica que resulta de la presentació via molecules HLA classe II als T CD4 o via molècules de classe I als TC8 (depenent que t’hi infecti un virus o una bacteria) juntament amb la producció d’anticossos pels limfòcits B.
9. A la pàgina 24 tens un tipus de fagòcit, els més eficients són els macròfags o monocits, s’anomenen monòcits quan estan a la sang, per això apareixen amb aquest nom als hemogrames, però ells “treballen” principalment entremig els teixits com es veu a la pàgina 24 i aquí s’anomen macròfags). Aclarit això, què creus que passarà amb les molècules del bacteri que estan en procés de digestió dins de vacuoles digestives?
Com sabeu els constituents dels bacteris com qualsevol organisme són lípids, glúcids i proteïnes. Les proteïnes del bacteri son la clau. El fagocit les anirà tallant en petits pèptids (grups de 8-15 aminoàcids), i usarà per encabir-les en el solc de les seves molècules HLA-classe II i les presentara a la seva superfície als limfòcits que pertoqui, en aquest cas pel limfòcits TCD4
10. Com veus la inflamació, és un procés de resposta immunitària inespecífica, en la que intervenen diferents tipus de fagocits, com macròfags i neutròfils principalment (son leucòcits que fagociten, és a dir “mengen”, phagos ve del llatí i vol dir menjar). Com definiries un lloc inflamat?
Bé, sobren comentaris, pàgina 24.
11. Defineix antigen i posa’m 10 exemples.
Antígen es qualsevol substància que provoca una resposta immunitària.
Exemples: qualsevol substància
12. Si t’ataca un bacteri o bactèria o en casos de virus, el teu sistema immunitari respon primerament fent una resposta inespecífica. Però aquesta no acostuma a ser suficient. Posteriorment actuarà la específica humoral (pàg 25) i la cel·lular (pàg 26) al mateix temps. Ambdos tipus de respostes estan protagonitzades per limfòcits que tenen un receptor per l’Ag, el BCR (anomenat també anticòs pot estar a la membrana i ser secretat i passar a forma soluble i circular així per tot el cos), i el TCR de T Cell Receptor . Un dels dos necessita “veure ” o reconèixer l’Ag sense l’ajut de les molècules d’histocompatibilitat. De quin tipus de cèl·lules estic parlant?
Suposo que sabreu que és la cèl·lula B o limfòcit B o cèl·lules plàsmatiques (una cèl·lula plasmàtica és una cèl·lula B que es diferencia, de diferenciarse, fins a cèl·lula plasmàtica, és més eficient en la producció d’anticossos)
13. Les cèl·lules que necessiten “veure” o captar l’Ag ho fan de dues maneres. Quines cèl·lules i de quina manera ho fan?, és a dir través de quines molècules d’histocompatibilitat?
Les TCD4 via molècules HLA-classe II i les TCD8 via molècules de classe I
14. Cadascun dels dos tipus de molècules d’histocompatibilitat (Molècules HLA) presenten Ags (antigens) provinents de les diferents estratègies dels agents infecciosos. Per exemple quan t’ataca un virus, de la grip, gastroenterits, herpes virus, etc. ataca directament a les cèl·lules diana, cèl·lules dels alveòls pulmonars, cèl·lules de la mucosa intestinal, de l’epiteli dels llavis, de la pell, de les mucoses sexuals, etc. Per tant els fagocits ni se’ls han trobat. No és com les ferides en que les bacteries entren directament als teixits com en el dibuix de la pàgina 24 i es troben amb neutrofils i fagocits que hi ha sota la pell. Sort que al voler-se multiplicar el virus dins de les cèl·lules infectades, algunes de les seves molècules “floten” per dins de les cèl·lules (recordeu que aquestes molècules són antigens, i és el que es veu a la pàgina 26), i aqui intervenen un tipus de de molècules HLA que “les recolliran” i les presentaran a la superfície de la cèl·lula infectada. Quines molècules HLA són. Quin tipus cel·lular veurà aquest antigen i respondrà?
Com ja s’ha anat responen anteriorment les molecules d’histocompatibilitat que “recullen” qualsevol trocet de molècula de l’interior cel·lular (antigen) són les molècules d’histocompatibilitat classe I (HLA-classe I) i les cèl·lules que les reconeixen són els limfòcits T CD8 o citotòxics.
15. El virus HIV (Human Immunodeficiency Virus) que provoca la SIDA (Síndrome d’immunodeficiència adquirida), com que entra per la sang, sí que es trobarà amb un monòcit (macròfag) o amb una cèl·lula B (amb anticossos a la seva superfície), amb molta més probabilitat que un virus que provoqui gastroenteritis, que va del tub intestinal a dins la cèl·lula intestinal directament.
Per tant hi haurà producció d’anticossos (resposta específica humoral) i a més els fagocits podràn fagocitar, digerir l’Ag i presentar l’Ag. Els fagòcits doncs, presenten l’antigen mitjançant un tipus de molècules HLA. De quin tipus?. Com s’anomenen les cèl·lules que presenten l’Ag d’aquesta manera?.
Molècules d’histocompatibilitat de classe II (HLA classe II). Cèl·lules presesentadores d’antigen (APC)
16. Malauradament el HIV infecta a través de la molècula CD4 (és la seva porta d’entrada). Sabent a més que aquesta molècula, CD4, també està en els macròfags que creus que això pot comportar?
