Enquesta sobre la felicitat

Una de les opcions que van escollir per a la nostra part pràctica, va ser un vídeo on fèiem preguntes a diferents adolescents per veure si la concepció de felicitat varia segons les diferents etapes de l’adolescència. Però pel motiu de les mesures de seguretat per causa de la pandèmia que estem vivint avui dia no va ser possible posar-la a prova. Llavors vam recórrer a una segona opció: realitzar un formulari de Google i fer-la passar a individus d’entre dotze i vint anys, a través de les nostres xarxes socials com ara WhatsApp, Instagram i inclús per correus electrònics.

L’enquesta, és anònima i consta de dos tipus de preguntes: obertes (on es pot escriure tot el que es pensa) o tancades (on s’ha d’escollir una de les tres o quatre opcions que proporcionem). Cada pregunta, les vam fer a través de relacionar-les amb els nostres apartats teòrics per posar a prova si les nostres conclusions quadren amb el pensament dels adolescents. La va respondre bastant gent, en especial noranta-set adolescents i gràcies a tots ells, ens vam poder assegurar de la realitat del nostre projecte.

L’enquesta consta de les següents preguntes:

(A continuació us deixarem l’enllaç per si voleu veure-la: Enquesta sobre la felicitat)

Les preguntes (com hem dit anteriorment) anaven dirigides a persones d’entre dotze i vint anys i la van respondre:

• Vint-i-dos individus de dotze i tretze anys
• Vint-i-dos de catorze i quinze anys
• Trenta-sis de setze i disset anys 
• Disset de divuit, dinou i vint anys. 

Per tant com podem veure el qui més han respost el nostre qüestionari han sigut els nois i noies de setze i disset anys amb un percentatge del 37,1%.

Després ens vam adonar que la concepció que tenien de la felicitat era majoritàriament bona. Unes de les respostes que més ens van donar, esmentava la relació amb les persones, és a dir, que a ells la felicitat és estar amb els seus amics, la seva família, estar amb les persones que els fan sentir bé i també tenir salut.(Aquí us deixem uns exemples:)

• Tenir una família i amics que m’estimin i jo a ells. Tenir bona salut i primeres necessitats com menjar,una casa,roba. 
• “Sentir-se bé amb un mateix, passar-s’ho bé, tenir salut, tenir les coses necessàries per viure, estar amb persones que et fan sentir bé, els amics, els familiars, etc.”
• “És subjectiu, però, són aquells petits moments que no pares de riure i que el positiu pesa més.”

En relació amb la influència del capitalisme sobre la nostra felicitat, la majoria dels 97 adolescents que l’han respost, afirmen que el capitalisme ens fa voler més del que en realitat necessitem, per tant influeix de manera negativa. 

I respecte a la pregunta de si necessiten diners per ser feliços, hem trobat que el percentatge és molt igualat amb un 43,3% han votat que SI i un 56,7% han votat que NO, (com podem observar), però encara que tinguem aquesta igualació de percentatges, les seves argumentacions han anat variant segons la seva edat. Us ho mostrem a continuació: 

• Els nois i noies de dotze i tretze anys que van votar que SI, donaven les següents argumentacions: 
  • “Hem de treballar per tenir el que necesiten i també per ser feliç.”
  • “Perquè si no tens diners i no tens casa ni menjar i tampoc tens salut perquè no tens diners això no et fa feliç. Jo crec que per ser feliç necessites una mica de diners però tampoc massa només el necessari per viure.”
  • “Perquè avui en dia necessites diners per pagar tot.”
• I els qui afirmaven que NO argumentaven que:
  • “Els diners no et fan feliç, només et fa feliç un moment, però ets feliç quan estàs amb la teva família.”
  • “Perquè els diners no dóna la felicitat sí que és veritat que et pot ajudar a pagar algunes despeses de la casa però res més.”
  • “Perquè la felicitat la pots trobar a qualsevol lloc o pel carrer o amb éssers humans.”
  • “Perquè els diners no compren la felicitat, la felicitat està al teu cap.”

