VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA (II).
Com heu vist en les respostes a les preguntes de la primera part, els xavalotes estan a 88,6 Km de la superfície i envoltant-los unes roques a 2260º. Cremats o rostits????
….Quan es va aturar el tobogan la Tª es va tornar insuportable, mentre anaven baixant a 100 Km/h l’aire que els donava a la cara era calent però ara, aturats, era insuportable, els cremava la cara. David Peace, un xaval altot, va veure des de la seva alçada com una lluentor al final del túnel, les parets estaven mullades i al costat seu hi havien unes altres vagonetes que fent una petita baixada conduïen a a aquella mena de llum.
– Ei!!! Let’s go, va dir Laura Oldcastle, som-hi o quedarem embutllofats amb aquesta calor, tapeu-vos la cara i pugeu a aquestes vagonetes. Varen recórrer només 500m de la resta d’aquell túnel, però varen ser glòria, l’aire que els cremava la cara era ara menys calent….ei!!! nanos, l’aire cada vegada és més fred, que rar!!!! i mireu allà al final del túnel hi ha llum natural!!!
De sobte, xooooofffffffffffff!!!!!!!!!, les rodes de les vagonetes entraven a l’aigua!!!! i en un moment es van veure tots dins de l’aigua. Varen nadar cap la llum i varen quedar estorats. Estaven dins d’un llac d’aigua salada!!!!! però dins d’una cova gegantina, la llum venia del sostre de la cova, estava plena de cristalls de quars que brillaven i proporcionaven llum. Era tant…, tant,….tant….que no es podia descriure. Varen nadar fins unes roques planes, eren negres, molt fosques, no com les de la superfície de la Terra.
– On devem estar? va dir Niffer Sunnyspy, com a mínim a l’altra punta de món.
– Mr. Albert Martin, va treure aquell estrany aparell i va dir, doncs no!!, estem a 88,599 Km de la superfície de la Terra, la Tª del material terrestre hauria de ser segons el gradient geotèrmic de 2259,99ºC i ehhh!!! ara me’n recordo Laura, era gradient geotèrmic allò que comentava abans, és el que augmenta la Tª segons descendeixes, mira que en sóc de…
– Sí però no estem a 2259,99ºC o eren 2559,999ºC? Mr. Martin?.
– És evident que no, que no estem a 2260ºC, sort de l’aigua, ho refrigera tot, sinó estaríem socarrats. D’on ve aquesta aigua? salada? va dir Anthony Saintjakov. Mireu allà baix, es veu com més claror i com un soroll d’aigua caient….Es van acostar utilitzant les vagonetes com a barques, el corrent els duia cap la font de llum i el soroll.
– Sí Mr. Martin, Albert Martin, la seva maquineta sembla que diu moltes coses, però jo he preguntat ON? estàvem, va dir Niffer, amb la gràcia que la caracteritzava.
– Doncs el punt per on hem baixat està a 37º 7′ N de latitud i 119º39’W de longitud, hem baixat 88,599 Km directament cap el centre de la terra, però n’hem fet bastants més cap el SW, concretament el catet major que…. (ara ja Mr. Martin ja parlava quasi per si sòl amb veu baixa)….com que hem baixat a 100 Km/h…. durant 2,99 hores ….15º multiplicat per la hipotenusa al quadrat…li trec la rel quadrada i ja!, ja està!, estem a 288 Km al SW d’on varem entrar, així que…estem a
💡 En funció del que coneixeu com a falles i diàclasis i de la foto que teniu aquí sota del punt d’entrada dels nostres amics podeu explicar quina seria la causa de què hi hagi aigua salada a 88,6 Km sota la superfície de la terra i per què hi ha llum?. Situa en el mapa allà on estan els nostres amics.
