MARIE CURIE I LA BELLESA DE LA CIÈNCIA

4 reflexions de la científica, que creia que «el camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil»

Marie Curie va néixer a Varsòvia el 7 de novembre del 1867 i va morir a Passi el 4 de juliol del 1934. Va ser una científica pionera en la teoria de la radioactivitat, i va descobrir dos nous elements químics, el poloni i el radi. Va ser la primera dona a rebre un premi Nobel, la primera persona a rebre dos premis Nobel, l’única persona amb dos Nobel per dues especialitats diferents (física i química) i la primera dona a fer de professora a la Sorbona de París.

Va morir a conseqüència de l’exposició a la radiació, perquè guardava tubs d’assaig amb radi a les butxaques mentre investigava. Els seus diaris i objectes personals van acumular un nivell tan alt de radiacions que encara avui es mantenen radioactius i es conserven sota protecció. Recordem una dona que va obrir camí en tantes coses amb 14 reflexions seves.

1. No hem de témer res a la vida, només hem d’intentar-ho comprendre. Deixem de tenir por d’allò que hem après a entendre.

2. La millor vida no és la més llarga sinó la més rica en accions bones.

3. El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil.

4. Un científic en un laboratori no és només un tècnic. També és un nen davant de fenòmens que l’impressionen com un conte de fades.

5. La majoria de les escoles dediquen massa temps a la lectura i l’escriptura i manen massa deures als nens, però a penes realitzen exercicis pràctics per estimular-los la formació científica.

6. El dia que l’home fos conscient en temps real de les seves equivocacions, s’hauria acabat el progrés de la ciència.

7. Hi ha científics sàdics més preocupats per caçar els errors que per establir la veritat.

8. La ciència la fan les persones on sigui, quan tenen el geni investigador, i no els laboratoris, per més rics que siguin.

9. Quan vam descobrir el radi, ningú sabia que seria útil als hospitals, allò era ciència pura. La feina científica no s’ha de considerar per la seva utilitat directa. S’ha de fer per la bellesa de la ciència.

10. La ciència s’interessa per les coses, no per les persones. Jo sento menys curiositat per la gent que per les idees.

11. No podem construir un món millor sense millorar les persones. Cadascú de nosaltres ha de treballar en la pròpia millora.

12. La vida no és fàcil per a ningú. Però hem de tenir perserverança i, sobretot, confiança en nosaltres mateixos. Hem de sentir-nos dotats per fer alguna cosa i aquesta cosa l’hem d’aconseguir costi el que costi.

13. No ens adonem mai del que hem fet, només del que ens queda per fer.

14. La vida no mereix que ens preocupem tant.

LES IDEES DE RAMÓN Y CAJAL

14 reflexions del científic, que deia que «tothom pot ser escultor del seu cervell»

Santiago Ramón y Cajal va néixer a Navarra l’1 de maig del 1852 i va morir a Madrid el 17 d’octubre del 1934. La curiositat constant i la investigació en el camp del sistema nerviós li van fer merèixer el premi Nobel de medicina, el 1906. Recordem el científic amb 14 reflexions en què tant parla de l’univers del cervell com del comportament humà.

www.nobelprize.org

1. Tothom pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu cervell.

2. Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.

3. Les idees no duren gaire. S’ha de fer alguna cosa amb elles.

4. No hi ha res que m’inspiri més veneració que un ancià que sap canviar d’opinió.

5. El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d’aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància.

6. O es tenen moltes idees i pocs amics, o molts amics i poques idees.

7. Es coneixen moltíssimes classes d’ignorants, la més deplorable és la dels xerraires entossudits a demostrar que tenen talent.

8. No tens enemics? És que mai has dit la veritat o has estimat la justícia?

9. La naturalesa ens és hostil perquè no la coneixem: les seves crueltats representen la venjança contra la nostra indiferència.

10. Si hi ha alguna cosa en nosaltres verdaderament divina, és la voluntat. Per ella afirmem la personalitat, moderem el caràcter, desafiem l’adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament.

12. És comú que els vanitosos i els presumptuosos fingeixin posseir el que desitgen.

13. Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ciència.

14. Mentre el cervell sigui un misteri, l’univers continuarà sent un misteri.

Eduard Punset parla de la vida de Santiago Ramón y Cajal: