Abans d’explicar què és felicitat, parlarem sobre l’origen etimològic. El terme “felicitat” deriva del llatí felicitas, format a partir de l’adjectiu felix, que significa fèrtil, nutritiu, amb la mateixa arrel que fecundus (fecund). El terme equivalent en grec antic, feia referència a ser posseït per un bon déu, i altres termes semblants també fan referència a la relació amb déus. D’altra banda, el happiness anglès ve de hap, que significa “cop de bona sort”, té un significat semblant al glücklich (alemany) i el scast’e (rus).
Sembla ser que la paraula felicitat se’ns queda curta per mostrar tot el que pot arribar a significar d’una manera global. Sembla estar clar que el terme, tot i tenir traducció no implica les mateixes coses segons l’idioma i la cultura. Semblen existir diversos conceptes clau, com ara, la fortuna (el qual les coses et vagin bé), l’absència de patiment, la sensació de benestar (estar content) i la capacitat d’afrontar les dificultats. Cada concepte, per si sol, resulta insuficient per definir el terme, i potser aquesta falta de “plenitud” afecta les nostres capacitats d’aconseguir aquesta felicitat completa en la nostra vida.
I gràcies a aquesta manca de “plenitud”, Abraham Maslow, un estudiós nord-americà de la psicologia humanista, va proposar una teoria psicològica, “LA PIRÀMIDE DE MASLOW” o jerarquia de les necessitats humanes, en la seva obra “una teoria de la motivació humana” (en anglès, a Theory of Human Motivation) de 1943, que més tard va ampliar.
Maslow defensa a la seva teoria que satisfent les necessitats més bàsiques (a la part més baixa de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més alts, és a dir els de la part superior de la piràmide. Segons Maslow, per poder arribar a l’autorealització i així aconseguir la felicitat, es necessiten complir cinc aspectes.
- El primer de tots, és saber satisfer les necessitats fisiològiques; és a dir, la respiració, l’alimentació, el descans …
- El segon pas, seria aconseguir satisfer les necessitats de protecció i seguretat; és a dir, la seguretat física i de salut, necessitat de seguretat de recursos (com la casa, els diners, automòbil, etc.) i la necessitat de vivència, és a dir, la protecció.
- El tercer pas serien les necessitats socials o afiliació, que són les relacionades amb la nostra naturalesa social, com ara, la funció de relació, l’acceptació social (externa); és a dir, l’amistat, l’afecte, una relació de parella, etc.
- El quart pas per Maslow seria, les necessitats d’estima o reconeixement, en què Maslow va descriure dos tipus, una estima alta, on es refereix a la necessitat del respecte a un mateix; com la confiança, competència, llibertat, etc. I l’estima baixa, que pertany respecte a les altres persones, com, per exemple, la necessitat d’atenció, l’estima, la reputació, l’estatus, la fama, etc.
- I l’últim i cinquè aspecte seria l’autorealització, és a dir, la moralitat, la creativitat, l’espontaneïtat, la manca de prejudicis, l’acceptació dels fets, la resolució de problemes, etc.
I un cop realitzats tots aquests aspectes, i arribats a aquest punt, aconseguiríem tenir una vida feliç. (Tot això ho veurem posteriorment en l’apartat: Piràmide de Maslow)
Però per arribar a la nostra felicitat absoluta, la “Teoría de Maslow” no és l’única que s’ha plantejat al llarg del temps. També, la Universitat Harvard es va fer una pregunta fa 82 anys: “¿què és el que realment ens fa feliços? Ara, després de tant temps, revela la resposta en un estudi sobre desenvolupament adult.
El psiquiatre Robert Waldinger (líder de la investigació) explica que la clau per mantenir-nos feliços no són els diners ni els èxits que sumem al llarg de la vida, sinó la qualitat de les nostres relacions. A què ens referim amb una “relació de qualitat”? És aquella relació on pots ser tu mateix i sentir-te segur.
No és la primera vegada que la universitat es fixa en la felicitat com a objecte d’estudi. El seu professor, el doctor israelià Tal Ben Shahar, expert en Psicologia Positiva, va publicar el llibre “Being Happy”. Segons la seva tesi:
Realitzat per Mònica, Ariadna i Naiara
Gràcies a l’anàlisi d’uns 700 joves des del 1938 que va fer l’equip d’investigació, va arribar a una conclusió, on cita textualment:
“Les persones que estan més satisfetes amb les seves relacions, les que més connectades estan amb altres persones, són aquelles que mantenen el seu cervell saludable durant més temps”.