Existeixen moltes maneres possibles per descriure el concepte de felicitat. Ara ens centrarem en el punt de vista científic.
Probablement si pensem en felicitat i ciència en el primer que pensem és en la dopamina, coneguda com a l'”hormona de la felicitat”. Aquest neurotransmissor influeix en el comportament, el son, el sistema de recompensa i l’humor. A més es relaciona amb les sensacions d
e plaer. En els adolescents la quantitat de dopamina de certes zones del cervell fa que prediguin resultats extremadament positius a les seves accions, el que pot produir que corrin més riscos. Aquesta substància també defineix, segons la seva concentració, si una persona és tranquil·la i confiada en si mateixa o poruga i estressada.
Un altre neurotransmissor relacionat amb el control de les emocions i l’estat d’ànim és la serotonina, o química de la felicitat. Els nivells de serotonina afecten l’humor, l’estat d’ànim, a l’ansietat i la sensació de felicitat. Un baix nivell d’aquesta substància es relaciona amb l’aparició de depressió, ansietat i obsessions.
Hi ha altres substàncies relacionades amb la felicitat, com les endorfines i l’oxitocina. Les endorfines són conegudes com “la droga de la felicitat”. També són uns neurotransmissors produïts pel mateix organisme. Es produeixen com a resposta del dolor i l’estrès, per les que es poden crear situacions que disparin la seva producció i augmentin els moments de benestar al llarg del dia, com a través de l’esport (que produeix un tipus d’estrès positiu), produint canvis positius en el nostre estat d’ànim.
L’oxitocina es coneix com l’hormona responsable de l’amor. Es pot comportar com 
un neurotransmissor o com una hormona. Modula el comportament social, sentimental, la conducta parenteral i la creació de vincles emocionals entre les éssers humans. Aquestes són les substàncies més relacionades amb les sensacions de benestar, plaer i felicitat, tot i que no són les úniques. Ja que el funcionamentdel cervell és complex i requereix la interacció de nombroses substàncies.
Els processos químics que desencadenen la sensació de felicitat poden produir un bloqueig de la nostra intel·ligència. “La felicitat és un plaer sense felicitat”, com diu el doctor Calitxo González (cap de neurobiologia de l’institut Nacional de Psiquiatria).
Per tant, la ciència i tota la química del nostre cervell influeixen en el tipus d’emocions que sentim i en la seva intensitat. És per això que diversos psicòlegs i metges han fet les seves pròpies teories i experiments sobre aquest tema. A continuació, veure’m amb més profunditat aquestes dues teories i aquest experiment: