Author Archives: Xavier Ferrer-Francesch

LA TERRA: ESTRUCTURA INTERNA

➡ Per començar mira’t aquestes animacions

– Un viatge per l’Univers….

– la simulació de com col·lideixen dues galàxies, la nostra Via Làctia i la d’Andròmeda

– les fotos top 10 del telescopi Hubble

– més fotos del Hubble a la seva web……Però el que més interessa és que  entenguis el transport de les ones a través de la Terra i com ha ajudat a comprendre com s’estructura la terra tan físicament com químicament.
😆 baixa’t aquests dos arxius (son animacions en flash, baixa-te-les i obre-les amb un navegador). Un tracta sobre l’estudi de l’estructura de la Terra (estructura interna de la Terra) i l’altre sobre les forces que interactuen a la geosfera, o sia a la part rocosa de la terra, i que modelen el seu relleu (forces de la Terra). També us n’he penjat un altre sobre vulcanisme (volcans).

SISTEMES

Conceptes a aprendre.

Sistema i característiques, sistema obert, sistema tancat, fluxe de matèria i energia, definició de medi ambient, variable d’un sistema, retroalimentació, homeòstasi, dinàmica terrestre, relacions causals (proporcionalitat), desenvolupament sostenible, recurs natural, residus i tipus, riscos naturals, risc induït, perillositat, exposició, vulnerabilitat, danys, mapa de risc, previsió, prevenció, Impactes al medi, gestió ambiental, components del Sistema Terra

Processos a conèixer.

evapotranspiració, meteorització, albedo, variacions del nivell del mar, variacions de la Tª terrestre, fonts de producció i consum de CO2atmosfèric, components energètics de la radiació solar, efecte hivernacle, precipitacions, energia eòlica, sedimentació, corents marins, circulació atmosfèrica, salinitat, evolució tecnològica i impacte mediambiental, transport de calor per la geosfera, pendent i velocitat d’un riu, cabal, sequera, inundacions, esllavissades, desertització, RSU, RSI

TREBALL DE RECERCA – setembre 2008

😆 Hola!! que tal? Suposo que heu  tingut unes vacances variades, i que heu descansat també una miquetona. Com sabreu si llegiu això, hauríeu d’estar ja a 2n de batxillerat i la primera trobada que tindrem serà dilluns 8 de setembre, a partir de les 11. Per ordre de missatges rebuts i peticions seguirem aquest ordre. Gabriela Chicaiza i Nataly Govea, Joan Gerard, Irene Parejo, Joan Jose Salas, Victor Carrillo i lastly Tammy i Anna Castilla, amb intervals de 30 minuts.(si us sembla bé).

➡ D’altra banda se’ns ha assignat 1 hora setmanal de Revisió del Treball de Recerca – Dilluns de 17:30 a endavant 😆

➡ Finalment, us vull demanar disculpes ja que us he deixat una mica penjats, però de veritat m’ha estat impossible poder seguir les últimes xerrades que varem tenir. D’altra banda també vaig pensar que seria igualment bo, deixar-vos prendre les vostres pròpies decisions  en la continuació del que varem parlar, per tal de demostrar la vostra responsabilitat, iniciativa i motivació en aquest projecte.

En definitiva el dilluns ens veurem i veurem el que heu fet  i reconduirem fàcilment el vostre Treball de Recerca per tal que s’ajusti als paràmetres que es demanen i siguin un treballs de qualitat

Estic content de tornar-vos “a veure” i estic motivat com vosaltres per veure com acabeu aquest batxillerat i entreu de ple en el món dels adults. Endavant llamp de llamps que només queden 9 mesos 👿

TREBALL DE RECERCA II (actualitzat dimecres 16:00 pm)

😆 Hola!!.

➡ Seria bó poder quedar o per dijous 3 de juliol en dues sessions o de 11-12 o de 12-13 hores o per la setmana que ve dilluns o dimarts (m’ho heu de dir la hora que us va bé) ), per tal de que quedi registrat (en els fulls de seguiment) el treball que heu de realitzar durant l’estiu i q ue us comento més avall per cada treball.

