😆 ANSWERS.

1. Què vol dir que les substàncies en una solució, per exemple, a la sang o el medi extracel·lular que envolta les cèl·lules, és mouen nomès a favor de gradient?

Un gradient és una diferencia de qualsevol cosa, temperatura, concentració, pressió atmosfèrica, etc. Per tant la pressió, les substàncies del medi extracel·lular o líquid intersticial es mouen d’un lloc amb més concentració a menys concentració. És una mena de transporta passiu, no hi ha despesa d’energia. (pàgines 12-13-14

2. Grafiquem ràpidament el percentatge de les diferents poblacions leucocitàries (els diferents tipus de leucòcits o glòbuls blancs). Quin nombre de cadascun d’elles existeixen per ml en una persona normal?

3. Karl Landsteiner, biòleg, va descobrir fa quasi 150 anys els grups sanguinis AB0 (ABzero). Si et fessin una transfusió sanguínia d’una persona del grup AB i tu ets 0 que passaria?. Qui provocaria aquest efecte?. Qui produeix en última instància el causant del problema?.

Podries morir, ja que el teu sistema immunitari rebutjaria les cèl·lules amb els antígens AB, ja que una persona O no té aquests antigens, i per tant les seves cèl·lules B començarien a fer anticossos contra les cèl·lules AB, provocant coagulació i trombosis. pàgina 19

4. Una de fàcil. Què és el líquid intersticial o líquid extracel·lular? Què porta?. Com el va anomenar Hipòcrates?

És el líquid que constitueix la limfa, amb plasma sanguini i els leucocits. Es transvasa de la sang cap el medi extracel·lular on hi han les cèl·lules dels teixits. Apart del plasma (hormones,  i anticossos, intermediaris metabòlics, etc…) i dels leucòcits, porta els nutrients, l’O2 i les substàncies de rebuig de les cèl·lules. És el mitjà en que les subtàncies i cèl·lules del sistema immunitari passin de la  sang als teixits. Hipocrates, la va anomenar sang blanca.

LLegiu pàg 20.

5. Les molècules d’histocompatibilitat (que són proteïnes) no són ben bé receptors com el TCR de les cèl·lules T (les cèl·lules T són conjuntament amb les cèl·lules B, els limfòcits). No són ben bé receptors, perquè ja porten una cosa encabida (immersa dins seu però exposada a l’exterior) i que presenten als limfòcits, els limfòcits porten el receptor. Com s’anomena aquesta cosa. De que està feta?. D’on pot venir?. Depenent d’on vingui, serà presentat per cert tipus de molècules HLA, de quines?

Les molècules HLA porten en la seva superfície, encabit en una mena de solc, a l’antigen. Aquest està format per un pèptid (de 8 a 15 aminoàcids units). Tots els antigens provenen de l’interior cel·lular, però pot venir de l’interior cel·lular de qualsevol cèl·lula i en aquest cas l’antigen s’encabirà en molecules d’histocompatibilitat classe I (HLA-classe I). Si venen de l’interior de les vacuoles de digestió (mireu la pàgina 24) de les cèl·lules presentadores d’antigen, anomenades APC, entre elles els fagòcits (macròfags, neutròfils, cèl·lules dendrítiques) i també de les cèl·lules B (limfòcits B) , l’antigen es presentarà via molècules HLA- classe II.

Mireu l’esquema de la pàgina 26, l’esquema de baix es veu un virus que entra en una cèl·lula, aquesta te unes molècules en la superfície, són les molècules HLA-classe I. Després veieu trocets del virus  flotant (triangles) en el citoplasma de la cèl·lula, aquests trocets es veuen també sobre les molècules HLA classe i abans no hi eren. Aquest trocet del virus és l’antigen (un pètid de 8 a 15 aminoàcids), que és reconegut després per una TCD8 (les T citotòxiques). Així és com es lluita contra un virus. Si la cèl·lula no està infectada, les molècules HLA-classe I presentaran pèptids propis de la cèl·lula, és el que passa en una persona normal. En aquest cas com els antigens són propis les TCD8 no ho reconeixeran.

