Foto: www.diem25.org
1. La responsabilitat dels intel·lectuals és dir la veritat i exposar les mentides.
2. No hauríem d’estar buscant herois, hauríem d’estar buscant bones idees.
3. Si assumeixes que no existeix l’esperança, aleshores garanteixes que no hi haurà esperança. Si assumeixes que existeix un instint cap a la llibertat, existiran oportunitats per canviar les coses.
4. La gent paga per la seva pròpia subordinació.
5. El descobriment és la capacitat de ser sorprès per les coses simples.
6. El propòsit de l’educació és mostrar a la gent com poden aprendre per si mateixos. L’altre concepte de l’educació és l’adoctrinament.
7. El quadre del món que es presenta a la gent no té cap relació amb la realitat, ja que la veritat sobre cada assumpte queda enterrada sota muntanyes de mentides.
8. Si no creiem en la llibertat d’expressió per a la gent que menyspreem, no creiem en la llibertat d’expressió.
9. L’optimisme és una estratègia per fer un món millor.
10. La llibertat sense oportunitats és un regal endimoniat.
11. Si no desenvolupem una cultura democràtica constant i viva, capaç d’implicar els candidats, ells no faran les coses per les quals els vas votar. Prémer un botó i després tornar a casa no canviarà les coses.
12. Si és dolent quan ho fan els altres, també ho és quan ho fem nosaltres.
13. El veritable problema del món és com impedir que salti pels aires.
14. Com és que tenim tanta informació, però sabem tan poc?
Foto: EP
1. L’educació és l’arma més potent per canviar el món.
2. Tot sembla impossible fins que es fa.
3. Després d’escalar una muntanya molt alta, descobrim que encara n’hi ha més per escalar.
4. La glòria més gran no és no caure, sinó aixecar-se sempre.
5. L’home valent no és aquell que no té por, sinó el que sap conquerir-la.
6. El més difícil no és canviar la societat, sinó canviar-se un mateix.
7. Una nació no s’ha de jutjar per com tracta els ciutadans de millor posició, sinó per com tracta els que tenen poc o res.
8. Ningú neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, per la seva història o religió. La gent aprèn a odiar, i si poden aprendre a odiar també poden aprendre a estimar.
9. Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb ell. Llavors es convertirà en el teu company.
10. Els veritables líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la llibertat del seu poble.
11. Eradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia.
12. El perdó allibera l’ànima, elimina la por. Per això és una eina tan poderosa.
13. Destruir és molt fàcil, els herois són els qui construeixen i treballen per la pau.
14. La mort és inevitable. Quan un home ha fet el que considera el seu deure amb el poble i el país, ja pot descansar en pau. Crec que he fet aquest esforç i que, per tant, dormiré tota l’eternitat.
Lorenzo Milani va néixer a Florència el 27 de maig de 1923. Mestre i mossèn, les seves idees progressistes sovint xocaven contra l’Església tradicional. Quan tenia 31 anys va ser destinat a la parròquia de Barbiana, un poble aïllat de la província de Florència. En pocs mesos va convertir l’escola mig abandonada en una de les millors d’Itàlia. És així com va unir la religió amb el compromís social. Pretenia oferir una educació de qualitat a uns nens d’origen humil que eren menyspreats pel seu origen i condició. Una de les particularitats de l’escola era que no feia ni festes ni vacances ni tampoc suspenia ningú.
El recordem llegint 14 fragments de Carta a una mestra (Eumo, 2017), el llibre que, escrit per vuit nois de l’Escola de Barbiana sota la seva supervisió, denunciava un sistema educatiu discriminador. Va ser publicat a Itàlia el maig del 1967. Lorenzo Milani va morir a Florència poques setmanes després, el 26 de juny, quan tenia només 44 anys.
Foto: dotmatchbox
1. Vaig aprendre que el problema dels altres és igual al meu. Sortir-se’n tots junts és la política. Sortir-se’n tot sol és l’avarícia.
2. L’escola és l’única diferència que hi ha entre l’home i els animals. El mestre dona al noi tot allò que creu, estima, espera. El noi, tot creixent, hi afegeix alguna cosa més i així la humanitat va endavant.
3. Si els haguéssiu dit des de primària que la vocació la tenim tots igual: fer el bé allà on ens trobem, no farien malbé els millors anys de la seva vida pensant en ells mateixos.
