Un problema de lògica per començar.
Fa molt i molt anys, el senyor Albert Eintein es va trobar amb un amic quan passejava pels carrers de Berna. Contents, es van saludar efusivament i l’amic li va explicar que tenia tres filles.
– A si? -digué Einstein sorprès- i quines edats tenen?
– Mira Albert -contestà l’amic- si multipliques l’edat de les tres el resultat és 36.
– Caram -continuà Einstein- això que m’expliques no ho puc resoldre pas. M’hauries de donar una altra pista.
– Doncs mira quina casualitat -respongué l’amic- resulta que si sumes les tres edats el resultat és exactament el número de la casa que tenim al davant!
Albert Einstein mirà a l’altra banda del carrer i contemplà durant uns segons el número d’aquella casa. Amb una mà es pentinà el bigoti i, tornant-se a girar cap al seu amic, digué:
– Ho sento, però amb la informació que m’has donat em resulta impossible d’endevinar-ho; m’hauries de dir alguna cosa més.
– D’acord, d’acord, -continuà l’amic satisfet al comprovar que el geni que tenia al davant no se’n sortia-, et donaré la última pista. Escolta bé: de les tres filles que tinc, la gran toca el piano.
– Això ja és una altra cosa! -exclamà Einstein fent petar els dits-. Ara ja ho sé, no en tinc cap dubte!
ni idea de la resposta
NO SE