• Els nois i noies de catorze i quinze anys que van afirmar que SI, van argumentar: 
  • “Perquè els somnis que vull es necessiten diners.”
  • “Els diners contribueixen a la teva felicitat, vulguis o no la nostra societat és materialista i sense diners no vas enlloc.”
  • “La meva resposta és contradictòria, ja que crec que no necessites diners, però sí que ajuden.”
• I pels que fa al que han votat que NO, ens van dir:
  • “Els diners són importants, però si tu no ets feliç amb tu mateixa no servirà de gaire.”
  • “No ja que S’ha de tenir en compte la maduresa de la persona no els diners.”
  • “Pots ser feliç amb molt poc.”

• Els nois i noies de setze i disset anys que van afirmar que SI, Ho van argumentar de les següents maneres: 
  • “Crec que si necessitem diners per ser feliços. No una quantitat excessiva, sinó només els necessaris per a complir les nostres necessitats bàsiques.”
  • “Per poder independitzar-me.”
• I en canvi, els qui van votar que NO, argumentaven que:
  • “Perquè per a mi la felicitat és estar amb la gent i això no costa diners.”
  • “Ja que el capitalisme fa que ens centrem únicament en les coses materials, quan en realitat és el que menys ens hi hauria d’importar.”
  • “El que importa és la gent que hi ha al teu voltant, si tens diners, però estàs sol no serveix de res.”

• I per últim, Els nois i noies de divuit, dinou i vint anys, van argumentar el seu vot al SI, amb els escrits següents:
  • “Perquè els diners és un element que sempre tindrà valor a les nostres vides i per tant si no tens diners, el nivell de vida serà més baix i potser ens afecta psicològicament.”
  • “Són importants tot i que el benestar i l’afecte d’amics i família per a mi són molt més importants.”
  • “Perquè des del meu punt de vista sense diners no pots fer res.”
• I aquestes han sigut les argumentacions dels que no estan d’acord amb la intervenció dels diners per ser feliç:
  • “Perquè em conformo amb allò que tinc. Sóc feliç amb els meus amics i família, quan estic en el meu lloc preferit, etc. Però és obvi que els diners influeixen perquè sense un mínim de diners no podria fer certes coses. És a dir, penso que pot ser feliç sense diners, però sí que ajuden al fet que incrementi el nivell de felicitat.”
  • “Considero que contribueixen a una bona part de la felicitat, però no són essencials.”
  • “Penso que no tot el material porta la felicitat perquè no dura per sempre.”

Com podem observar, les seves perspectives han variat molt segons les seves edats, i per tant podem afirmar, que els seus pensaments varien segons els seus graus de maduresa, encara que les respostes son quiasi semblants.

També, com vam poder veure, el 70,1% estan d’acord amb el fet que la felicitat canvia segons altres cultures, però respecte a la religió la gran majoria no està d’acord, ja que creuen que la felicitat va més encaminada amb les persones amb qui et relaciones i no pas amb la divinitat o divinitats en les quals creus.

En aquesta pregunta veiem que, la gran majoria dels adolescents estan d’acord amb el filòsof Aristòtil (més concretament el 68%), que es basa en l’equilibri entre dolor i la seva evasió per arribar a ser feliç. El 19, 6 % estan d’acord amb Epicur, que es basa en l’evasió del dolor i per últim el 12,4 % estan d’acord amb el pensament de Nietzsche que es basa en el patiment per ser feliç.

Vam preguntar si la felicitat varia segons si ets home o dona, i encara que el percentatge va ser molt igualats, van argumentar que no amb un 54,6%, ja que creuen que s’ha de tenir més en compte la maduresa i el pensament de la persona i no pas el seu gènere.