4. Cal suprimir els exàmens. Però si els feu, almenys sigueu lleials. Les dificultats s’han de posar en la mateixa proporció en què es troben a la vida. Si les poseu més sovintejades, és que teniu la mania de fer la traveta. Com si estiguéssiu en guerra amb els alumnes. Per què ho feu, això? Per al seu bé?
5. L’escola només té un problema. Els nois que perd.
6. Suspendre és com disparar en un matoll. Potser era un noi, potser una llebre. Ja es veurà. Fins a l’octubre següent no sabeu el que heu fet. Ha anat a treballar o bé repeteix? I, si repeteix, li serà bo o dolent? Posarà la base per millorar o bé es farà vell de mala manera amb programes que no li són adequats?
7. Amb els exàmens a sobre qualsevol perd dues hores de classe per a llegir el diari. I és que al diari no hi ha res que serveixi per als vostres exàmens. És la prova més evident que a la vostra escola hi ha poca cosa que serveixi per a la vida.
8. Vosaltres dieu que heu suspès els talossos i els ganduls. Aleshores sosteniu que Déu fa néixer els talossos i els ganduls a les cases dels pobres. Però Déu no fa aquests desdenys als pobres. És més fàcil que els desdenyosos sigueu vosaltres.
9. Només els fills dels altres alguna vegada semblen talossos. Els nostres, no. Estant al seu costat un s’adona que no ho són. Ni tan sols ganduls. O si més no ens fa la impressió que serà cosa de poc temps, que tot passarà, que hi ha d’haver un remei. Aleshores és més honest de dir que tots els nens neixen iguals i si després no ho són, la culpa és nostra i ho hem d’arreglar d’alguna manera.
10. Les vacances d’estiu tenen tot l’aire de respondre a uns interessos ben precisos. Els fills dels rics van a l’estranger i aprenen més que a l’hivern. Els pobres, l’u d’octubre ja no es recorden del poc que sabien pel juny. Si s’han de tornar a examinar pel setembre no poden pagar les classes particulars. En general renuncien a presentar-se. Si són pagesos donen un cop de mà en les feines grosses de l’estiu, sense afectar les despeses de l’explotació agrícola.
11. Traiem-nos la màscara. Mentre la vostra escola sigui classista i engegui a passeig els pobres, l’única forma d’anticlassisme seriós serien unes classes complementàries que engeguin a passeig els rics.
12. Ja no us podeu atrinxerar més darrere la teoria racista de les aptituds. Tots els nois i noies són aptes per a fer el tercer de secundària i aptes per a totes les matèries. És molt còmode de dir a un noi: “Per a aquesta matèria no serveixes”.
13. “Aprovar qui no s’ho mereix és una injustícia envers els més bons”, ens digué una altra animeta delicada. Que cridi a part en Perot i que li digui el que li digué l’amo de la vinya als vinyataires (Evangeli de Sant Mateu): “A tu t’aprovo perquè en saps. Tens dues sorts: la d’aprovar i la de saber. En Jan, l’aprovo per encoratjar-lo, però té la desgràcia de no saber”.
14. A l’Àfrica, a l’Àsia, a l’Amèrica llatina, al sud, a la muntanya, al camp, fins i tot a les grans ciutats, milions de nois i noies esperen que els facin iguals.
Marie Curie va néixer a Varsòvia el 7 de novembre del 1867 i va morir a Passi el 4 de juliol del 1934. Va ser una científica pionera en la teoria de la radioactivitat, i va descobrir dos nous elements químics, el poloni i el radi. Va ser la primera dona a rebre un premi Nobel, la primera persona a rebre dos premis Nobel, l’única persona amb dos Nobel per dues especialitats diferents (física i química) i la primera dona a fer de professora a la Sorbona de París.
Va morir a conseqüència de l’exposició a la radiació, perquè guardava tubs d’assaig amb radi a les butxaques mentre investigava. Els seus diaris i objectes personals van acumular un nivell tan alt de radiacions que encara avui es mantenen radioactius i es conserven sota protecció. Recordem una dona que va obrir camí en tantes coses amb 14 reflexions seves.
1. No hem de témer res a la vida, només hem d’intentar-ho comprendre. Deixem de tenir por d’allò que hem après a entendre.
2. La millor vida no és la més llarga sinó la més rica en accions bones.
3. El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil.
4. Un científic en un laboratori no és només un tècnic. També és un nen davant de fenòmens que l’impressionen com un conte de fades.
