L’AIGUA. Escull i respon 4 preguntes de cada secció, 1,A, 1B, 1C.

1A. RISCOS NATURALS: FENÒMENS ATMOSFÈRICS, INUNDACIONS I INESTABILITATS
DE VESSANTS.

1. Quines característiques geogràfiques condicionen un alt risc d’inundacions a la Catalunya litoral?
– Els forts pendents de la serralada litoral, que fan que les aigües es concentrin ràpidament.
– La proximitat al mar.
– L’orientació del vessant est cap al mar.

2. Quins són els factors no geogràfics que estan associats a un alt risc d’aiguats a Catalunya, durant els mesos de la tardor?
– L’escalfor del mar.
– L’arribada de masses d’aire fred en altura.
– Les estructures que actuen de barrera (vies de comunicació, etc.).
– La transformació de sòls permeables en sòls impermeables.
– L’ocupació de zones inundables.

3. Quin factor és el responsable dels períodes llargs sense pluges a Catalunya?
L’anticicló centrat a l’Atlàntic (Açores).

4. Cita 5 actuacions de l’ésser humà sobre el medi que incrementin el risc d’inundacions.
– Construcció de vies de comunicació que tallin rieres.
– Transformació de sòls permeables en impermeables (asfalt).
– Reducció de l’amplada d’una llera.
– Incendis, que afavoreixen que l’aigua de pluja arribi abans a la llera.
– Construcció de dics de contenció defectuosos als marges d’una llera.

5. Cita 5 mesures correctores encaminades a disminuir el risc d’inundacions.
– Reforestar, donar més espai a la riera (zona d’inundació).
– Construir ponts amb una llum prou ampla perquè hi puguin passar cabals elevats.
– Construir preses per retenir l’aigua; construir murs de contenció i dics resistents.

6. Quins factors afavoreixen les esllavissades?
– El tipus de material, especialment si és poc compactat, com sol passar amb els sediments
recents o les argiles.
– L’orientació dels plànols de feblesa (estratificació, esquistositat, etc.) respecte al vessant. Si s’inclinen en la mateixa direcció que el vessant, és un factor de risc.
– El descalçament de la base dels vessants.
– Els tremolors de terra.
– Els aiguats importants.
– La forma dels talussos: si és convexa, afavoreix les esllavissades.
– La presència de vegetació pot jugar en els dos sentits: per una banda, ancora els estrats, impedint-ne l’esllavissada, però per l’altra, afavoreix la infiltració de l’aigua quan plou, cosa que pot lubrificar els materials del subsòl i, per tant, convertir-se en
un factor de risc.

7. Diferències entre esfondrament i subsidència?. Quines són les causes?
Un esfondrament és un fenomen ràpid, mentre que una subsidència és el mateix fenomen, però lent, perquè parlem d’un desplaçament de pocs centímetres o mil·límetres l’any. Les causes poden ser la carstificació del terreny, l’excavació de galeries, l’extracció de fluids o l’estructura tectònica (a causa de falles actives o de la compactació de sediments recents).

8. Quina és la causa natural de pèrdua de sorra a les platges?
La causa natural són els temporals marins, ja que les onades tenen molta força i poden fer desaparèixer la sorra d’una platja ràpidament. D’entre les possibles causes antròpiques es pot esmentar la construcció invasiva de molls, esculleres o altres obres que frenen l’arribada de sorra de les platges veïnes.

9. Quina diferència hi ha entre desertització i desertificació?
La desertització és un fenomen natural, de caràcter cíclic. En canvi, la desertificació és un fenomen no natural, afavorit per l’acció humana, i conseqüència de determinats impactes que afecten el sòl. El resultat final és similar en tots dos casos.

10. Quines són les causes de la desertificació?
L’agricultura intensiva, el pasturatge intensiu, els incendis i la tala d’arbres.

11. De què depèn la erosivitat de la pluja.? Quines actuacions es poden realitzar per disminuirla?
De la seva intensitat, especialment gran durant les tempestes. Tenir una bona coberta vegetal dels nostres sols, disminuieix l’impacte de la pluja sobre el sol.

1B. L’AIGUA, RECURS NATURAL.

1. Quins són els inconvenients i els impactes ambientals que provoca el transvasament d’aigua d’una conca a l’altra?
N’hi ha un quants. D’una banda hi ha el conflicte entre els habitants de cada conca, ja que l’aigua és un recurs que sovint és escàs, especialment en el moment en què es planteja un transvasament. De l’altra, hi pot haver conseqüències de caràcter mediambientals ja que la zona deltaica del riu exportador es pot salinitzar si hi arriba menys aigua, cosa que, de retop, pot afectar els cultius. A més, també pot patir una regressió, ja que en arribar menys sediments al delta, la dinàmica riu-mar afavorirà l’erosió del delta. Finalment, si el cabal ecològic no és prou elevat, l’ecosistema fluvial del riu exportador també es veurà afectat pel transvasament.

