Sense cap excepció i des de fa milers d’anys tots els éssers humans persegueixen un objectiu en comú: la felicitat. Tothom vol ser feliç, ja sigui a partir d’una relació, d’un objectiu de vida, d’un somni… però actualment, aquesta sensació es tracta d’un desig o una obligació?
Vivim en una societat moderna que canvia constantment, que avança a partir de la globalització i els avenços científics. I al mateix nivell que això té com a conseqüència molts aspectes positius també en té de negatius. La societat en la que vivim actualment estableix molts estàndards i expectatives que sovint tendeixen a condicionar les accions dels humans, indirectament ens obliga a actuar de maneres determinades.
El psicòleg i investigador Edgar Cabanas i la sociòloga i escriptora Eva Illouz relacionen, a la conclusió del seu llibre Happycracia, el concepte de felicitat actual amb la metàfora d’un regal enverinat seguint l’exemple de Julio Cortázar al seu “Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda a un reloj”. La seva conclusió ens mostra la idea de que la societat actual i els estils de vida que portem ens fan entendre la felicitat com una obligació més enllà que un desig. Ens obsessionem amb ser feliços i actuem de moltes maneres diferents intentant trobar el que s’anomena com “la vertadera felicitat”. No ens conformem amb allò que ja tenim, no ho gaudim perquè destinem totes les nostres forces en trobar allò que ens falta i que suposadament ens proporcionarà la felicitat absoluta. Acceptem el fet que no tenim el suficient per ser feliços i emprenem una recerca que no ens beneficia i ens condiciona.
Hi ha ciències que no deixen de publicar nous estudis sobre la felicitat humana i com aconseguir-la, suposadament amb instruccions que haurien de funcionar a tots els individus. Estudis que no deixen de repetir-nos el beneficiós que ser feliç i com és un bé al que tots hauríem d’aspirar. Però, és realment la felicitat un objecte d’estudi de la ciència? No hauria de tractar-se d’un objectiu totalment individual i únic? Cada persona viu unes circumstàncies totalment diferents a la resta i per tant troba la felicitat en aspectes diferents, però aquesta recerca de la felicitat seguint paràmetres globals que no tenen en compte els factors individuals només condiciona, obsessiona i converteix un bé necessari, des d’alguns punts de vista, en una obligació.
Com a conclusió podem dir que, actualment, més que tenir el desig de ser feliços sentim l’obligació de ser-ho i seguir uns camins determinats que ens allunyen de la possibilitat de gaudir d’allò que ja tenim a les nostres mans.
