Autogenerar-se felicitat

CONCEPTE O IDEA ACTUAL DE FELICITAT: PODEM O NO AUTOGENERAR-NOS FELICITAT?

Estem acostumats a sentir parlar d’intel·ligència com si aquesta només englobés les matemàtiques i les ciències, però la veritat és que, gràcies a la psicologia, hem pogut descobrir que existeixen molts tipus diferents d’intel·ligències.

Un d’aquests tipus és la intel·ligència emocional que posseeixen aquelles persones amb competències emocionals. S’entén que aquestes competències són un conjunt de capacitats, actituds i habilitats necessàries per regular i comprendre les emocions. Motius pels quals aquestes competències són la clau per entendre si és possible autogenerar-se emocions com la felicitat.

Les competències emocionals acostumen a dividir-se en cinc blocs: regulació emocional, autonomia emocional, competència social, habilitats de vida i benestar i consciència emocional, que a la vegada, tots ells, es divideixen en altres microcompetències.

El primer bloc, la regulació emocional, es tracta de la capacitat de controlar les emocions de la forma adequada a la vegada que prendre consciència de la relació existent entre emoció, cognició i comportament, el que vol dir detectar l’emoció o sentiment, pensar i raonar sobre ell i després actuar. Les microcompetències d’aquest bloc són:

• expressió emocional apropiada: es tracta de la capacitat per expressar apropiadament les emocions i entendre que el que estem sentint no s’ha de correspondre amb el que expressem. Des d’una reflexió més madura podríem dir que es tracta d’entendre com afecten el nostre comportament i les nostres emocions en els altres i tenir-ho present a l’hora de relacionar-nos.
• regulació d’emocions i sentiments: es tracta d’acceptar que a vegades les nostres emocions han de ser regulades per prevenir emocions negatives com la frustració i la impulsivitat.
• habilitats d’enfrontament: és l’habilitat per afrontar desafiaments i conflictes amb les emocions que aquests provoquen, això vol dir que cal aprendre a regular les emocions que provoquen per controlar la seva intensitat i evitar que aquestes agafin el control de la situació.
• competència per autogenerar-se emocions positives: es tracta de la capacitat d’autogenerar-se de forma voluntària i plenament conscient el benestar propi i emocions positives.

El segon bloc es pot comprendre com un conjunt de característiques que tenen a veure amb l’autogestió personal (autoestima, responsabilitat, actitud positiva…) Es tracta de l’autonomia emocional i les seves microcompetències són:

• autoestima: vol dir tenir una concepció positiva i acceptació sobre un mateix.
• automotivació: es tracta de la capacitat per motivar-se a un mateix i implicar-se en tota classe d’activitats sense cap incentiu exterior, només amb el propi pensament.
• autoeficàcia emocional: es tracta de la percepció que gràcies a les competències emocionals es tenen bones relacions socials. En tenir aquesta microcompetència l’individu és capaç d’acceptar o canviar les seves experiències depenent les seves creences.
• responsabilitat: és la capacitat de respondre pels actes d’un mateix siguin positius o negatius.
• resiliència: es tracta de la capacitat per enfrontar-se amb èxit a adversitats.
• actitud positiva: és la capacitat per obviar els motius negatius de la vida i adoptar sempre una actitud positiva davant d’aquesta.
• anàlisi crítica de normes socials: es tracta de la capacitat per analitzar críticament comportaments i missatges arreu del món i no deixar-se portar per modes o estereotips.

El tercer bloc seria la competència social, la intel·ligència emocional no només tracta els sentiments d’un mateix, també tracta el nostre comportament vers els altres i les relacions socials que tenim. Aquesta competència treballa amb més profunditat el segon àmbit enfocant-se en la capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Això implica les següents microcompetències:

