Tres mesos després de començar segon de batxillerat ha arribat el moment de mirar enrere i analitzar tot el temps i esforç invertit en el nostre Treball de Recerca. Toca reunir-nos un últim cop i posar sobre la taula i valorar totes les situacions viscudes. Finalment podem posar un “tic” a l’apartat treball acabat tot i que al començament semblava que aquest moment no arribaria mai.
Abans de començar a analitzar les conclusions que hem pogut extreure de les nostres investigacions, enquestes i demés, ens agradaria valorar altres aspectes influents en un TDR que són gairebé igual d’importants que la informació en si. Per exemple, treballar en bloc ha estat un repte important però també un dels millors encerts del nostre treball. La possibilitat de portar un bloc i ser capaces de controlar una pàgina web a la que tothom té accés ha estat una meravellosa experiència totalment recomanable. Una altra recomanació que ens agradaria fer a tot alumne de batxillerat que hagi de presentar un Treball de Recerca, treballeu amb temps. Una bona organització del temps és la clau per poder gaudir durant la realització del treball i aconseguir que aquest es converteixi en un bon viatge i no en una obligació.
Si realment voleu gaudir mentre feu el vostre Treball de Recerca, hi ha quatre consells, basats en la nostra pròpia experiència, que ens agradaria compartir amb vosaltres.
El primer seria, com ja hem mencionat abans, el temps. Treballar amb temps és la clau per qualsevol bon projecte. Se’ns proporcionen uns sis mesos per investigar i redactar sobre un tema, i és temps més que de sobres si realment hi ha una bona organització i es dedica part de l’estiu a aquest gran treball. Sabem que no és el millor pla per a les vacances, però després d’haver passat per aquest procés, podem ben assegurar-vos que és la millor opció si després no voleu córrer. Un cop arriba el setembre i comença el curs els mesos passen volant i gaire bé sense adonar-vos estareu entregant ja el TDR.
Un segon consell relacionat amb aquest primer seria agafar el treball com si fos una oportunitat per enriquir-vos i aprofundir en un tema del vostre interès. Si us preneu el treball com una obligació se us farà molt feixuc i us costarà molt avançar. En canvi si l’agafeu amb ganes serà una travessia molt entretinguda.
Però si tot i treballant amb temps i il·lusió us trobeu estancats i sense saber cap a on tirar, com ens va passar a nosaltres en certs moments, us aconsellem que no dubteu en demanar ajuda als vostres tutors. Ells són els vostres guies i no té res de dolent que demaneu consells. És el primer cop que us trobareu davant un treball d’aquestes magnituds i. pot arribar a ser molt frustrant i exasperant. No dubteu en demanar ajuda, tothom la necessita en algun moment.
Per acabar ens agradaria remarcar la importància de treballar amb persones amb les quals existeixi suficient confiança per superar qualsevol inconvenient que sorgeixi durant el procés de creació del treball. No volem enganyar a ningú, aquest camí no ha estat fàcil, em tingut els nostres bons moments però també els nostres enfrontaments. L’important és que al cap i a la fi hem estat capaces de parlar-ho tot i superar les diferències per aconseguir entregar un treball del que ens sentim orgulloses.
Un cop feta aquesta reflexió, passem a valorar els aspectes més tècnics del treball. La gran conclusió general que podem extreure després de tants mesos es pot resumir en la següent frase:
“la felicitat no és definible ni objectiva, ni tan sols es única.”
Després de llegir molts llibres, consultar moltes webs, parlar amb professionals i fer un cribratge entre les opinions d’un ampli nombre d’adolescents, podem afirmar que la nostra primera hipòtesi era certa.
Però abans d’embarcar-nos en aquesta conclusió general ens agradaria anar punt per punt analitzant tot el que podem extreure de cada apartat treballat. Fer un recull final i global de tot i tot.
El primer punt que volem tractar és la idea de felicitat que tenim actualment i com ha anat evolucionant aquest. Des dels filòsofs més antics que defensaven la felicitat com la viva imatge del famós “Carpe Diem”, vivint i gaudint del moment com per exemple Lao Tzu o Aristòtil. Fins els que es barallaven entre ells discutint si la felicitat era un plaer o una obligació, com Kant i Mill, o si procedia de l’autosuficiència o bé de l’autosuperació, com Sòcrates i Nietzsche. Tantes teories i batalletes diferents que van perdurar durant dècades i encara i així avui dia la nostra societat continua amb el mateix dilema.