➡ més endavant us indicaré quin format ha de tenir el treball escrit amb: l’abstract (resum), la introducció, el material i mètodes i els resultats (en el cas que sigui d’investigació) i les conclusions. També haureu d’anar el·laborant un powerpoint on s’exposarà el treball realitzat i que es presentarà en cada sessió de control que tinguem (1 hora setmanal el primer trimestre) i que anomenarem Research in Progress. Ja determinarem el calendari de cada exposició, que seran varies, i d’aquesta manera ja tindreu el material audiovisual necessari per l’Exposició oral final del treball.

➡ Us passo de detallar com veig cadascun dels treballs.

11. L’ACNÉ JUVENIL I ELS SEUS TRACTAMENTS. SEGUIMENT DE TRES CASOS.

Bé Joan, ja he llegit el teu comentari, ja hi escriuré un post al teu comentari. T’envio un parell de publicacions per tal de que vagis afinant en el seguiment dels casos que tinguis. Mira-te’ls. I en podrem parlar per tal de estandarditzar la presa de dades.

Aquí tens els links per aquestes dues publicacions; diguem si serveixen per tal d’enfocar el treball. Review 1, Review 2

16. L’ACUPUNTURA EN EL TRACTAMENT DE LA MIGRANYA TENSIONAL. SEGUIMENT D’UN CAS.

En aquest treball necessitaríem in informe mèdic previ, per tal de poder realitzar una petita història clínica: edat, començament i recurrència dels períodes de dolor, etc. per tal de fer aquest seguiment en base a unes característiques de millora, si és el cas, que hauriem de quantificar d’alguna manera. En aquesta web podrà trobar alguna d’aquestes característiques. D’altra banda he estat mirant una mica per sobre i s’ha de distingir entre migranya i cefalea tensionale (heu de mirar la bibliografia per trobar resultats semblants als que espereu trobar, per exemple)

En relació al que proposeu i de cara al treball de l’estiu hi ha la recerca d’informació, entrevistes (que suposo que seran els pacients que assisteixen a les sessions d’acupuntura, però que es tracten per altres patologies, no?) Entrevistareu a diferents casos o només al de cefalees? També de cara l’estiu proposeu la investigació del cas pràctic.

El que proposeu de cara a l’estiu ho veig bé, però també veig que si voleu dades haureu de prendre-les durant més temps, no? diguem-ne fins..???? l’octubre?? – novembre??…. 😆

➡ Jo us proposo que aneu avançant en la redacció del treball, primer haurem de veure quines dades prenem i durant quant temps. Una vegada decidit això, només les haureu d’anar recollint per tal de fer el buidat i l’anàlisi estadístic a finals de novembre. Mentra aneu prenent les dades, ja podeu anar escrivint la introducció on ha de constar les característiques de la patologia, tipus, etc. i també que és l’acupuntura, per què s’usa, i en aquest cas concret el seu ús en el tractament de la migranya o cefalea tensional per acabar dient:

…. el nostre treball ha estat l’analitzar en el tractament d’aquesta patologia una tècnica tradicional de la medicina xinesa emmarcada en la medicina alternativa com és l’acupuntura. A tal efecte hem realitzat una serie d’entrevistes a persones afectes d’aquesta patologia per tal de realitzar i analitzar una sèrie de mesures o paràmetres qualitatius. També hem analitzat mitjançant una sèrie de paràmetres quantitatius un cas de migranya abans i després de la pràctica de la tècnica, per tal de poder analitzar aquesta tècnica i les conseqüències en els paràmetres analitzats. Els resultats obtinguts bla, bla, bla…………de tal forma que bla, bla, bla,….. Concluim doncs que l’acupuntura en el tractament de la migranya i de les cefalees tensionals bla, bla, bla…..

➡ en parlem!!!, també necessitariem un control negatiu que podria ser la Tammy.

7. LA RESISTÈNCIA BACTERIANA. PER QUÈ ES NECESSITA LA PRESCRIPCIÓ MÈDICA D’ANTIBIÒTICS?

Aquest treball és una mica més complicat si voleu explicar mitjançant un treball de recerca el concepte clau: la resistència bacteriana i perquè és necessari el seguiment estricte en la posologia prescrita d’antibiòtics.

