😀 Bé ja tenim més o menys els temes clars per cadascun de vosaltres. A continuació penjo els títols dels treballs que realitzareu i les primeres indicacions que varem establir.

CONSIDERACIONS PRÈVIES.

– Cadascun dels alumnes o del treballs, ha de tenir un diari d’investigació, és a dir les anotacions que aneu fent en relació a les dades que obteniu, les referències de la informació que aneu trobant, etc. Cal que sigui una llibreta de tapa dura i amb les fulles cosides i numerades on deixareu les primeres 6 pàgines en blanc i on progressivament hi anireu afegint l’índex del que anoteu a la llibreta.

– Calendari del Projecte de Recerca de Batxillerat.

IMPORTANT Ens tindríem que veure la setmana del 13 al 17 de juliol per saber de com us va i veure exactament que fareu a l’estiu. Truqueu al Insti i demaneu per mi per quedar a una hora concreta. Us enviaré un mail al respecte

1. ANÀLISI D’AIGÜES SUPERFICIALS CONTINENTALS SEGONS L’ESTACIONALITAT ESTIU-TARDOR per  Libertad Heredia

– Introducció

La Directiva Marc sobre la Política de l’aigua (DMPA) de la Comunitat Europea estableix tota una sèrie de paràmetres per tal d’assolir un bon estat ecològic de les aigües. El cas que ens ocupa en el nostre treball és el d’aigües continentals superficials, és a dir rius i concretament el tram final d’un riu tradicionalment usat com abocador industrial. Des dels anys 90 s’han iniciat i implementat nombrosos plans  per assolir aquest concepte de bon estat ecològic i determinat tota una sèrie de paràmetres per definir-lo. Aquests paràmetres es divideixen en indicadors fisicoquímics, hidromorfològics i biològics, els primers dels quals òbviament afecten als últims.

L’objectiu d’aquest treball és l’anàlisi de la qualitat de l’aigua en un tram del riu Besòs proper a la seva desembocadura, realitzant un estudi comparatiu en dues clares situacions degudes a l’estacionalitat del nostre clima mediterrani i comparar els resultats obtinguts amb alguns dels paràmetres de la DMPA per l’assoliment d’un bon estat ecològic del nostre riu Besòs.

– Objectius.

1. Confecció d’un climograma de la zona durant les estacionalitats estudiades
2. Anàlisi de diferents paràmetres de l’aigua per tal de valorar la qualitat del tram baix del riu Besòs

– Metodologia. Indicadors

Els paràmetres a analitzar per determinar un bon estat ecològic es classifiquen en indicadors fisicoquímics, hidromorfològics i biològics, els primers dels quals òbviament afecten als últims.

a) Indicador fisicoquímics.

Generals: condicions tèrmiques, condicions d’oxigenació, salinitat, estat d’acidificació, és a dir el pH, condicions quant a nutrients.

Per valorar les condicions tèrmiques i les d’oxigenació que estan interrelacionades, s’usen la taxa d’oxigenació per tant per cent de saturació (amb valors depenents del tram del riu) i l’oxidabilitat al permanganat. També s’usen la DBO i el TOC, atès que el primer informa de l’oxigen present segons la temperatura del medi, i el segon de l’oxigen necessari per degradar la matèria orgànica químicament i biològicament. S’inclou el TOC perquè és un paràmetre que per la seva reproductibilitat i possibilitat d’anàlisi en continu es considera actualment un bon indicador del contingut de matèria orgànica, i es deixa, no obstant això, la porta oberta perquè en el futur es parli de SOC (carboni orgànic soluble) per a més concreció.
La salinitat s’avaluarà pel contingut de clorurs i de sulfats. L’estat d’acidificació es controlarà a traves del pH, mitjançant la detecció de possibles valors anòmalament alts o baixos o tendències de canvi de nivells de referència que no responguin a fenòmens naturals
Pel que fa als nutrients es considera convenient emprar l’amoni, per la seva clara vinculació amb la vida aquàtica, els nitrats, per la problemàtica específica de la contaminació que generen, i els fosfats per la forta relació amb els fenòmens de l’eutrofització.