• dominar les habilitats socials bàsiques: dia a dia es porten a terme moltes habilitats com saludar, donar les gràcies, demanar disculpes… i aquesta microcompetència tracta de la capacitat de controlar-les totes, començant per saber escoltar.
• respecte per la resta: es tracta de saber acceptar les diferències amb altres persones (idees, concepcions, aspecte…) i no infravalorar els seus drets.
• practicar la comunicació receptiva: és la capacitat d’escoltar i entendre els altres.
• practicar la comunicació expressiva: és la capacitat d’expressar els pensaments i sentiments propis de manera clara i entenedora.
• compartir emocions: és la capacitat de compartir les nostres emocions més profundes amb altres persones.
• assertivitat: vol dir saber expressar i defensar els punts de vista propis però sense faltar el respecte a la resta i sense deixar que la resta ens condicioni.
• comportament prosocial i cooperació: es tracta de la capacitat per dur a terme accions en favor dels altres sense que aquests ho sol·licitin.
• prevenció i solució de conflictes: es tracta de la capacitat per identificar els problemes o conflictes socials i personals, anticipar-se a ells si és possible i si no ho és saber afrontar-los de manera positiva i aportant solucions.
• capacitat per gestionar situacions emocionals: es tracta de l’habilitat per reconduir les nostres emocions dins un context social com per exemple evitar riure en una situació de dol.

Com a quart bloc trobaríem les competències per a la vida i el benestar, aquestes competències ens permeten organitzar la nostra vida i es tracten de la capacitat d’adoptar els comportaments adequats i necessaris per afrontar els desafiaments, tant personals com professionals, que trobem dia a dia a les nostres vides. Les seves microcompetències inclouen:

• fixar objectius adaptatius: és la capacitat per fixar objectius realistes tant a curt termini com a llarg termini.
• presa de decisions: es tracta de prendre decisions de manera responsable i sense que hi intervinguin ni ens facin dubtar situacions personals, professionals, socials o d’oci.
• buscar ajuda i recursos: és l’habilitat per reconèixer la necessitat de suport i saber quins recursos dels quals es disposen són els convenients.
• ciutadania activa, participativa, crítica, responsable i compromesa: es tracta de reconèixer els drets i deures que tenim com a ciutadans i respectar els dels altres, participar activament al sistema democràtic i desenvolupar un sentiment de pertinença a la nostra comunitat.
• benestar emocional: és la capacitat de gaudir conscientment de tota mena de benestar i ser capaç de transmetre-ho a aquelles persones amb les qui interactuem.
• fluir: és l’habilitat per generar experiències òptimes en diferents aspectes de la vida.

Per acabar, la consciència emocional. S’enfoca en prendre consciència en les emocions tant d’un mateix com dels altres. Els aspectes o microcompetències en què s’especifica són:

• presa de consciència de les pròpies emocions: es tracta de la capacitat per identificar els sentiments i emocions d’un mateix i ser capaç de classificar-los.
• comprendre les emocions dels altres: és la capacitat per identificar les emocions i sentiments dels altres a partir de la comunicació verbal i de la no verbal.
• prendre consciència de la interacció entre emoció, cognició i comportament: es tracta d’entendre que les emocions sovint condicionen el nostre comportament i a l’inrevés. Entendre que tant els sentiments com el comportament poden regular la nostra manera de pensar (cognició), per tant cal entendre que hi ha cops que no sabem distingir quin apareix primer i ens deixem portar pel que sentim o pensem en aquell precís moment.
• donar nom a les emocions: és l’habilitat d’emprar un vocabulari ampli i precís per nomenar els nostres sentiments i emocions. En aquesta microcompetència es pot influir l’ús de la famosa Flor de Plutchik que recull el nom de diferents emocions segons la seva intensitat. Saber expressar i donar nom al que sentim fa més fàcil la seva identificació i per tant la seva comprensió.

Aquest bloc seria en realitat el primer pas per començar a tractar les altres competències i aconseguir l’objectiu de la pregunta inicial: som capaços d’autogenerar-nos felicitat?

Un cop arribat aquest punt podríem concloure que la qüestió inicial es pot respondre afirmativament, ja que adoptant les competències emocionals adquirim intel·ligència emocional i les capacitats necessàries per entendre, controlar i regular les nostres emocions, el que ens fa plenament capaços d’autogenerar-nos felicitat i altres emocions.

Aquest bloc seria en realitat el primer pas per començar a tractar les altres competències i aconseguir l’objectiu de la pregunta inicial: som capaços d’autogenerar-nos felicitat?

Un cop arribat aquest punt podríem concloure que la qüestió inicial es pot respondre afirmativament, ja que adoptant les competències emocionals adquirim intel·ligència emocional i les capacitats necessàries per entendre, controlar i regular les nostres emocions, el que ens fa plenament capaços d’autogenerar-nos felicitat i altres emocions.