Ara mireu l’esquema superior, és un fagocit, un macròfag fagocitant bacteries amb anticossos enganxats. Que farà el macròfag amb tot això?. Doncs farà el que es veu a la pàgina 24, ho internalitzarà i ho digerirà i com que el què fagocita són principalment proteïnes, les hidrolitzarà (partirà) en petits pèptids que presentarà amb les molècules HLA-classe II perquè siguin els TCD4 els que s’encarreguin de la resposta. Així és com es lluita contra les bacteries

6. Defineix homeòstasi i digues algunes variables biològiques homeostàtiques?.

Homeòstasi és una propietat dels sistemes biològics que permet el manteniment del seu equilibri . Per exemple en una infecció vírica o bacteriana, el sistema immunitari ha de respondre mitjançant uns mecanimes que hem vist i posteriorment acabar la resposta mitjançant uns mecanismes que no hem vist, amb la finalitat de recuperar l’homeòstasi del sistema, en aquest cas del sistema immunològic. La temperatura també s’ha de mantenir en equilibri i també presenta mecanismes per mantenir aquesta homeòstasi. La glucèmia que heu vist també té mecanismes homeostàtics, mecanismes que realitzen la insulina i el glucagó, per mantenir l’equilibri. La temperatura del planeta també ha de mantenirse en homeòstasi, l’atmosfera i l’hidrosfera intervenen en mantenir-la.

7. La resposta immunitària pot ser de dos tipus inespecífica i específica i dins de l’específica hi ha la humoral i la cel·lular. Aquesta classificació és deu a la intervenció de diferents tipus cel·lulars leucocitaris a cadascuna d’aquestes respostes. Quins tipus cel·lulars són aquests?

Inespecífica: neutròfils, macròfags, és a dir fagòcits en general

Específica humoral: limfòcits B

Específica cel·lular: limfòcits T

8. També es deu al fet que la inespecífica es fa d’una manera i l’específica d’una altra, a través de diferents coses o molècules? Pots dir com es fa i quin elements hi intervenen?

La inespecífica es realitza primerament mitjançant inflamació i febre i mitjançant fagocitosi.

Posteriorment es posa en marxa la específica que resulta de la presentació via molecules HLA classe II als T CD4 o via molècules de classe I als TC8 (depenent que t’hi infecti un virus o una bacteria) juntament amb la producció d’anticossos pels limfòcits B.

9. A la pàgina 24 tens un tipus de fagòcit, els més eficients són els macròfags o monocits, s’anomenen monòcits quan estan a la sang, per això apareixen amb aquest nom als hemogrames, però ells “treballen” principalment entremig els teixits com es veu a la pàgina 24 i aquí s’anomen macròfags). Aclarit això, què creus que passarà amb les molècules del bacteri que estan en procés de digestió dins de vacuoles digestives?

Com sabeu els constituents dels bacteris com qualsevol organisme són lípids, glúcids i proteïnes. Les proteïnes del bacteri son la clau. El fagocit les anirà tallant en petits pèptids (grups de 8-15 aminoàcids), i usarà per encabir-les en el solc de les seves molècules HLA-classe II i les presentara a la seva superfície als limfòcits que pertoqui, en aquest cas pel limfòcits TCD4

10. Com veus la inflamació, és un procés de resposta immunitària  inespecífica, en la que intervenen diferents tipus de fagocits, com macròfags i neutròfils principalment (son leucòcits que fagociten, és a dir “mengen”, phagos ve del llatí i vol dir menjar). Com definiries un lloc inflamat?

Bé, sobren comentaris, pàgina 24.

11. Defineix antigen i posa’m 10 exemples. 

Antígen es qualsevol substància que provoca una resposta immunitària.

