➡ ACTIVITATS LLIBRE.

Ja que algunes persones poden tenir problemes per obrir arxius pdf o d’un altre format us penjo les activitats en el bloc. Els alumnes que no heu lliurat aquesta activitat, us la substitueixo per un resum/esquema com cal del tema reproducció.

1. CONTROL HORMONAL DEL FUNCIONAMENT DEL TESTÍCLE.

a)

a. Cèl·lula de Sertoli b. cèl·lula Leydig c. vas sanguini d. nucli cèl·lula Sertoli i diferents estadis de maduració dels espermatozous e. espermatozoide f. llum del tub seminífer

b) la funció de la part A és el desenvolupament i la maduració dels espermatozoides, ja que els individus amb criptorquídia no presenten cèl·lules sexuals madures, si bé existeixen espermatogonis aïllats. També ha de tenir alguna funció en el control de la proliferació de les cèl·lules de Leydig o en la producció de testosterona, ja que aquest tipus de cèl·lules és molt nombrós.

c) Segons aquestes observacions la zona B dels testicles serveix pel desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i per un control (retroalimentació negativa) del desenvolupament de les glàndules annexes i per tant de la seva funció, com per exemple el control del pes, ja que les rates mascles normals augmenten de pes en injectar-les extractes testiculars (s’amplifica la seva funció) i les castrades no.

d) la hipòfisi promou el desenvolupament funcional dels òrgans reproductors, és a a dir la formació de cèl·lules sexuals madures. Són necessàries ambdues hormones La FSH i la LH per un desenvolupament complert de la funcionalitat testicular, ja que la FSH sola només promou la proliferació de les espermatogonies.

e) La rata amb la hipòfisi extirpada desenvolupa de nou els caràcters sexuals secundaris i la producció de gàmetes gràcies a la FSH i la LH de la rata castrada que ha sofert una hipertròfia d’algunes cèl·lules de la hipòfisi. Aquest fet (el desenvolupament de la funció) promou la producció de testosterona de la rata sense hipòfisi (que no en produïa) que actuarà sobre les cèl·lules hipertrofiades de la rata castrada (retroalimentació negativa) inhibint la hipertròfia d’aquestes cèl·lules. Presumiblement això reduirà la hipertrofia de les cèl·lules hipofisiàries

2. LA FECUNDACIÓ
a) l’ordre cronològic correcte seria C, F, A, E, D, B

b)
a. corpuscles polars b. pronucli masculí c. Pronucli femení d. Nucli zigot e. nucli espermatozoide f. Nucli femení en metafase g. 1r corpuscle polar h. cèl·lules fol·liculars

c) C. l’oòcit II (secundari) produït en l’ovulació està aturat en la segona divisió meiòtica, concretament en metafase II, encara es veu el primer corpuscle polar producte de la primera divisió meiòtica.

F. s’ha produït la fecundació i un espermatozoide està a punt d’alliberar el seu nucli dins de l’oòcit que està finalitzant la meiosi per esdevenir finalment òvul.

A. expulsió del segon corpuscle polar com a fi de la ovogènesi, el material genètic del nucli masculí es veu encara condensat prop del lloc on ha entrat E. formació dels pronuclis masculí i femení, hi ha una descondensació del material nuclear.

D. es produeix la fusió de les membranes dels 2 pronuclis, un procés anomenat cariogàmia.

B. inici del desenvolupament embrionari del zigot, la segmentació, amb la primera divisió mitòtica i esdevenir un embrió en fase de 2 cèl·lules.

d) haploides són els pronuclis masculí i femení i el nucli de l’espermatozoide, b, c i e respectivament. Només d, el zigot te una dotació cromosòmica diploide.

3. DE LA FECUNDACIÓ A LA NIDACIÓ

a)
a. úter b. trompa de falopi c. ovari d. coll de l’úter e. vagina f. endometri

b) 7. G ; 6. F ; 5 A ; 4 D ; 3C ; 2B ; 1E
A diploide B. diploide C. diploide D. diploide E. diploide F. haploides G. haploide

d) el grup de cèl·lules beta formaran l’embrió i les alfa els annexos embrionaris.

ACTIVITATS D’APLICACIÓ.

1. EL CICLE MENSTRUAL DE LA DONA.

a)
– Hormona luteinitzant LH, encara que el pic postluteínic podria indicar que és estradiol (estrògens)
– l’ovulació
– menstruació
– a partir del dia 1 del cicle ovàric amb nivells baixos d’estrogens i progesterona s’allibera per l’hipotàl·lem GnRH (hormones alliberadores de gonadotropines) que promouen la secreció per l’hipòfisi de les gonadotropines (FSH i LH), hormones diana de les cèl·lules fol·liculars de l’oocit primari
– continua elevat a causa de que el cos luti no ha degenerat i deixat de produir progesterona com hauria d’haver fet en un cicle ovàric normal. Per tant ha d’haver-se fecundat l’òvul i com a conseqüència el cos luti continua segregant progesterona
– Manteniment de l’endometri apte per la nidació i posterior desenvolupament normal de l’embrió.

b)
– un nivell baix de progesterona desinhibeix a l’eix hipotàl·lem-hipofisiari permetent l’alliberament d’hormones gonadotròpiques i el començament del cicle ovàric (secreció de FSH i LH) i permeten la maduració de varis fol·lícles i l’ovulació.
– Un mecanisme de control per retroalimentació negativa

2. RELACIONS ENTRE ELS ORGANS IMPLICATS EN ELS CICLES FEMENINS.

a)

b)
– durant la fase preovulatòria o fol·licular la hipòfisi actua (mitjançant la FSH i la LH) sobre els ovaris induint a les cèl·lules fol·liculars de l’oòcit a secretar estrògens (estradiol) i en la fase mitjana a retenir i acumular LH fins a 12 hores aproximades del moment de l’ovulació, que es produeix gràcies a l’alliberament sobtat de LH.
– al seu torn l’ovari gràcies als estrògens alliberats (testosterona que es converteix en estradiol) permet la regeneració de l’endometri de l’úter preparant-lo per una possible nidació en cas de fecundació.

c)
– durant la fase postovulatòria o luteínica la hipòfisi no actua sobre els ovaris, és a dir no allibera ni FSH ni LH decrementant-se els nivells en sang, principalment el de LH que decau bruscament, a causa del mecanisme de retroalimentació negatiu que exerceix la progesterona alliberada pel cos luti (restes del fol·licle) de l’ovari sobre la hipòfisi.
– La progesterona alliberada en els ovaris pel cos luti a més d’inhibir l’eix hipotal·àmic-hipofisiari inhibint la secreció de gonadotropines (FSH iLH), actua sobre l’úter mantenint el teixit apte per la nidació d’un possible òvul fecundat amb la secreció de mucus que permetrà la seva fixació, molt important en els primers dies si hi ha hagut fecundació, i la producció de glicogen (polímer de glucosa) per les cèl·lules de l’endometri, que servirà per l’obtenció d’energia en aquestes primeres etapes. El cos luti te un període de vida de 14 dies al cap del qual deixarà de secretar progesterona, coincidint amb la davallada d’estrogens si no hi ha hagut fecundació i provocant la degeneració (isquèmia) del teixit endometrial i la seva expulsió en la menstruació.

d)
– Comença de nou l’alliberació de FSH i LH per la hipòfisi a causa de l’acció pulsatil·la de la GnRH de l’hipotàl·lem,
– Es deixa de secretar progesterona pel cos luti i per tant ja no inhibeix a la mateixa hipòfisi i es deixa de secretar estrogens
– La davallada d’estrògens i progesterona permet l’inici de la menstruació.