Al meu entendre es necessitaria aïllar algunes soques de bacteries i poder-les cultivar en plaques de petri sota l’efecte de diferents bactericides, bacteriostàtics i antibiòtics i veure com es pot produir la resistència bacteriana i poder aïllar algunes soques resistents. Hauríem de parlar-ne profusament 8)

22. ETOLOGIA SENSORIAL DEL RATOLÍ DE BOSC Apodemus sylvatica. ja acabarem d’afinar el títol.

Bé Victor, he llegit el teu guió i aquí tens feina per dos anys intensius. Primer haurem de decidir quines dades penses recollir pel teu anàlisi en funció dels objectius que t’hagis plantejat. En el teu guió vols analitzar el sistema visual, olfactiu i auditiu en relació a la cerca de sistemes repel·lents per evitar plagues d’aquest rosegadors. És el que tinc entès.

Hauríem doncs de parlar per tal ,d’afinar en les dades que vols prendre per tal que siguin significatives i en treguis conclusions, així com amb quina espècie treballaràs. Si et refereixes al que vulgarment s’anomenen topillos a Espanya són diferents rosegadors del gènere Microtus sp. Jo t’he posat el ratolí de bosc comúl Apodemus sylvaticus que és el que jo recordo, però em sembla que aquest no fa plagues, per tant segurament seran del gènere Microtus sp. Per tant, a part de l’espècie que usis i de les dades a prendre, que haurem de decidir quines seran, hauries de cercar informació per tal de veure si n’hi han algunes que et poden interessar i quins resultats s’han obtingut i que siguin fàcils de dur a terme perque puguis reproduir-ne alguna. Com que només tindràs l’estiu, suposo, per prendre les dades, hauríem de veure’ns per acotar-ho bé. 😆

1. LA HOMEOPATIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFLAMACIÓ RECURRENT DE LES AMÍGDALES I ADENOIDES. EN QUINS CASOS POT SUBSTITUIR A LA CIRURGIA?

Bé en el teu cas Irene, aquest treball es de recerca bibliogràfica com ja esmentes en el teu informe previ. per tant hauràs de buscar casos per tal d’il·lustrar el treball i poder treure’n conclusions.

TREBALL DE RECERCA

Hola apreciats alumnes!!!, sembla que no hi ha treva 👿 pels que volen aprofitar el temps i la vida que ens queda per poder fer de tot. 😆 a tota hora.

M’han tocat una sèrie de treballs de Recerca on ja s’ha fet un munt de feina. Recordeu!!! s’avalua a terços: 33% seguiment, 33% treball i 33% Exposició.

➡ propera Dead Line: 8 de setembre a les 11h – Presentació de les feines fetes a l’estiu.

➡ 1r TRIMESTRE: Presentació del treball setmanalment per demostrar el nivell d’evolució i elaboració.

➡ seguent Dead line: lliurament provisional del Treball abans de nadal per fer les esmenes oportunes

➡ pènultima Dead Line: 14 de gener 2009. Presentació definitiva del Treball de Recerca.

i ara si

➡ 6 febrer de 2009, Exposició Oral del Treball de Recerca.

I us passo a detallar els treballs que m’han tocat. He canviat una mica alguns títols per fer-los més acadèmics, però qualsevol nou suggeriment serà benvingut.

1. En quins casos la homeopatia pot substituir la cirurgia? per Irene Parejo

7. Per què cal una recepta en la prescripció mèdica d’antibiòtics i no en la d’analgèsics? la Resistència bacteriana, un cas greu. Gabriela Chicaiza i Nataly Lisbeth Govea

11. L’acné juvenil. Causes, prevenció i cura. Joan Gerard Ochoa

16. L’acupuntura en el tractament de la Migranya tensional. Ana Castilla i Tammy Mirabal

22. La por dels Ternuts (plaga de rosegadors) (original titre) per Victor Carrillo. Aquí Victor em tindràs que explicar de que va per millorar academicament el títol

33. Títol sense determinar. Juan Jose Salas

CONVOCATORIA BIOLOGIA HUMANA

EXAMENS RECUPERACIÓ BIOLOGIA HUMANA CURS 2007-2008

A continuació us detallo amb les inicials la relació de persones que tenen suspesa la matèria d’algun trimestre o parcial. Per recuperar-la hauran de presentar-se la setmana entrant (informar-se al Centre per dia i hora) i realitzar la part de l’examen que els pertoca.

 


 


  1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3rTRIMESTRE
EAC X X X
FZB   X X
LCSC X X X
LNGC   X  
CMC X X X
HMS X X X
FRG   X X
BRC     X
DRR   X X
MVM     X

Els temes corresponents a cada trimestre o parcial són els següents:

1r trimestre: El medi intern. Homeòstasi. Immunitat.

2n trimestre: Aparell reproductor: procreació

3r trimestre: El sistema endocrí.

ESPECIFICACIONS IMPORTANTS

– Els temes per cada trimestre són exclusivament els del llibre com es va indicar a l’última classe.

– Les persones que només tenen el 3r trimestre com BRC o MVM hauran de d’incloure a més del sistema endocrí el contingut de l’aparell reproductor que es va tractar al 3r trimestre (des de la fisiologia sexual d l’home) i les que només tenen el 2n trimestre com LNGC hauran de respondre a les preguntes corresponents a la primera part de l’aparell reproductor tractat al 2n trimestre , és a dir fins la gametogènesi.

– El mateix succeix amb FZB i DRR que tenen el 2n i 3r trimestre i hauràn de respondre a les preguntes del sistema reproductor corresponents al segon trimestre, és a dir des de la fisiologia de l’home i per suposat a les del sistema endocrí.

😆 MOLTA SORT!!!! 😆

MÉS MATERIAL PROVES PAU

➡ Recordeu, el més important és donar argumentacions i justificacions sòlides a les vostres opinions i resultats en els problemes de les PAU. Com hem vist en el problema dels embassaments del govern xinès, les preguntes poden no estar ben plantejades i les respostes ser més o menys obvies. Però en general obtindreu més coneixements i més bon resultat final donant argumentacions i justificacions coherents als problemes generats.

➡ Us adjunto un munt de problemes per temes. No oblideu passar-vos per la web de la Generalitat de les proves PAU, per utilitzar el POSA’T A PROVA.

:PROBLEMES RESOLTS:

Els relatius a Geosfera-1 us els vaig lliurar com a DIFÍCILS.pdf. Us els penjo igualment per si no els teniu.

general1.doc

preguntes-test.doc

Geosfera-1

Geosfera-2

atmosfera

Hidrosfera

edafosfera

DNA, mRNA, AMINOÀCIDS I PROTEÏNES.

A la resta de classes que ens toquen intentarem tenir una visió útil d’una de les eines de la biologia, la biotecnologia. Aquesta disciplina tracta de l’estudi i la manipulació de la informació genètica per tal de modificar la funció cel·lular.Per exemple amb les eines de la biotecnologia podem fer:

  1. animals transgènics: tomàquets resistents a plagues i a herbicides, ratolins diabètics per estudiar aquesta malaltia, i un gran llistat cada vegada més llarg i sorprenent i que genera un fort debat
  2. cèl·lules transgèniques, és a dir cèl·lules que se’ls hi ha introduït gens o se’ls hi han modificat per tal que funcionin diferent o no funcionin a fi de poder estudiar els seus mecanismes. En l’estudi del càncer i de moltes altres malalties són àmpliament utilitzades.
  3. Es pot modificar bacteris o cèl·lules perquè produeixin substàncies d’interès, reprogramar diferents tipus de cèl·lules perquè esdevinguin cèl·lules embrionàries amb la possibilitat de generar òrgans.
  4. la llista és innombrable de les possibilitats de poder modificar la informació genètica per tal d’obtenir beneficis per la humanitat, curar malalties ha estat des de sempre l’origen de molts dels descobriments que han incrementat les eines de la biotecnologia

En aquest sentit és necessari primer conèixer com funcionen les biomolècules i com estan fetes, disciplines com la biologia cel·lular, la bioquímica, la biologia molecular, la genètica s’encarreguen d’aquestes qüestions.

CAS PRÀCTIC. ES POT CURAR LA DIABETES?

