Les tecnologies digitals enteses com a tecnologies per a l’aprenentatge (TAC) són un element de canvi real a l’aula que dóna pas a processos d’aprenentatge motivadors, actius, experiencials, autònoms, socials, personalitzats i autoregulats quan és l’alumnat qui s’apropia de la tecnologia amb el guiatge i supervisió del professorat; i treballa, individualment o col·lectiva, en tasques, projectes i activitats obertes que impliquen un repte i un incentiu d’aprenentatge personal.
Educar per assolir la competència digital implicadesplegar estratègies que permetin a l’alumnat construir la capacitat de comprendre, d’analitzar críticament els missatges audiovisuals i també la producció pròpia de continguts, emprant a tal fi els llenguatges audiovisuals.
El professorat ha de conèixer i dominar les eines TIC com a eina metodològica per poder-les aplicar a la pràctica quotidiana: Internet, els wikis, les xarxes socials, el correu electrònic, el xat, els fòrums, els podcasts, els videoblocs, els fotoblocs, els blocs educatius, els entorns virtuals d’aprenentatge, els llibres electrònics, els portals educatius, la pissarra digital interactiva, els projectors multimèdia… L’ús d’aquestes eines permet a més de cercar i trobar informació abundant i variada, que el professorat pugui dissenyar entorns adequats d’aprenentatge, crear continguts multimèdia fets “a mida” –és a dir, adaptats a les necessitats concretes de la tasca pedagògica en cada etapa– i compartir-los en xarxa, tot intercanviant informació amb altres persones.
En el marc de l’acompanyament a l’alumne en l’elaboració del seu projecte de vida i dins un marc d’un sistema inclusiu, aquesta bloc pretén utilitzar els recursos digitals per acompanyar a l’alumnat i també a les seves famílies en la presa de decisió del seu futur acadèmic i professional.
Referències bibliogràfiques:
“Expressió i Comunicació”. Institut Obert de Catalunya
Identificació i desplegament del currículum a l’educació secundària obligatòria. Departament d’Ensenyament
Competència digital docent del professorat. Document elaborat pel Departament d’Ensenyament
En aquest link, trobaràs un qüestionari que avaluarà la teva personalitat, interessos i capacitats amb relació als entorns professionals.
En primer lloc t’has de registrar com a usuari amb la teva adreça electrònica. Un cop registrat, accediràs a les preguntes. Amb el codi d’usuari tens l’opció de desar la sessió i reprendre-la en un altre moment.
En acabar de respondre el qüestionari obtindràs un document amb els entorns professionals i exemples d’estudis que més encaixen amb el teu perfil.
El qüestionari té 93 preguntes. Llegeix-les amb atenció i marca la casella segons el teu grau d’acord:
Si hi estàs molt d’acord, fes un clic a l’opció Molt = Sí, sempre
Si hi estàs d’acord fes un clic a l’opció Bastant = Sí, amb freqüència, moltes vegades
Si hi estàs poc d’acord fes un clic a l’opció Poc = Potser, alguna vegada
Si no hi estàs gens d’acord fes un clic a l’opció Gens = No, mai
Important
Utilitza els valors intermedis Bastant i Poc exclusivament en aquells casos que et generin més dubtes.
Cada qüestió està relacionada amb un aspecte del teu perfil professional i, per això, és necessari que responguis totes les preguntes.
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitaT
Li dona les claus del que serà casa seva. Va entrant-hi caixes i caixes, però li cau un paper: el diploma que recorda allò que va estudiar. Però ara, la seva vida és ben diferent. L’animació La Cour, protagonitzada per un veí entusiasta i un jove desanimat, ens mostra la importància d’escoltar-nos i fer allò que duem a dins.
Un anunci reflexiona sobre les conseqüències de difondre (o no) allò que retratem amb el mòbil
Vivim enganxats a les pantalles, fotografiant i mostrant el que veiem. Qualsevol imatge es pot fer viral en qüestió de minuts. Però, fins a quin punt cal contribuir a fer girar la bogeria d’aquesta roda? I a canvi de què? De reconeixement, popularitat? Som conscients de les conseqüències (i del mal) que podem provocar amb un sol clic? L’anunci It’s In Your Hands, de Huawei, ens anima a ser conscients del poder i la responsabilitat que tenim, cadascú, a l’hora de decidir què difonem i què no.
