Per començar, la religió és un conjunt de creences sobre la divinitat de sentiments d’adoració i temor cap a ella, de normes morals per a la conducta individual i social i de pràctiques rituals, com principalment, l’oració i el sacrifici per donar-li culte. I tenir espiritualitat significa fer referència a un exercici de reflexió que fomenta la recerca de la veritat, el coneixement d’un mateix, els actes justos i el desenvolupament del mateix potencial.
En resum, la religió i l’espiritualitat contribueixen a donar sentit a la vida, però també, hi ha moments en la vida en què la religiositat es ressent, com per exemple, a l’adolescència o a la joventut, ja que al seu torn augmenta en la maduresa, on busquem la serenitat que produeix saber que no estem sols davant la vida, així com davant la mort quan ens acostem a la vellesa.
Realitzat per Mònica, Ariadna i Naiara
Moltes religions proscriuen o prohibeixen els vicis que amb el temps poden danyar la salut, i amb ells la felicitat. Per exemple, els mormons, als qui no se’ls permet fumar o beure alcohol o cafeïna, tendeixen a tenir taxes de mortalitat molt més baixes que els no observadors. El “No faràs” pot
semblar una nosa, però els científics han arribat a comprendre que l’excés de prendre decisions controlades i impulsades pels consumidors en una societat lliure, pot arribar a aclaparar. I és possible que les restriccions de la religió puguin ajudar a alleujar aquesta càrrega, especialment si les restriccions que la religió imposa, destrueixen els comportaments que són nocius per a la nostra salut.
Moltes persones creuen que seguir una religió o una altra els pot fer més feliç, però la gran pregunta és: Ets més feliç sent religiós o amb la gent que t’envolta en aquella mateixa religió?
A continuació podrem veure diferents religions que tenen diferents maneres d’afrontar la felicitat.
Realitzat per Mònica, Ariadna i Naiara
Una d’elles és el Budisme, una doctrina basada en els ensenyaments de Siddharta Guatama, el Buda històric, que amb el temps s’ha desavingut com un sistema religiós, originària de l’Índia al S. VI aC. Segons el Budisme tracta la felicitat a través de les quatre nobles veritats on la felicitat només s’aconsegueix en l’estat del nirvana, és a dir, quan una persona ja s’ha alliberat de tot desig.
Un altre exemple seria la religió cristiana o el Cristianisme, que va néixer fa dos mil anys del judaisme i arrenca a Judea (actual Palestina, Israel). És una religió monoteista, que es basa en la vida i els ensenyaments que s’apropien a Jesús de Natzaret, reconegut com a fill de Déu. Per poder expli
car la moral del cristianisme, hem de saber primer que la moral. Es refereix a la manera de comportar-se dels seguidors creients. Ser cristià és seguir a Jesús, viure el mateix estil de vida que Jesús, imitar a Jesús. Per centrar-nos en la moral del cristianisme ens hem d’enfocar en el llibre sagrat d’aquesta religió, la Bíblia (un document on es recull textos religiosos on podem trobar: en el Nou Testament ( les Benaventurances) i en l’Antic testament (els Deu Manaments). 
Realitzat per Mònica, Ariadna i Naiara
També, els científics saben, des de fa molt de temps que tenir forts llaços socials, és un dels més grans garants de la felicitat. Al que ens volem referir amb això, és al fet que la religió no és l’únic vincle social que uneix, és a dir, pots unir-te a un grup de voluntaris, a una lliga de futbol o l’associació de mares i pares del col·legi, etc. I probablement arribes a estar millor del que estaries sol.
No obstant això, qualsevol que hagi cregut religiosament, sap que podem deixar enrere els llaços escolars, o la lleialtat a un equip esportiu, però no al nostre llaç de fe.
Per entendre-ho des de una base més “tècnica” la paraula religió deriva del terme llatí religió, que significa “unir”, al que estan vinculats a la família i els avantpassats, els amics, la comunitat i la congregació, d’aquí la necessitat de formar part d’un vincles socials. En una enquesta d’adults nord-americans realitzada el 2006 i 2007 els investigadors dirigits pel sociòleg Chaeyoon Lim de la Universitat de Wisconsin-Madison, van trobar que el 33% dels que assistien a l’església cada setmana i que tenien amics propers d’allà, afirmen estar extremadament satisfets i feliços amb les seves vides, mentre que només el 19% dels que anaven, però no tenien connexions properes amb la congregació, van reportar aquesta satisfacció. Per tant, es pot afirmar el pensament dels científics, esmentat anteriorment.
En conclusió, podem dir que la religiositat, dependent de la religió a la qual pertanyis, promou el benestar humà, gràcies al fet que permeten l’establiment de relacions íntimes, entre persones de creences i actituds religioses similars, amb la possibilitat d’establir relacions que fomenten el sentiment personal.