Tots ens hem preguntat algun cop què és realment la felicitat sense arribar a cap punt concret, i és que al llarg del temps fins i tot els filòsofs més famosos han discrepat entre ells sobre la definició correcta de felicitat.
Realitzat per Naiara, Mónica i Ariadna
Buda Gautama: Aquest filòsof budista predicava que la felicitat eren les experiències i accions que es portaven a terme per a aconseguir un objectiu o propòsit. Segon el seu criteri les persones tendim a obsessionar-nos amb aconseguir un objectiu quan realment el que proporciona la felicitat és el que fem per arribar a l’objectiu. D’aquí prové la famosa frase “no existeix un camí a la felicitat; la felicitat és el camí”.
Lao Tzu: Encara que la seva existència històrica continua sent un debat avui dia, Lao es considerat un dels filòsofs xinesos més importants. La seva percepció de la felicitat és tracta en entendre aquesta com senzillament viure el present i gaudir del moment.
Sòcrates: Aquest altre filòsof comparteix una idea semblant a la de Buda. Per a ell la felicitat no es troba en la recerca de més o en l’èxit d’aconseguir un gran objectiu, tampoc es troba en el camí que es duu a terme per aconseguir aquest tipus de coses. Segons Sòcrates la felicitat es troba en la capacitat de conformar-se amb el que ja tenim encara que sigui poc.
Plató: Plató va ser deixeble de Sòcrates, però encara i així les seves concepcions de respecte la felicitat eren bastant diferents. Per a ell és tracta d’un estat d’autosatisfacció en el que un mateix és capaç d’aconseguir que tot el que el faci feliç depengui d’ell i no d’altres. En altres paraules, la felicitat és la capacitat d’autosuficiència.
Aristòtil: Aristòtil estava completament d’acord amb la idea de felicitat de Plató, el seu tutor, i creia que la felicitat depenia exclusivament d’un mateix però donava un altre punt de vista respecte a que era realment la felicitat. Més que una capacitat d’autosatisfacció i autosuficiència, per a Aristòtil la felicitat era la autorealització. Defensava que la felicitat variava depenent de cada persona i que per tal d’aconseguir-la cadascú s’havia de conèixer a si mateix per així saber quines accions ens farien feliços.
Sèneca: Es tracta d’un filòsof estoic que entenia la felicitat com la serenitat intel·lectual d’acceptar el destí sense qüestionar-s’ho i tallar tot tipus d’emocions, plaers i sentiments. Segons ell només existia la felicitat quan no hi havia cap tipus d’emoció respecte als esdeveniments de la vida.
Immanuel Kant: Per a Kant la felicitat és un deure més que un desig. No és nostra la elecció de ser feliços, és un deure que com a éssers humans hem de complir no perquè vulguem obtenir satisfacció a canvi sinó perquè la nostra raó ens obliga. L’important per a Kant no és ser feliç o no, sinó ser digne de ser-ho gràcies a que les nostres accions siguin desinteressades i fetes amb bona voluntat.
John Stuart Mill: Al contrari que Kant per a Mill la felicitat és tracta de desig en tota la plenitud de la paraula, més concretament en la recerca del plaer i la evasió del dolor. Mill entenia que per a aconseguir aquesta felicitat calia dur a terme accions que proporcionessin el major plaer possible. Segons ell hi ha dos tipus de plaers: superiors i inferiors, i calia centrar-se en aconseguir els primers per tal d’aconseguir la major felicitat.
Henry David Thoreau: Aquest filòsof basa la seva idea de felicitat en els mateixos fonaments que Lao Tzu, entén que la felicitat es tracta de gaudir del moment i no intentar aconseguir-la en tot moment. Utilitzant la metàfora d’una papallona que només s’acosta quan no hi pares atenció, fa referència a com ell creia que funcionava la felicitat, que només apareixia quan vivia el moment i s’oblidava de la resta.
Friedrich Nietszche: Per a aquest famós filòsof la felicitat és el control que un posseeix un sobre el seu entorn. Nietszche entenia que les persones eren felices en el moment en que eren capaces de superar allò que els oprimia, mateix moment en que entenien que tenien poder per superar les adversitats de la vida.
Bertrand Russell: Trencant amb totes les idees sortides anteriorment, Bertrand entenia que la felicitat era l’amor. Per a aquest filòsof britànic, l’única raó que impedia als éssers humans ser feliços era la vanitat que existeix als humans i que només pot ser eliminada amb l’amor.
Realitzat per Naiara, Mónica i Ariadna
José Ortega i Gassett: Segons Ortega i Gassett la felicitat era una vida dedicada plenament a dur a terme accions que ens agraden i captiven. Es per això que entenia que cada persona tenia diferents maneres d’aconseguir la felicitat.
Si fem una valoració conjunta del que s’ha dit de la felicitat al llarg de la història ens podem adonar que la felicitat és realment un concepte molt abstracte i relatiu, que ben analitzat es pot arribar a la conclusió que depèn molt de l’època en que vivia cada filòsof. Els podríem dividir en dos grans grups, ja que bàsicament es situen en dos contextos històrics, els del segle V aC. i els del segle XIX.
El primer grup de filòsofs, Buda, Aristòtil, Sòcrates i Plató, estan contextualitzats al segle V aC i la major part d’ells a Grècia. Va ser una època de moltes guerres, de les quals Grècia va sortir victoriosa el que va provocar un gran avanç econòmic i un gran progrés cultural i del pensament. I justament aquesta situació econòmica i social va ser l’origen de teories de la felicitat com la de Sòcrates i Plató que buscaven la felicitat en allò que ja posseïen perquè ja es trobaven en una molt bona situació. I altres teories de la mateixa època com la de Aristòtil i Nietzsche que perseguien l’autorealització o la de Buda que buscava la felicitat en les experiències pel mateix motiu que els dos primers filòsofs, ja estaven vivint una molt bona situació per tant no havien de buscar la felicitat a cap altre element o lloc.
El segon grup, el del segle XIX, on trobem Thoreau, Nietzsche, Mill, Kant i Gassett, es caracteritza per estar contextualitzat en una època de molts canvis socials i moltes revoltes i revolucions. Aquestes situacions van ser les que sinó més van condicionar les seves teories. Alguns com Thoreau i Nietzsche van basar les seves idees en filòsofs del primer grup que hem comentat, mentre que altres com Mill, Kant i Gassett van desenvolupar teories molt allunyades de les de segles anteriors i exemplificant la felicitat com el més pur plaer, segons Mill i Gassett, i com el major dels deures de l’ésser humà segons Kant. Teories molt diferents entre elles si afegim a més a més la de Russell que només fa al·lusió a l’amor. Encara i les seves diferències totes elles partien del mateix objectiu, canviar i regenerar la societat tant des del punt més econòmic i polític, fins a la mateixa idea de felicitat.
Llavors, avui dia, quina seria la nostra definició perfecta de felicitat basada en la nostra societat? Tenint en compte el nostre mode de vida, que hem de fer per aconseguir la felicitat?