Exemples: qualsevol substància

12. Si t’ataca un bacteri o bactèria o en casos de virus, el teu sistema immunitari respon primerament fent una resposta inespecífica. Però aquesta no acostuma a ser suficient. Posteriorment actuarà la específica humoral (pàg 25) i la cel·lular (pàg 26) al mateix temps. Ambdos tipus de respostes estan protagonitzades per limfòcits que tenen un receptor per l’Ag, el BCR (anomenat també anticòs pot estar a la membrana i ser secretat i passar a forma soluble i circular així per tot el cos), i el TCR de T Cell Receptor . Un dels dos necessita “veure ” o reconèixer l’Ag sense l’ajut de les molècules d’histocompatibilitat. De quin tipus de cèl·lules estic parlant?

Suposo que sabreu que és la cèl·lula B o limfòcit B o cèl·lules plàsmatiques (una cèl·lula plasmàtica és una cèl·lula B que es diferencia, de diferenciarse, fins a cèl·lula plasmàtica, és més eficient en la producció d’anticossos)

13. Les cèl·lules que necessiten “veure” o captar l’Ag ho fan de dues maneres. Quines cèl·lules i de quina manera ho fan?, és a dir través de quines molècules d’histocompatibilitat?

Les TCD4 via molècules HLA-classe II i les TCD8 via molècules de classe I

14. Cadascun dels dos tipus de molècules d’histocompatibilitat (Molècules HLA) presenten Ags (antigens) provinents de les diferents estratègies dels agents infecciosos. Per exemple quan t’ataca un virus, de la grip, gastroenterits, herpes virus, etc. ataca directament a les cèl·lules diana, cèl·lules dels alveòls pulmonars, cèl·lules de la mucosa intestinal, de l’epiteli dels llavis, de la pell, de les mucoses sexuals, etc. Per tant els fagocits ni se’ls han trobat. No és com les ferides en que les bacteries entren directament als teixits com en el dibuix de la pàgina 24 i es troben amb neutrofils i fagocits que hi ha sota la pell. Sort que al voler-se multiplicar el virus dins de les cèl·lules infectades, algunes de les seves molècules “floten” per dins de les cèl·lules (recordeu que aquestes molècules són antigens, i és el que es veu a la pàgina 26), i aqui intervenen un tipus de de molècules HLA  que “les recolliran” i les presentaran a la superfície de la cèl·lula infectada. Quines molècules HLA són. Quin tipus cel·lular veurà aquest antigen i respondrà?

Com ja s’ha anat responen anteriorment les molecules d’histocompatibilitat que “recullen” qualsevol trocet de molècula de l’interior cel·lular (antigen) són les molècules d’histocompatibilitat classe I (HLA-classe I) i les cèl·lules que les reconeixen són els limfòcits T CD8 o citotòxics.

15. El virus HIV (Human Immunodeficiency Virus) que provoca la SIDA (Síndrome d’immunodeficiència adquirida), com que entra per la sang, sí que es trobarà amb un monòcit (macròfag) o amb una cèl·lula B (amb anticossos a la seva superfície), amb molta més probabilitat que un virus que provoqui gastroenteritis, que va del tub intestinal a dins la cèl·lula intestinal directament.

Per tant hi haurà producció d’anticossos (resposta específica humoral) i a més els fagocits podràn fagocitar,  digerir l’Ag i presentar l’Ag. Els fagòcits doncs, presenten l’antigen mitjançant un tipus de molècules HLA. De quin tipus?. Com s’anomenen les cèl·lules que presenten l’Ag d’aquesta manera?. 

Molècules d’histocompatibilitat de classe II (HLA classe II). Cèl·lules presesentadores d’antigen (APC)

16. Malauradament el HIV infecta a través de la molècula CD4 (és la seva porta d’entrada). Sabent a més que aquesta molècula, CD4, també està en els macròfags que creus que això pot comportar?

Doncs ja que pot infectar a les cèl·lules T CD4 (helpers) i  a més als fagòcits més importants (els macròfags), l`sa resposta immunitària queda molt compromesa, ja que no es podrà muntar una respnirigeixeosta immunitària competent. Els helper que dirigeixen la resposta (ajuden als B, als macròfags, a tothom) estan infectats i si s’activen, es divideixen, fent que el virus es multipliqui més i no puguin presentar via classe I l’antigen adequat (les cèl·lules T com qualsevol cèl·lula te molècules HLA-classe I). A més els macròfags també queden infectats, de manera que la resposta via classe II, també queda compromesa. Per tot això el virus de la SIDA s’anomena HIV, virus d’immunodeficiència i la síndrome (conjunt de malalties) que provoca SIDA.

17. En la meiosi, un mecanisme biològic per a la producció de gàmetes, s’ha de dividir la informació genètica que tenim a la meitat. Com que tenim 44 cromosomes somàtics i dos de sexuals (o XX o XY, cas dona i home, respectivament), hem de fer òvuls  o espermatozoides amb 23 cromosomes. Diguem quines possibilitats hi ha per un home o una dona en quan a tipus d’òvuls i espermatozoides.

Una dona pot fabricar com haureu deduït ràpidament només òvuls X.

Un home pot fer espermatozoides X o Y

Fàcil no?

18. Abans de la meiosi el DNA dels cromosomes està desenrotllat, com podeu veure en el vídeo, en la meiosi el DNA s’enrotlla i forma els cromosomes, tal com els he dibuixat jo a la pissarra. S’enrotllen fins formar 46 “palets”, 23 paterns i 23 materns (un és l’X de la teva mare i l’altre l’X o l’Y del teu pare, depenent del sexe que tinguis quan llegeixis aquest text). Quan comença la meiosi cadascun es replica i apareixen com en la figura de la pàgina 159, en forma de “horquilla”. Per tant 46 “horquillas”. Ara s’aparellen els paterns i els materns i es realitza un del fenòmens biològics més important de la biologia, i clau en la reproducció sexual. Pots dir-me com es diu aquest procés i quina significància te?

El resultat de la meiosi és la recombinació genètica dels 30.000 gens que tenim. Això provoca un nombre increïble de combinacions i és el que ha permés als organismes de reproducció sexual assolir el grau d’evolució que posseixen. Ha permés que duran milions d’anys totes aquestes combinacions es posin a disposició de la vida. Els constants canvis en la biosfera, només poden sobreviure si la vida fa moltes combinacions possibles dels organismes que la poblen. D’aquesta manera per molt que canvi els paràmetres de la biosfera sempre hi haura una combinació possible de gens que hi sobrevisqui (penseu en totes les espècies animals que existeixen). És l’evolució.

Espero que ho hagueu entès

19. Diguem quines són dues de les possibilitats per ser bessons?

Claro, pàgina 159. Ah i no oblideu que enles fertilitzacions in vitro com que a les dones que s’hi sotmeten, els injecten una quantitat brutal d’hormones per ovular, després tenen més de 3-4 òvuls fecundats que en les primeres etapes de gestació, ja embrions, són eliiminats terapeuticament fins deixar-ne 2 o 3 per assegurar-se que al menys un podrà neixer.

20. Aquí tens l’arbre genealògic d’una familia hemofílica, pots esbrinar on es el defecte?, qui el porta?. Les persones afectades apareixen amb la figura plena (marró)

JA QUE …només alguns homes estan afectats (exloent per tant al cromosoma Y del defecte), ALESHORES el defecte ha d’estar esta en el cromosoma X i no pot ser el dels pares, perquè si fos així el pare de la parella de la dreta estaria malalt. Per tant el defecte està en els comosomes X materns. Les dones no pateixen la malaltia perquè tot i que puguin heretar un cromosoma X matern d’una mare portadora, porta l’altre X del pare útil.

Si no acabas d’entendre-ho, fes primer un dibuix amb els possibles òvuls i espermatozoides. Hos has de veure millor.