Un cop analitzades altres teories filosòfiques relacionades amb la felicitat i haver pogut comprovar que la gran majoria apel·len a emocions positives com el plaer o la evasió del dolor, cal analitzar també l’altra cara de la moneda. Entendre a aquell que duia la contraria a tothom i visualitzava el patiment i el dolor com a felicitat, aquest filòsof solitari era Nietzsche.
Segons Nietzsche la necessitat que presenten els éssers humans de ser feliços és només una necessitat imposada per res del món necessària. Considera que la felicitat no és el destí de la vida dels éssers humans, només un complement. A més a més, al contrari que molts filòsofs, creu fermament en la idea que per aconseguir la felicitat absoluta no s’ha d’evitar el patiment, tot el contrari. De fet ell va escriure un cop que el seu desig per a aquelles persones que estimava era que patissin i trobessin dificultats a les seves vides. Un desig que avui dia no se’ns passaria pel cap realitzar. Però és que ell realment entenia el patiment com l’única via existent per arribar a la felicitat absoluta, i sense el qual no es podia aconseguir res a la vida. La filosofia de la felicitat de Nietzsche es veu clarament representada en el lema britànic “no pain no gain” – “sense dolor no hi ha guany”.
Les claus de Nietzsche per aconseguir fer del patiment felicitat es basaven principalment en acceptar que les dificultats i els problemes són accions normals que passen a tothom i senzillament els hem d’acceptar. Un cop acceptats, quan es presentin a les nostres vides hem de saber respondre adequadament i, enlloc de fugir d’ells, treballar per posar-los al nostre favor.
Una metàfora que emprava aquest filòsof per il·lustrar la seva idea de treballar amb el patiment per obtenir la felicitat, era la jardineria. La metàfora explica que per molt lletges que siguin les arrels d’una planta o flor, si es tracten bé i se’ls donen tot el necessari acabarem obtenint unes flors precioses.
Una altra metàfora que representa molt bé la idea principal d’aquesta filosofia és la metàfora dels Alps. El camí que has de fer per arribar al cim està ple de roques, camins estrets… moltes dificultats. Però un cop ets al cim les vistes i les sensacions que experimentes et fan entendre que tot pel que has passat ha valgut la pena. Només cal imaginar que la felicitat absoluta és el cim dels Alps i totes les dificultats de la pujada són les dificultats que et trobaràs al llarg de la vida.
I així, diferent a la resta i basada en el patiment com a motor principal, era la filosofia de Nietzsche sobre la felicitat.
A continuació deixem el link del sisè episodi de la sèrie de televisió britànica “Filosofia: una guia per a la felicitat” dirigida pel filòsof suís Alainn de Botton. Aquest episodi tracta de Nietzsche i la seva visió del patiment i per tant de la felicitat. Ens explica i il·lustra la seva teoria mitjançant moltes metàfores i símils com els Alps, les plantes i construir una casa als peus del Vesuvi. Ara semblen idees inconnexes que no tenen res a veure amb Nietzsche, però un cop hagueu vist el vídeo ho entendre-ho millor. També ens proporciona entrevistes amb una ballarina de ballet i un empresari que comenten i opinen al respecte de la teoria del filòsof. A més a més aquest documental deixa a la nostra disposició dades personals de la vida de Nietzsche que no són necessàries per entendre la seva teoria però faciliten un context que ajuda bastant a entendre-la.