2. Quines diferències hi ha entre depuració i potabilització?
La depuració neteja l’aigua, de manera que conté un grau de contaminants mínims (els que marca la legislació), mentre que la potabilització comporta una neteja molt més gran, ja que és aigua destinada al consum humà. La potabilitzada, per tant, conté una proporció de contaminants molt més baixa que la depurada.

3. Quin és el sistema de regatge més efectiu, per tal d’aprofitar bé l’aigua?
El regatge gota a gota és el més efectiu ja que s’aprofita gairebé tota l’aigua i se n’evapora molt poca.

4. Què és el balanç hídric d’una conca?
El balanç hídric és la proporció d’entrades i sortides d’aigua d’una conca.

5. Digues tres mesures per l’estalvi d’aigua de consum industrial?
El consum industrial pot estalviar aigua de maneres diverses, per exemple:
– depuració i reutilització de l’aigua;
– reciclatge de l’aigua dels circuits de refrigeració, és a dir, refredar l’aigua i tornar-la a canalitzar, en comptes de reemplaçar-la per aigua freda;
– utilització de maquinària de baix consum d’aigua.

6. Anomena cinc mesures d’estalvi domèstic d’aigua.
Es pot estalviar aigua a casa de maneres diverses, per exemple:
– posar les rentadores i els rentaplats quan hi hagi càrrega suficient i no utilitzar-lo quan està mig buit;
– tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents;
– utilitzar la dutxa en comptes de la banyera a l’hora de la higiene corporal;
– no utilitzar el vàter com a paperera, és a dir, no estirar la cadena perquè s’hi hagi llençat un paper;
– no regar el jardí més del que és estrictament necessari i utilitzar plantes adaptades al nostre clima (xeròfiles) en comptes de plantes que necessitin molta aigua com la gespa.

7. Què és el cabal ecològic?
És el cabal mínim que ha de dur un riu perquè l’ecosistema fluvial no es deteriori.

1C. L’AIGUA, IMPACTES.

1. Quins són els dos tipus d’impactes que es poden donar a la hidrosfera?
Per una banda, la contaminació, i per l’altra la interferència dels humans en processos naturals.

2. Digues quines són les conseqüències negatives de la construcció d’embassaments?
Són diverses:
– l’aigua que queda retinguda als embassaments no arriba a la desembocadura, per tant, la lluita que es produeix en profunditat entre les aigües salades i dolces afavoreix les primeres, cosa que ocasiona l’entrada d’aigües salades i la salinització dels
aqüífers;
– els al·luvions queden retinguts a l’embassament i no arriben a la desembocadura, cosa que pot provocar el retrocés del delta i de les platges que es nodrien d’aquests materials;
– l’elevació del nivell de base dels rius i rieres que desemboquen en l’embassament pot ocasionar inundacions i sedimentació d’al·luvions en zones on abans no se’n produïen;
– les aigües que surten de l’embassament tenen més poder erosiu, ja que no transporten al·luvions;
– l’ocupació del territori per part de les aigües provoca sovint la migració humana i la desaparició de poblacions i de patrimoni.
3. Relaciona les fonts contaminants amb els productes de contaminació característics:
a granges 1. metalls
b camps de conreu 2. nitrats
c clavegueres 3. alta temperatura de l’H2O
d indústria 4. bacteris coliformes
5. pesticides

1 granges ? nitrats, bacteris coliformes;
2 camps de conreu ? nitrats, pesticides;
3 clavagueres ? alta temperatura de l’aigua, bacteris coliformes;
4 indústria ? metalls, nitrats, alta temperatura de l’aigua i bacteris coliformes.

4. Què és l’eutrofització? Quins contaminants la provoquen? Quins orígens poden tenir aquests contaminants?
L’eutrofització és el creixement desmesurat de les poblacions d’éssers vius a l’aigua. La provoquen aquells elements que són limitadors de la vida a l’aigua, bàsicament nitrats i fosfats. L’origen d’aquests contaminants són els fertilitzants i les aigües domèstiques.

5. Què és la intrusió salina? Quines en són les seves causes? Com es pot detectar?
La intrusió salina consisteix en la invasió dels aqüífers d’aigua dolça de la zona litoral per part de l’aigua de mar. Les causes sovint són la sobreexplotació o la dificultat de recàrrega d’aquests aqüífers. Es detecta pel gust salat de les aigües que en provenen.

6. Què representen les demandes d’oxigen? Com podem saber, a partir de les demandes d’oxigen, si un abocament és de contaminants orgànics o inorgànics?
La demanda d’oxigen representa la quantitat necessària d’aquest gas per poder oxidar substàncies contaminants en l’aigua. Si la relació DBO5/DQO és alta (més de 0,6), indica un contingut en matèria orgànica alt, i si és baix, indica que hi ha matèria inorgànica.