5. La majoria de les escoles dediquen massa temps a la lectura i l’escriptura i manen massa deures als nens, però a penes realitzen exercicis pràctics per estimular-los la formació científica.
6. El dia que l’home fos conscient en temps real de les seves equivocacions, s’hauria acabat el progrés de la ciència.
7. Hi ha científics sàdics més preocupats per caçar els errors que per establir la veritat.
8. La ciència la fan les persones on sigui, quan tenen el geni investigador, i no els laboratoris, per més rics que siguin.
9. Quan vam descobrir el radi, ningú sabia que seria útil als hospitals, allò era ciència pura. La feina científica no s’ha de considerar per la seva utilitat directa. S’ha de fer per la bellesa de la ciència.
10. La ciència s’interessa per les coses, no per les persones. Jo sento menys curiositat per la gent que per les idees.
11. No podem construir un món millor sense millorar les persones. Cadascú de nosaltres ha de treballar en la pròpia millora.
12. La vida no és fàcil per a ningú. Però hem de tenir perserverança i, sobretot, confiança en nosaltres mateixos. Hem de sentir-nos dotats per fer alguna cosa i aquesta cosa l’hem d’aconseguir costi el que costi.
13. No ens adonem mai del que hem fet, només del que ens queda per fer.
14. La vida no mereix que ens preocupem tant.
Santiago Ramón y Cajal va néixer a Navarra l’1 de maig del 1852 i va morir a Madrid el 17 d’octubre del 1934. La curiositat constant i la investigació en el camp del sistema nerviós li van fer merèixer el premi Nobel de medicina, el 1906. Recordem el científic amb 14 reflexions en què tant parla de l’univers del cervell com del comportament humà.
www.nobelprize.org
1. Tothom pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu cervell.
2. Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.
3. Les idees no duren gaire. S’ha de fer alguna cosa amb elles.
4. No hi ha res que m’inspiri més veneració que un ancià que sap canviar d’opinió.
5. El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d’aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància.
6. O es tenen moltes idees i pocs amics, o molts amics i poques idees.
7. Es coneixen moltíssimes classes d’ignorants, la més deplorable és la dels xerraires entossudits a demostrar que tenen talent.
8. No tens enemics? És que mai has dit la veritat o has estimat la justícia?
9. La naturalesa ens és hostil perquè no la coneixem: les seves crueltats representen la venjança contra la nostra indiferència.
10. Si hi ha alguna cosa en nosaltres verdaderament divina, és la voluntat. Per ella afirmem la personalitat, moderem el caràcter, desafiem l’adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament.
12. És comú que els vanitosos i els presumptuosos fingeixin posseir el que desitgen.
13. Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ciència.
14. Mentre el cervell sigui un misteri, l’univers continuarà sent un misteri.
Eduard Punset parla de la vida de Santiago Ramón y Cajal:
L’eina Cloe pretén servir-vos de guia perquè arribeu a definir el vostre objectiu professional.
Des del SOC ens ofereixen una nova eina, amb la qual volen ajudar-vos a definir el vostre objectiu professional, ja sigui perquè busqueu la primera feina, voleu millorar la feina que teniu en l’actualitat o simplement desitgeu un canvi.
Per què cal definir l’objectiu professional? Doncs perquè és el primer pas per iniciar el procés de recerca de feina. Per prendre la decisió més encertada, cal conèixer-se bé un mateix. Amb aquesta eina, es facilita la informació que es considera necessària per arribar a conèixer-vos una mica millor i així tenir més elements per decidir correctament pel que fa al vostre futur laboral. També cal distingir les alternatives que s’adaptin millor al propi perfil. En aquest sentit es facilita un informe final amb el vostre perfil professional.
Durant l’eina trobareu un seguit de preguntes i situacions en què us heu de posicionar en aquella postura més propera a la vostra persona, basant-vos en la vostra experiència laboral i vivències. En cas que no hàgiu treballat mai, no us preocupeu, penseu en situacions viscudes que puguin ajudar-vos a donar resposta.
L’eina Cloe dura aproximadament 1 hora, però no us preocupeu, si no teniu temps d’acabar, només cal que deseu (amb el botó de desar i recuperar) i podreu recuperar les dades en qualsevol moment.
http://https://www.oficinadetreball.gencat.cat/cloe/ST?LANGUAGE=CA&CNMACTION=showIntro