El nostre benestar

En aquest apartat parlarem sobre els mètodes o situacions que intervenen a l’hora de arribar a mantenir la nostra felicitat, el qual depèn de dos components, la felicitat momentània i la felicitat duradora.

(En primer lloc, cal diferenciar-les.)

La felicitat momentània és puntual, és a dir, la seva durada és breu. Està molt relacionada amb l’alegria i altres emocions positives i es poden incrementar de diferents formes, depenent del gust de cada individu. A això ens referim, per exemple, al plaer de prendre un refresc en un “xiringuito” amb els teus amics o ballant en una festa.

En canvi, la felicitat duradora és un sentiment més permanent i estable en el temps. Està relacionada amb sentir-se bé de forma estable en el temps, amb un estat de satisfacció permanent i que engloba molts aspectes de la nostra vida, de la nostra manera de pensar, del que fem i sobretot del que tenim al nostre voltant. Però hem de tenir en compte que les dues felicitats no estan directament relacionades, és a dir, si ets feliç (de manera duradora) és possible que tinguis instants d’alegria, però, que tinguis un sentiment d’alegria en un moment determinat no és significatiu del fet que siguis feliç.

Per continuar, Martin Seligman, el pare de la Psicologia positiva, defineix en el seu llibre “L’autèntica felicitat” la fórmula de la Felicitat duradora com la suma de la nostra herència genètica, de les nostres circumstàncies i de les nostres accions voluntàries.

La fórmula de la felicitat duradora és la següent:

• F (Felicitat duradora)

Evidentment, aquesta felicitat es contraposa a la momentània, fruit de petites satisfaccions com un bon sopar o un massatge als peus. I contràriament al que molts busquen o pensen, la felicitat duradora no és la suma de molts d’aquests moments agradables, sinó la suma dels següents factors.

• R (Rang fix)

Aquest factor fa referència a l’herència genètica, la base y les habilitats que ens són més fàcils de desenvolupar gràcies als nostres pares genètic, és a dir, tots pensem que amb l’esforç personal suficient i amb l’adequada modificació de l’entorn, tota la psicologia humana podria fer per millorar-s’hi, però aquesta idea va canviar en la dècada dels vuitanta quan es van començar a fer estudis amb bessons i amb nens adoptats, on es va demostrar que la psicologia dels bessons idèntics era més similar a la dels que no ho són i la psicologia dels nens adoptats és molt més semblant a la dels seus pares biològics, abans que a la dels seus pares adoptius. Llavors, si per genètica som persones introvertides, haurem de donar l’extra en les altres variables per poder obtenir un benestar emocional.

• C (Circumstancies)

Les circumstancies és el que ens pot ocorre en moments concrets. Evidentment això no ho podem controlar, ja que els fets arriben i no podem fer res per evitar-ho, però això no significa que no es afecti. Per exemple, un succés molt negatiu pot enfonsar-nos ,en una durada de temps determinat, una felicitat duradora alta i estable, al igual que un succés positiu pot augmentar-nos el mateix valor a marques històriques d’alegria. Els valors que intervenen en aquest factor són els següents:

· Els diners, el matrimoni, la vida social d’una persona, les emocions negatives, l’edat, la salut, el nivell d’estudis, clima, raça,gènere i la religió.

• V (Variables voluntàries)

Aquesta es la variable més important y que millor ens permet treballar. Fins ara hem vist dos variables fixes i inaccessibles, però en la variable voluntària tenim la nostra esperança per elevar aquesta “F”, on Seligman les divideix en tres: associades al passat, present i futur.

• “Viure en el passat”

No hi ha estudis que demostrin que els successos de la nostra infància afectin d’alguna manera a la nostra vida adulta. El problema habita en què totes les emocions relacionades amb el passat són guiades pel pensament i subjectes a interpretació, és a dir, mentre que el succés agradable que ens passa, és rebut amb naturalitat i immediatesa, un succés neutre que evoca un record negatiu, és capaç de generar-nos tristesa, ira o confusió durant un prolongat temps. En conclusió; el gaudi i la valoració insuficient d’aquells bons moments ocorreguts en el passat, així com destacar massa els dolents, són aparences que debiliten la serenitat, la felicitat i la satisfacció d’un mateix.

Tres aspectes importants que caldria destacar abans de tancar aquest apartat del passat i que estan relacionats amb ell són els següents:

• La gratitud: Tant Seligman d’una banda, com Robert Emmoms i Mike McCullough de l’altra, van demostrar mitjançant respectius experiments amb els seus alumnes, l’efecte positiu en la felicitat i la satisfacció vital que provoca el simple fet d’agrair als altres i a un mateix els actes realitzats.

• Perdonar i oblidar: “El que sentim amb relació al passat, depèn completament dels records. No hi ha una altra font. El motiu pel qual la gratitud contribueix a augmentar la satisfacció amb la vida, és que amplia els bons records sobre el passat”. La ment humana ha evolucionat fins als nostres dies de manera que els records negatius bloquegin els positius. L’única via per sortir d’aquest embolic de negativitat és reescrivint el passat, perdonant i oblidant. Evidentment no ens referim al fet oblidar el record negatiu, ja que això resulta una tasca impossible. Més aviat ens referim a eliminar o modificar aquestes emocions negatives associades al record mitjançant el perdó. És una cosa molt difícil, ja que perdona a algú que ens va fer mal pot semblar injust, però si no podem canviar el que va passar i no podem oblidar-ho, potser el perdó ens doni un cop de mà al respecte.

• “El futur”
• L’específic vs l’universal: Donar una explicació universal o global a un fracàs suposa ensorrar-se quan es fracassa, en canvi, quan donem una explicació específica, millorarem en els altres aspectes, o almenys, la resta d’aspectes no es veuran afectats i podrem seguir cap endavant.
• L’esperança: Una persona esperançada és una persona que atorga raons permanents i universals als successos positius i temporals i específica als negatius.

• “ El present”

La felicitat en el present està constituïda per estats molt diferents dels quals la felicitat respecte a l’any passat i al futur, abasta dos aspectes molt diferents.

• Els plaers: Són efímers, immediats i no impliquen pensament o interpretació. Són estrictament sensorials i emocionals. Per exemple, quan un rep una xocolata calenta en ple hivern, ningú pensa més enllà, simplement es gaudeix. De nosaltres depèn fomentar aquests plaers per llençar una vida més plaent, sempre tenint en compte la rapidesa amb què ens habituem a les coses bones i recordar que la suma de molts plaers no ens dóna la felicitat, per si sola.
• Les gratificacions: Tal com esmenta Seligman, prenem els termes plaer i gratificació com a sinònims, quan no ho són. A diferència dels plaers, les gratificacions són a càrrec nostre, formen part de la nostra identitat, són aspectes que nosaltres vam triar tenint moltes altres com a alternatives. Així doncs, per il·lustrar això últim, menjar xocolata és un plaer, però jugar a bàsquet és una gratificació. Per què? Les sensacions positives que rebem al menjar xocolata són immediates, però s’esfumen tan de pressa com vam deixar de fer-ho, en canvi, si una de les meves activitats preferides és jugar a bàsquet amb la meva família, les sensacions agradables perduren en el temps i ens fan sentir millor i més receptius al que bo.

Per concloure, podem dir que la nostra felicitat i el nostre benestar no depèn de substàncies materials, sinó que parteix d’una base social i psicològica, encara que els objectes materials ajuden a aconseguir-la, són la suma de les circumstàncies pròpies de la vida de l’individu.