Contaminants: llistat de substàncies prioritaries de l’annex X de la DMPA i altres substàncies en l’annex VIII de la DMPA o són d’una rellevància especial en el nostre cas, com ara el crom, els cianurs, el tricloroetilè i el percloroetilè entre d’altres.

b) Indicadors hidromorfològics que afecten als indicadors biològics:

. Regim hidrològic dins del que podem incloure el cabdal i la hidrodinàmica del flux de les aigües i les connexions amb masses d’aigua subterrània.
· Continuïtat del riu i condicions morfològiques, entre les que figuren la variació de la profunditat i l’amplada del riu i l’ estructura i el substrat de la llera del riu així com l’ estructura de la zona de ribera.

c) Indicadors biològics

Composició i abundància de la flora aquàtica.
Composició i abundància de la fauna bentònica d’invertebrats
Composició, abundància i estructura d’edats de la fauna ictiològica

– Protocols

1. Criteris d’avaluació dels indicadors fisicoquímics. S’han utilitzat els publicats en el Programa de Sanejament d’aigües residuals urbanes i industrials (PSARU- 2006 i PSARI-2003) de l’Agència Catalana de l’Aigua. Departament de medi ambient de la Generalitat de Catalunya.
2. Índex de qualitat de les aigues (fisicoquímics, hidromorfològics i biològics. HIDRI i BIORI)
3. valoracio del grau de contaminació orgànica de l’aigua dolça

– Material

espectrofotòmetre, microscopi, lupes binoculars
tires reactives, difusor i compressor d’aire
Ús del Multilog per la presa de dades físiques
Ús del Motic per la obtenció de microfotografies

Bibliografia inicial

– http://mediambient.gencat.cat/cat/inici.jsp
– Programa de Sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI-2003) de l’Agència Catalana de l’Aigua. Departament de medi ambient de la Generalitat de Catalunya.
– http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/
– http://www.meteoclimatic.com/mapinfo/ESCAT

2. ANÀLISI DEL RITME CARDÍAC SOTA DIFERENTS SITUACIONS METABÒLIQUES per Novoa Londoño C.D.

com aconseguir un pulsòmetre?
pensar quins paràmetres podem mesurar. Segur que en mirar la pàgina web de Polar i el seu software se’t deuen haver ocorregut idees, oi?. That’s right? or that’s wrong?

Material

Pulsòmetre.

Bibliografia inicial

http://www.polar.fi

3. ANÀLISI DEL DÈFICIT DE NUTRIENTS ESSENCIALS EN EL CREIXEMENT DE Pisum sativum.  Ochoa Acevedo J.G.

Com van els plançons de Pisum sativum sp.
Molta cura amb les plaques de mosca blanca
Protocol de solució nutritiva, l’has trobat?
Què i com mesuraràs els dèficits nutritius

– Resum Inicial

Les plantes autòtrofes necessiten a més del carboni, hidrogen i oxigen absorbits en forma de CO2 i H2O una sèrie d’elements inorgànics que si no es troben disponibles en quantitat suficient en el medi nutritiu són limitants del seu desenvolupament. La manca accentuada d’algun d’aquests elements essencials per sota dels seus valor normals es poden manifestar en la planta mitjançant símptomes visuals característics de cada deficiència.

L’objectiu d’aquest treball és reconèixer visualment els símptomes de la deficiència d’alguns d’aquests nutrients associats a un subministrament inadequat de determinats elements essencials i al mateix temps investigar, mitjançant tècniques d’anàlisi quantitatiu algunes conseqüències per la planta derivades de l’absorció d’ions a partir de solucions nutritives no equilibrades.

– Material

a) 24 Plançons de Pisum sativum crescuts (3 setmanes de creixement)
b) Protocols de solucions nutritives per el creixement de les plantes en medis nutritius controlats.Estudi per triplicat

-Protocols

a) solució nutritiva d’Arnon
b) solució nutritiva. Moore 1974
c) solució nutritiva altra per l’anàlis de deficiències en Ca, K, P, Mg, Fe, N i S.

– Bibliografia

– Moore Th. C. Research experiences in plant physiology. Springer-Verlag 1974. 255-256

Caldrà obtenir informació al voltant dels nutrients essencials de les plantes i la simptomatologia causada per les seves defiiències per tal de comparar els resultats obtinguts.