També ens va semblar interessant saber quins són els moments o situacions en els quals són feliços, quins objectes “absurds” els hi donen felicitat, que li dirien al seu “jo” de déu anys i quines dirien que és la definició de felicitat amb l’objectiu d’arribar a veure si en realitat necessitem la presència de diners per arribar a ser persones amb sentiment de felicitat o bé persones satisfetes. I la veritat, no podríem afirmar una conclusió exacta sobre aquestes preguntes, ja que tot varia segon les seves vides, i mai tindrem una relació entre elles, però tot i això, totes les respostes són valides i correctes. 

Us presentarem alguns exemples que ens van argumentar:

• Situacions: 
  • “Sóc feliç quan puc compartir temps amb la gent que m’envolta i que m’estimo.”
  • “Sóc feliç quan sóc jo mateixa, faci coses que em fan feliç, parlo amb qui crec que estic a gust, quan estic amb la meva família, quan no depèn la meva felicitat d’algú, quan sóc jo qui decideix si avui faig una cosa o un altre, etc.”
    • (Entre altres)

• Una cosa absurda que em faci feliç: 
  • “Menjar alguna cosa que m’agrada (xocolata, galetes, etc.)”. 
  • “Veure que algú m’envia un missatge o un vídeo sense estar parlant pel fet que alguna cosa li ha recordat a mi.”
    • (Entre altres)

• Al meu jo de déu anys: 
  • “Que no es preocupi tant pel que pugui pensar la gent. Fes el que et faci feliç en tot moment i pensa més per tu. Has de mirar més per la teva felicitat i ser més orgullosa i estimar-te més.”
  • “No pots dependre de ningú, allibera’t de la ràbia, però no contra les persones, primer estima’t a tu mateix i després vol a les persones que t’ho demostrin no confiïs en qualsevol, valora cada moment i lluita pel que vols. “
    • (Entre altres)

• Definició de felicitat: 
  • “La felicitat és aquell moment en què el somriure s’apodera de tu mateix, i que per molt que intentessin treure’t aquest somriure, series incapaç.”
  • “No tots són moments bons, però s’ha d’afrontar els dolents i aprendre d’ells. S’ha de ser lluitador i no rendir-se a la vida.”
    • (Entre altres)

I per últim, voliem saber si després de respondre la nostra enquesta s’han adonat de si en realitat són feliços o no i els percentatges van ser els següents:

Com observem el 38,1% han negat ser feliços després d’aquestes preguntes i els pocs que ho han argumentat, ens expliquen que creuen que mai arribaran a ser feliços al 100%, ja que per exemple, en moments de por, la felicitat no és present i una altra persona ho argumentava parlant de tota la feina que portava de l’institut i que per aquest motiu pensa que no és feliç en aquest moment.

En canvi l’altre 61,9% han dit “Sí”, i encara que quasi ningú ha argumentat el perquè, ens ha agradat una resposta que ha fet un/a adolescent i voldríem compartir-la amb vosaltres: 

• La resposta és: Si, de fet fa unes quantes setmanes m’havia fet aquesta mateixa pregunta per tant la resposta és molt clara per a mi. Des que vaig començar a apreciar petites coses, sóc molt feliç encara que abans no em considerava feliç i em queixava per a tot. La meva vida segueix igual només que jo he canviat la perspectiva de veure les coses.

I per tant, gràcies a l’ajuda i la col·laboració dels noranta-set adolescents per respondre aquestes preguntes, hem pogut arribar a la conclusió, i estem d’acord amb els seus raonaments, on afirmen que la felicitat és un sentiment i pensament psicològic, però que sempre varia segons l’edat i les persones amb qui t’envoltes, siguin de la mateixa cultura o religió i no de quina sigui la seva economia personal, ja que la felicitat no són substàncies materials, sinó substàncies idealistes. i que encara que tots siguem persones, tots som diferents, tenim diferents pensaments i per tant la felicitat depèn de cada individu.