La nostra feina serà la de veure un cas pràctic. Per exemple ja que hem estudiat una mica d’immunologia, hem estudiat la meiosi, procés biològic de cabdal importància per la biodiversitat i l’evolució de les espècies i l’hem vista en el context de l’aparell reproductor que hem tractat també a fons, juntament amb els sistema endocrí i ho hem relacionat moltes vegades amb una malaltia autoimmunitària com la Diabetes Mellitus de tipus II o insulino-dependent. Seria bo si poguéssim veure alguna manera de poder curar aquesta malaltia amb el que sabem.

Anem per passos. Continue reading

REPRODUCCIÓ HUMANA

ACTIVITATS LLIBRE.

Ja que algunes persones poden tenir problemes per obrir arxius pdf o d’un altre format us penjo les activitats en el bloc. Els alumnes que no heu lliurat aquesta activitat, us la substitueixo per un resum/esquema com cal del tema reproducció.

1. CONTROL HORMONAL DEL FUNCIONAMENT DEL TESTÍCLE.

a)

a. Cèl·lula de Sertoli b. cèl·lula Leydig c. vas sanguini d. nucli cèl·lula Sertoli i diferents estadis de maduració dels espermatozous e. espermatozoide f. llum del tub seminífer

b) la funció de la part A és el desenvolupament i la maduració dels espermatozoides, ja que els individus amb criptorquídia no presenten cèl·lules sexuals madures, si bé existeixen espermatogonis aïllats. També ha de tenir alguna funció en el control de la proliferació de les cèl·lules de Leydig o en la producció de testosterona, ja que aquest tipus de cèl·lules és molt nombrós.

c) Segons aquestes observacions la zona B dels testicles serveix pel desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i per un control (retroalimentació negativa) del desenvolupament de les glàndules annexes i per tant de la seva funció, com per exemple el control del pes, ja que les rates mascles normals augmenten de pes en injectar-les extractes testiculars (s’amplifica la seva funció) i les castrades no.

d) la hipòfisi promou el desenvolupament funcional dels òrgans reproductors, és a a dir la formació de cèl·lules sexuals madures. Són necessàries ambdues hormones La FSH i la LH per un desenvolupament complert de la funcionalitat testicular, ja que la FSH sola només promou la proliferació de les espermatogonies.

e) La rata amb la hipòfisi extirpada desenvolupa de nou els caràcters sexuals secundaris i la producció de gàmetes gràcies a la FSH i la LH de la rata castrada que ha sofert una hipertròfia d’algunes cèl·lules de la hipòfisi. Aquest fet (el desenvolupament de la funció) promou la producció de testosterona de la rata sense hipòfisi (que no en produïa) que actuarà sobre les cèl·lules hipertrofiades de la rata castrada (retroalimentació negativa) inhibint la hipertròfia d’aquestes cèl·lules. Presumiblement això reduirà la hipertrofia de les cèl·lules hipofisiàries

2. LA FECUNDACIÓ
a) l’ordre cronològic correcte seria C, F, A, E, D, B

b)
a. corpuscles polars b. pronucli masculí c. Pronucli femení d. Nucli zigot e. nucli espermatozoide f. Nucli femení en metafase g. 1r corpuscle polar h. cèl·lules fol·liculars

c) C. l’oòcit II (secundari) produït en l’ovulació està aturat en la segona divisió meiòtica, concretament en metafase II, encara es veu el primer corpuscle polar producte de la primera divisió meiòtica.

F. s’ha produït la fecundació i un espermatozoide està a punt d’alliberar el seu nucli dins de l’oòcit que està finalitzant la meiosi per esdevenir finalment òvul.

A. expulsió del segon corpuscle polar com a fi de la ovogènesi, el material genètic del nucli masculí es veu encara condensat prop del lloc on ha entrat E. formació dels pronuclis masculí i femení, hi ha una descondensació del material nuclear.

D. es produeix la fusió de les membranes dels 2 pronuclis, un procés anomenat cariogàmia.

B. inici del desenvolupament embrionari del zigot, la segmentació, amb la primera divisió mitòtica i esdevenir un embrió en fase de 2 cèl·lules.

d) haploides són els pronuclis masculí i femení i el nucli de l’espermatozoide, b, c i e respectivament. Només d, el zigot te una dotació cromosòmica diploide.