Ella és molt millor que jo, ho fa tot bé i tot són èxits. L’odio. I els pensaments es transformen en els seus propis monstres. Això és el que li passa a la protagonista de Spellbound, el curt produït pel Ringling College of Art and Design i ideat, dissenyat i dirigit per Ying Wu i Lizza Xu, com a treball de la tesi. La René és una noia que sent una profunda ràbia i enveja per la Sunny, la seva germana. Però que ningú ens els toqui, els germans.
14 reflexions del filòsof, que diu que «la gent paga per la seva pròpia subordinació»
Noam Chomsky va néixer el 7 de desembre del 1928 a Filadèlfia. És considerat el pare de la lingüística moderna. Avui en dia és un dels intel·lectuals més coneguts i és autor de més de 100 llibres sobre temes com la política i els mitjans de comunicació. En llegim 14 reflexions.
Foto: www.diem25.org
1. La responsabilitat dels intel·lectuals és dir la veritat i exposar les mentides.
3. Si assumeixes que no existeix l’esperança, aleshores garanteixes que no hi haurà esperança. Si assumeixes que existeix un instint cap a la llibertat, existiran oportunitats per canviar les coses.
4. La gent paga per la seva pròpia subordinació.
5. El descobriment és la capacitat de ser sorprès per les coses simples.
6. El propòsit de l’educació és mostrar a la gent com poden aprendre per si mateixos. L’altre concepte de l’educació és l’adoctrinament.
7. El quadre del món que es presenta a la gent no té cap relació amb la realitat, ja que la veritat sobre cada assumpte queda enterrada sota muntanyes de mentides.
8. Si no creiem en la llibertat d’expressió per a la gent que menyspreem, no creiem en la llibertat d’expressió.
9. L’optimisme és una estratègia per fer un món millor.
10. La llibertat sense oportunitats és un regal endimoniat.
11. Si no desenvolupem una cultura democràtica constant i viva, capaç d’implicar els candidats, ells no faran les coses per les quals els vas votar. Prémer un botó i després tornar a casa no canviarà les coses.
12. Si és dolent quan ho fan els altres, també ho és quan ho fem nosaltres.
13. El veritable problema del món és com impedir que salti pels aires.
14. Com és que tenim tanta informació, però sabem tan poc?
14 reflexions del Nobel de la pau, que deia que «tot sembla impossible fins que es fa»
Nelson Mandela va néixer el 18 de juliol a Sud-àfrica i hi va morir el 5 de desembre del 2013. El 12 de juny del 1964 va ser condemnat a cadena perpètua per sabotatge i conspiració. Passaria gairebé un terç de la seva vida entre reixes: fins al 1990 no va ser lliure. Del 1994 al 1999 va ser el primer president de Sud-àfrica escollit per sufragi universal. Recordem el Nobel de la pau i símbol de lluita contra l’Apartheid amb 14 reflexions que desitgen i busquen un món millor.
Foto: EP
1. L’educació és l’arma més potent per canviar el món.
2. Tot sembla impossible fins que es fa.
3. Després d’escalar una muntanya molt alta, descobrim que encara n’hi ha més per escalar.
4. La glòria més gran no és no caure, sinó aixecar-se sempre.
5. L’home valent no és aquell que no té por, sinó el que sap conquerir-la.
6. El més difícil no és canviar la societat, sinó canviar-se un mateix.
7. Una nació no s’ha de jutjar per com tracta els ciutadans de millor posició, sinó per com tracta els que tenen poc o res.
8. Ningú neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, per la seva història o religió. La gent aprèn a odiar, i si poden aprendre a odiar també poden aprendre a estimar.
9. Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb ell. Llavors es convertirà en el teu company.
10. Els veritables líders han d’estar disposats a sacrificar-ho tot per la llibertat del seu poble.
11. Eradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia.
12. El perdó allibera l’ànima, elimina la por. Per això és una eina tan poderosa.
13. Destruir és molt fàcil, els herois són els qui construeixen i treballen per la pau.
14. La mort és inevitable. Quan un home ha fet el que considera el seu deure amb el poble i el país, ja pot descansar en pau. Crec que he fet aquest esforç i que, per tant, dormiré tota l’eternitat.
El mestre Lorenzo Milani va revolucionar l’educació italiana sense suspendre ningú
Lorenzo Milani va néixer a Florència el 27 de maig de 1923. Mestre i mossèn, les seves idees progressistes sovint xocaven contra l’Església tradicional. Quan tenia 31 anys va ser destinat a la parròquia de Barbiana, un poble aïllat de la província de Florència. En pocs mesos va convertir l’escola mig abandonada en una de les millors d’Itàlia. És així com va unir la religió amb el compromís social. Pretenia oferir una educació de qualitat a uns nens d’origen humil que eren menyspreats pel seu origen i condició. Una de les particularitats de l’escola era que no feia ni festes ni vacances ni tampoc suspenia ningú.