Addicionalment caldrà obtenir informació de quins paràmetres mesurar amb l’objectiu  de detectar (quantitativament si es possible) les deficiències en aquest nutrients.

4. ANÀLISI DEL DESCENS EN EL CONSUM DE TABAC I DELS TRACTAMENTS EN LES PATOLOGIES ASSOCIADES AL TABAQUISME per Ruiz Montiel J.

Com van els contactes?

Material

– Dades poblacionals de seguiment del tabaquisme i del tractament de les seves patologies en el Centre hospitalari Hospital General de Granollers.

a) població afectada

b) tipus de tractaments contra tabaquisme. Seguiment

c) Malalties lligades al tabaquisme. Tractaments

d) Càncer de pulmó: tipus, tractaments, incidència, prevalència.

5. EXTRACCIÓ DEL PRINCIPIS ACTIUS ESTIMULANTS EN EL TE I EL CAFÈ per Hakim S.

– Trobar protocol adient (n’he vist un munt per internet!!!)
– Comprovar possibilitats laboratori

Material

– fulles de te verd. Grans de cafè sense torrar (no se d’on els traurem???)
– estris d’un laboratori químic.

6. PER QUÈ SERVEIXEN ELS ELEMENTS QUÍMICS QUE INGERIM?. MODELITZACIÓ D’ALGUNS DELS PROCESSOS BIOLÒGICS IMPLICATS per Ben Massoud A. i Ben Massoud M.

– Introducció

L’objectiu d’aquest treball és l’estudi detallat d’un tipus de dieta mediterrània en aquest cas d’una dieta marroquina. L’estudi inclou la composició en el nutrients essencial com glúcids, proteïnes i lípids  però també l’anàlisi dels bioelements bàsics que els composen, és a dir carboni (C), l’hidrogen (H), l’oxigen (O), el nitrogen (N), el fòsfor (P), el sofre (S), el Na (Na), el potassi (K), el calci (Ca), el magnesi (Mg) i el clor (Cl).

També en els nostres objectius està el determinar quin és l’ús per part del nostre organisme d’aquests bioelements i modelitzar alguns dels processos biològics que hi estan implicats, com per exemple entre d’altres, les bombes de protons que tenim a les nostres cèl·lules i que asseguren el correcte funcionament del balanç electrolític del nostre organisme o per exemple que en fem realment amb l’oxigen apart de respirar-lo barrejat amb l’aire que ens envolta?. Totes les dades obtingudes serviran per realitzar també una base de dades per poder obtenir informació nutricional i fisiològica al voltant d’aquests elements que constitueixen més del 99% de la matèria viva.

Inclourem també en el nostre estudi el seguiment diari dels diferrents valors de glucèmia per tal de poder fer un estudi comparatiu respecte als valors obtinguts duran el dejuni en el Ramada.

– Metodologia

a) Anàlisi quantitatiu de la dieta: nutrients, elements
b) Base de dades alimentària i fisiològica
c) anàlisi comparatiu dels nivells de glucèmia en sang duran el Ramada

– Material

– balança, camara digital fotografies, plastilina·lina, software opensource
– Graella inicial excel per l’anàlisi quantitatiu d’aliments i dietes.

– Bibliografia:

– Us dono el web d’un programa que serveix per obtenir moltes dades que us interessen i que s’anomena TROFOS.

7. RESISTÈNCIA BACTERIANA per Morales Ferre R.

– Tasques a realitzar:

a) Trobar plaques Petri i posar medi per fer proves duran l’estiu (a càrrec meu). A la que tingui les plaques et truco per posar-lis medi de cultiu (agar LB), per tant mira’t el protocol que tens a bibliografia
b) Has de triar llocs per aïllar bactèries. Ja varem dir del sòl, etc.., és a dir has d’haver llegit sobre ecologia bacteriana.

Bibliografia:

– bacteries-3.0 per Govea N.L. i Chicaiza G. Treball Recerca 2009. IES Enric Borràs. Badalona. 2009

– bacteries 4.0 add per Govea N.L. i Chicaiza G. Treball Recerca 2009. IES Enric Borràs. Badalona. 2009

– Resistencia bacteriana per Otto Alberto Sussmann P., Lorenzo Mattos i Andrés Restrepo