Doncs ja que pot infectar a les cèl·lules T CD4 (helpers) i a més als fagòcits més importants (els macròfags), l`sa resposta immunitària queda molt compromesa, ja que no es podrà muntar una respnirigeixeosta immunitària competent. Els helper que dirigeixen la resposta (ajuden als B, als macròfags, a tothom) estan infectats i si s’activen, es divideixen, fent que el virus es multipliqui més i no puguin presentar via classe I l’antigen adequat (les cèl·lules T com qualsevol cèl·lula te molècules HLA-classe I). A més els macròfags també queden infectats, de manera que la resposta via classe II, també queda compromesa. Per tot això el virus de la SIDA s’anomena HIV, virus d’immunodeficiència i la síndrome (conjunt de malalties) que provoca SIDA.
17. En la meiosi, un mecanisme biològic per a la producció de gàmetes, s’ha de dividir la informació genètica que tenim a la meitat. Com que tenim 44 cromosomes somàtics i dos de sexuals (o XX o XY, cas dona i home, respectivament), hem de fer òvuls o espermatozoides amb 23 cromosomes. Diguem quines possibilitats hi ha per un home o una dona en quan a tipus d’òvuls i espermatozoides.
Una dona pot fabricar com haureu deduït ràpidament només òvuls X.
Un home pot fer espermatozoides X o Y
Fàcil no?
18. Abans de la meiosi el DNA dels cromosomes està desenrotllat, com podeu veure en el vídeo, en la meiosi el DNA s’enrotlla i forma els cromosomes, tal com els he dibuixat jo a la pissarra. S’enrotllen fins formar 46 “palets”, 23 paterns i 23 materns (un és l’X de la teva mare i l’altre l’X o l’Y del teu pare, depenent del sexe que tinguis quan llegeixis aquest text). Quan comença la meiosi cadascun es replica i apareixen com en la figura de la pàgina 159, en forma de “horquilla”. Per tant 46 “horquillas”. Ara s’aparellen els paterns i els materns i es realitza un del fenòmens biològics més important de la biologia, i clau en la reproducció sexual. Pots dir-me com es diu aquest procés i quina significància te?
El resultat de la meiosi és la recombinació genètica dels 30.000 gens que tenim. Això provoca un nombre increïble de combinacions i és el que ha permés als organismes de reproducció sexual assolir el grau d’evolució que posseixen. Ha permés que duran milions d’anys totes aquestes combinacions es posin a disposició de la vida. Els constants canvis en la biosfera, només poden sobreviure si la vida fa moltes combinacions possibles dels organismes que la poblen. D’aquesta manera per molt que canvi els paràmetres de la biosfera sempre hi haura una combinació possible de gens que hi sobrevisqui (penseu en totes les espècies animals que existeixen). És l’evolució.
Espero que ho hagueu entès
19. Diguem quines són dues de les possibilitats per ser bessons?
Claro, pàgina 159. Ah i no oblideu que enles fertilitzacions in vitro com que a les dones que s’hi sotmeten, els injecten una quantitat brutal d’hormones per ovular, després tenen més de 3-4 òvuls fecundats que en les primeres etapes de gestació, ja embrions, són eliiminats terapeuticament fins deixar-ne 2 o 3 per assegurar-se que al menys un podrà neixer.
20. Aquí tens l’arbre genealògic d’una familia hemofílica, pots esbrinar on es el defecte?, qui el porta?. Les persones afectades apareixen amb la figura plena (marró)
JA QUE …només alguns homes estan afectats (exloent per tant al cromosoma Y del defecte), ALESHORES el defecte ha d’estar esta en el cromosoma X i no pot ser el dels pares, perquè si fos així el pare de la parella de la dreta estaria malalt. Per tant el defecte està en els comosomes X materns. Les dones no pateixen la malaltia perquè tot i que puguin heretar un cromosoma X matern d’una mare portadora, porta l’altre X del pare útil.
Si no acabas d’entendre-ho, fes primer un dibuix amb els possibles òvuls i espermatozoides. Hos has de veure millor.
😀 CONTINGUTS
1. El medi intern. Homeòstasi. Immunitat.
2. Aparell reproductor: procreació Part 1
💡 Com heu volgut tenir l’examen el 22 haureu d’accelerar i encabir una part del tema 2 a l’examen. Com a contrapartida el que aprovi la part del T1 li servirà com examen de recuperació.
😯 EXAMENS
22 de febrer definitively.
💡 ACTIVITATS
Caldrà lliurar un dossier amb les activitats que s’han encomanat i cito:´
➡ 1.1 (resum entenedor, amb esquemes, gràfics, dibuixos, etc) de la infecció vírica de l’HIV, amb els actors ben caracteritzats (cèl·lules) i amb el millor vestuari (molècules). Percentatge de lliurament 26%
➡ 1.2 Hemograma. Percentatge de lliurament 21%
➡ 1.3 Activitats 1 del llibre, tema 1 corregides.
➡ 1.4. Informació sobre l’RPMI i la hematoxilina/eosina. Protocol de tinció.
➡ 1.5. Dibuix d’una cèl·lula amb els orgànuls més importants que consideris i detalls del que hem parlat.