El recordem llegint 14 fragments de Carta a una mestra(Eumo, 2017), el llibre que, escrit per vuit nois de l’Escola de Barbiana sota la seva supervisió, denunciava un sistema educatiu discriminador. Va ser publicat a Itàlia el maig del 1967. Lorenzo Milani va morir a Florència poques setmanes després, el 26 de juny, quan tenia només 44 anys.
Foto: dotmatchbox
1. Vaig aprendre que el problema dels altres és igual al meu. Sortir-se’n tots junts és la política. Sortir-se’n tot sol és l’avarícia.
2. L’escola és l’única diferència que hi ha entre l’home i els animals. El mestre dona al noi tot allò que creu, estima, espera. El noi, tot creixent, hi afegeix alguna cosa més i així la humanitat va endavant.
3. Si els haguéssiu dit des de primària que la vocació la tenim tots igual: fer el bé allà on ens trobem, no farien malbé els millors anys de la seva vida pensant en ells mateixos.
4. Cal suprimir els exàmens. Però si els feu, almenys sigueu lleials. Les dificultats s’han de posar en la mateixa proporció en què es troben a la vida. Si les poseu més sovintejades, és que teniu la mania de fer la traveta. Com si estiguéssiu en guerra amb els alumnes. Per què ho feu, això? Per al seu bé?
5. L’escola només té un problema. Els nois que perd.
6. Suspendre és com disparar en un matoll. Potser era un noi, potser una llebre. Ja es veurà. Fins a l’octubre següent no sabeu el que heu fet. Ha anat a treballar o bé repeteix? I, si repeteix, li serà bo o dolent? Posarà la base per millorar o bé es farà vell de mala manera amb programes que no li són adequats?
7. Amb els exàmens a sobre qualsevol perd dues hores de classe per a llegir el diari. I és que al diari no hi ha res que serveixi per als vostres exàmens. És la prova més evident que a la vostra escola hi ha poca cosa que serveixi per a la vida.
8. Vosaltres dieu que heu suspès els talossos i els ganduls. Aleshores sosteniu que Déu fa néixer els talossos i els ganduls a les cases dels pobres. Però Déu no fa aquests desdenys als pobres. És més fàcil que els desdenyosos sigueu vosaltres.
9. Només els fills dels altres alguna vegada semblen talossos. Els nostres, no. Estant al seu costat un s’adona que no ho són. Ni tan sols ganduls. O si més no ens fa la impressió que serà cosa de poc temps, que tot passarà, que hi ha d’haver un remei. Aleshores és més honest de dir que tots els nens neixen iguals i si després no ho són, la culpa és nostra i ho hem d’arreglar d’alguna manera.
10. Les vacances d’estiu tenen tot l’aire de respondre a uns interessos ben precisos. Els fills dels rics van a l’estranger i aprenen més que a l’hivern. Els pobres, l’u d’octubre ja no es recorden del poc que sabien pel juny. Si s’han de tornar a examinar pel setembre no poden pagar les classes particulars. En general renuncien a presentar-se. Si són pagesos donen un cop de mà en les feines grosses de l’estiu, sense afectar les despeses de l’explotació agrícola.
11. Traiem-nos la màscara. Mentre la vostra escola sigui classista i engegui a passeig els pobres, l’única forma d’anticlassisme seriós serien unes classes complementàries que engeguin a passeig els rics.
12. Ja no us podeu atrinxerar més darrere la teoria racista de les aptituds. Tots els nois i noies són aptes per a fer el tercer de secundària i aptes per a totes les matèries. És molt còmode de dir a un noi: “Per a aquesta matèria no serveixes”.
13. “Aprovar qui no s’ho mereix és una injustícia envers els més bons”, ens digué una altra animeta delicada. Que cridi a part en Perot i que li digui el que li digué l’amo de la vinya als vinyataires (Evangeli de Sant Mateu): “A tu t’aprovo perquè en saps. Tens dues sorts: la d’aprovar i la de saber. En Jan, l’aprovo per encoratjar-lo, però té la desgràcia de no saber”.
14. A l’Àfrica, a l’Àsia, a l’Amèrica llatina, al sud, a la muntanya, al camp, fins i tot a les grans ciutats, milions de nois i noies esperen que els facin iguals.
Foto: www.diem25.org
Foto: EP
Foto: dotmatchbox