3. DE LA FECUNDACIÓ A LA NIDACIÓ

a)
a. úter b. trompa de falopi c. ovari d. coll de l’úter e. vagina f. endometri

b) 7. G ; 6. F ; 5 A ; 4 D ; 3C ; 2B ; 1E
A diploide B. diploide C. diploide D. diploide E. diploide F. haploides G. haploide

d) el grup de cèl·lules beta formaran l’embrió i les alfa els annexos embrionaris.

ACTIVITATS D’APLICACIÓ.

1. EL CICLE MENSTRUAL DE LA DONA.

cicles-reproduccio-humana.jpg

a)
– Hormona luteinitzant LH, encara que el pic postluteínic podria indicar que és estradiol (estrògens)
– l’ovulació
– menstruació
– a partir del dia 1 del cicle ovàric amb nivells baixos d’estrogens i progesterona s’allibera per l’hipotàl·lem GnRH (hormones alliberadores de gonadotropines) que promouen la secreció per l’hipòfisi de les gonadotropines (FSH i LH), hormones diana de les cèl·lules fol·liculars de l’oocit primari
– continua elevat a causa de que el cos luti no ha degenerat i deixat de produir progesterona com hauria d’haver fet en un cicle ovàric normal. Per tant ha d’haver-se fecundat l’òvul i com a conseqüència el cos luti continua segregant progesterona
– Manteniment de l’endometri apte per la nidació i posterior desenvolupament normal de l’embrió.

b)
– un nivell baix de progesterona desinhibeix a l’eix hipotàl·lem-hipofisiari permetent l’alliberament d’hormones gonadotròpiques i el començament del cicle ovàric (secreció de FSH i LH) i permeten la maduració de varis fol·lícles i l’ovulació.
– Un mecanisme de control per retroalimentació negativa

2. RELACIONS ENTRE ELS ORGANS IMPLICATS EN ELS CICLES FEMENINS.

a)

b)
– durant la fase preovulatòria o fol·licular la hipòfisi actua (mitjançant la FSH i la LH) sobre els ovaris induint a les cèl·lules fol·liculars de l’oòcit a secretar estrògens (estradiol) i en la fase mitjana a retenir i acumular LH fins a 12 hores aproximades del moment de l’ovulació, que es produeix gràcies a l’alliberament sobtat de LH.
– al seu torn l’ovari gràcies als estrògens alliberats (testosterona que es converteix en estradiol) permet la regeneració de l’endometri de l’úter preparant-lo per una possible nidació en cas de fecundació.

c)
– durant la fase postovulatòria o luteínica la hipòfisi no actua sobre els ovaris, és a dir no allibera ni FSH ni LH decrementant-se els nivells en sang, principalment el de LH que decau bruscament, a causa del mecanisme de retroalimentació negatiu que exerceix la progesterona alliberada pel cos luti (restes del fol·licle) de l’ovari sobre la hipòfisi.
– La progesterona alliberada en els ovaris pel cos luti a més d’inhibir l’eix hipotal·àmic-hipofisiari inhibint la secreció de gonadotropines (FSH iLH), actua sobre l’úter mantenint el teixit apte per la nidació d’un possible òvul fecundat amb la secreció de mucus que permetrà la seva fixació, molt important en els primers dies si hi ha hagut fecundació, i la producció de glicogen (polímer de glucosa) per les cèl·lules de l’endometri, que servirà per l’obtenció d’energia en aquestes primeres etapes. El cos luti te un període de vida de 14 dies al cap del qual deixarà de secretar progesterona, coincidint amb la davallada d’estrogens si no hi ha hagut fecundació i provocant la degeneració (isquèmia) del teixit endometrial i la seva expulsió en la menstruació.

d)
– Comença de nou l’alliberació de FSH i LH per la hipòfisi a causa de l’acció pulsatil·la de la GnRH de l’hipotàl·lem,
– Es deixa de secretar progesterona pel cos luti i per tant ja no inhibeix a la mateixa hipòfisi i es deixa de secretar estrogens
– La davallada d’estrògens i progesterona permet l’inici de la menstruació.