En un dels nostres primers documents plantegem el debat “felicitat: desig o obligació?” i és que després de tot l’investigat hem pogut comprovar que per a la nostra societat la felicitat segueix sent un concepte inconclús. Fins i tot podríem dir que actualment existeixen dos grans vessants de pensament referents a ella. Existeix el primer grup que assegura que la felicitat s’aconsegueix a partir de coses materials. I el segon, que contradiu l’anteriorment exposat, defensant que la felicitat s’aconsegueix a partir de factors immaterials com podrien ser la companyia d’una persona o gaudir del moment.
El cert és que hem pogut corroborar que la segona opció acostuma a ser la més comuna i més acceptada pels professionals que asseguren que nosaltres mateixos som capaços d’autogenerar-nos felicitat. El que indica que no són necessàries aquestes coses materials per arribar a aquest anhelat sentiment.
Podem relacionar aquest fet amb el que vam aprendre pel que fa al que relaciona l’economia i el capitalisme amb la felicitat. Aquells que pensen que la felicitat és material estarien d’acord amb l’afirmació “els diners donen la felicitat”. Però la veritat és que encara després d’haver desmentit als paràgrafs anteriors la primera part de l’oració, no podem negar amb totalitat l’afirmació refent als diners. No, els diners no donen la felicitat però son necessaris per aconseguir-la. Sabem que pot semblar una contradicció massa gran, a nosaltres també ens ho va semblar al principi. Però un cop vam aprofundir vam trobar que economia i felicitat van molt relacionades. Una persona esta necessitada d’uns serveis mínims per viure i a l’actualitat aquests serveis són gairebé inaccessibles si no es tenen diners.
I és que l’error sorgeix al pensar que a majors ingressos, major felicitat. Aquesta mentalitat imposada pel capitalisme és el problema. La nostra recerca mostra que els països més rics no són els més feliços, el que ens ajuda a concloure que efectivament els diners són necessaris per ser feliç però no des d’un punt de vista materialista sinó des d’una concepció d’adquisició de necessitats bàsiques.
Això ens porta de nou als debats filosòfics dels que hem començat parlant a l’inici de les nostres conclusions. A més de treballar filòsofs individuals, també vam consultar diferents escoles filosòfiques que promogueren diferents ètiques de la felicitat. Algunes d’elles basaven les seves teories en les necessitats bàsiques i els plaers corporis dels humans com era el cas dels Epicuris i els Cirenaics, mentre altres com els Estoics volien l’evasió total dels sentiments. Altres com ara els Escèptics predicaven que la felicitat s’aconseguia a partir de la serenitat intel·lectual.
La veritat és que aquests últims ens donen peu per parlar de tot el que té a veure la ciència en el nostre treball. I és que la felicitat no és només física, sinó també psicològica i intel·lectual com bé van anticipar alguns filòsofs i explica la ciència.
Aquest va ser un punt que ens va semblar bastant complicat en un començament, venint totes tres d’un batxillerat humanístic, però va resultar molt interessant. Sense la ciència encara estaríem atorgant una explicació mitològica al perquè del sentiment de felicitat. Però gràcies a ella sabem que existeix una hormona anomenada dopamina sense la qual ens seria impossible tenir aquest sentiment de felicitat. Es tracta del neurotransmissor encarregat de relacionar el comportament, l’humor i les sensacions de plaer entre altres.
Existeixen molts experiments, dels quals en parlem al treball, que mostren i expliquen la funció de la dopamina i altres neurotransmissors presents en la felicitat. Qui ens hauria dit a nosaltres que aprendríem tant de ciència en aquest treball?
La veritat és que no només ens va sorprendre haver d’investigar conceptes científics, sinó també haver-ne d’investigar de religiosos. Després de la insistència d’algunes teories que havíem treballat, que relacionaven la felicitat amb la religió, vam decidir fer-li una ullada.
