La expressió de maximitzar la felicitat descriu plenament la idea de la doctrina utilitarista, aquesta afirma que la felicitat és l’única cosa desitjable com a fi en si i tota la resta són només mitjans per arribar a ser feliç. Per tant aquesta doctrina cerca els plaers i accions morals que proporcionin la major felicitat possible.
Dos grans filòsofs són els representants més destacats d’aquesta doctrina, Jeremy Bentham i John Stuart Mill. Tots dos partint del mateix principi, que nombra moralment correcte aquell acte que proporciona major plaer, i per tant felicitat, al màxim nombre de persones, van desenvolupar dos teories diferents. Mentre Bentham basava la seva teoria en un càlcul quantitatiu dels plaers segons paràmetres com la seva intensitat o durada, Mill basava la seva teoria en el concepte de plaers superiors i inferiors entenent que els plaers no només havien de classificar-se de manera quantitativa sinó també de manera qualitativa, diferenciant aquells que aportaven vertadera felicitat d’aquells que només aportaven satisfacció momentània.
Realitzat per Naiara, Mónica i Ariadna
La cèlebre frase de Mill “val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”, recollia la idea de la seva teoria que deia que la felicitat absoluta es troba en aquelles accions que ens proporcionen més plaer a llarg termini i ens fans evolucionar com a éssers humans. Segons els seus criteris una persona acabaria sent molt més feliç si per exemple llegia, ajudava a la resta, tocava un instrument,… que si es dedicava a menjar banquets exquisits, dormir i jugar videojocs tot el dia. Perquè les primeres accions acabarien per proporcionar-li una felicitat major que les segones accions que només el satisfarien durant un curt període de temps.