En un començament no sabíem ben bé com aquesta influïa en la felicitat. Desprès de molta recerca, vam acabar concloent que en si la religió no és un determinant de la felicitat d’una persona però hi pot influir al igual que ho poden fer altres aspectes com els que hem mencionat al començament i dels que ara tornarem a parlar en la conclusió final.
Un cop tornats a analitzar tots el punt treballats podem dir que ha estat un viatge molt mogut amb el que hem pogut treballar molts aspectes diferents. Abans d’acomiadar-nos totalment d’ell, voldríem fer una última conclusió general per tancar i englobar-ho tot.
Tornem a la primera frase que hem utilitzat com a conclusió:
“la felicitat no és definible ni objectiva, ni tan sols es única.”
Després de tot aquest recull d’idees i aprenentatges estem segurs que concordareu amb nosaltres en que aquesta és la millor oració per descriure els resultats de la nostra recerca. Hem consultat i treballat moltes coses, però totes ens portaven al mateix punt. Un punt en que podem concloure que la felicitat no és una única sinó que depèn de cada individu, el que no ens porta a cap definició pròpiament acceptable. L’únic que podem assegurar és l’afirmat a l’oració anterior i el fet que els factors que proporcionen la felicitat no són materials, sinó psicològics i ambientals. De fet, com una bona conclusió, es podria realitzar un ranking dels factors més i menys importants per ser feliç.
- Les persones que ens envolten
- Les circumstàncies que vivim
- La capacitat d’adaptació de cada persona
Aquest serien els tres factors que determinen al rang de felicitat d’una persona però la veritat és que desconeixem si els números fan justícia a la seva funció. Del que podem extreure de tot el treballat, un no és més important que l’altra, sinó que les seves variacions i la seva suma resultant és el que determina si una persona és més o menys feliç.
Per acabar, volem destacar com la entrevista realitzada a la psiquiatra Marta Raisa ens va ajudar a polir tota la informació trobada. La seva opinió i els seus coneixements com a professional del camp psicològic, ens van ajudar a entendre molt millor els aspectes més científics del treball. També va ser de molta ajuda poder comparar la seva visió amb tot el que ja havíem trobat, com per exemple poder constatar que efectivament els aspectes ambientals i psicològics eren els primàriament influents pel que feia a la felicitat. Agraïm el seu temps i la seva ajuda.
Així mateix, amb el nostre treball a més d’aprendre molt sobre la felicitat, hem pogut incorporar alguns aspectes i consells a les nostres pròpies vides. Cada cas és individual per això cadascuna ha incorporat aspectes diferents.
Jo, la Mónica, per exemple, només el fet d’haver-nos plantejat aquest treball em va fer plantejar-me com reaccionava a diferents situacions. I estudiar coses com “la fórmula de la felicitat duradora” em van mentalitzar a canviar alguns aspectes de la meva vida com per exemple gaudir una miqueta més del que hem succeeix dia a dia enlloc de centrar-me en una única acció negativa que em passi. Sincerament plantejar-me el treball em va fer canviar la meva mentalitat.
En el meu cas, el de l’Ariadna, he aconseguit entendre, mitjançant la realització d’aquest treball, que la felicitat és individual i subjectiva i no tots la trobem a les mateixes petites coses. També em va fer adonar-me i plantejar-me que potser aquesta arriba quan menys l’esperes i em va ajudar a enfocar diferent coses de la meva vida. Un exemple seria com he intentat no capficar-me tant en tenir un bon dia sinó en senzillament viure’l i deixar que les coses flueixin.
Jo, la Naiara, he vist comprovada la hipòtesi que més em rondava pel cap. Les persones si són un factor molt important pel que fa a la nostra felicitat i és un aspecte que he intentat ampliar a la meva vida intentant rodejar-me d’aquelles persones que més m’aportaven. És a dir, envoltar-me de persones que em feien sentir una millor versió de mi mateixa, que em feien somriure més… com per exemple la meva parella o algunes amistats molt properes.
Ara si, diem adéu a un treball del que ens sentim molt orgulloses i el qual ens a proporcionat molts aprenentatges. Esperem que vosaltres gaudiu llegint-lo al igual que nosaltres vam fer realitzant-lo.
