Himenòpters depredadors: Esfècids

Publicat el 11 març 2010 per Ferran

Ordre: Himenòpters.
Família: Esfècids.

Els esfècids (Sphecidae) són una família d’himenòpters caçadors d’altres insectes i d’aranyes.

La majoria són de coloració fosca, amb una cintura molt prima i un abdomen allargat; alguns tenen també una part de color ataronjat.

Són vespes solitàries. Moltes fan el niu a terra o aprofiten forats que troben fets. Altres fan el niu amb fang o resina.

Com els pompílids, també cacen i paralitzen les preses amb el verí del seu fibló. Sovint la femella captura una eruga i la porta al niu, a continuació pon un ou dins la presa i tanca el forat. Va repetint aquest procés fins que ha posat tots els ous.

Sphex sp.

Un esfècid molt comú: Ammophila sabulosa.

Publicat dins de himenòpters, insectes, vespes | Deixa un comentari

Himenòpters paràsits: els Pompílids

Publicat el 7 març 2010 per Ferran

Ordre: Himenòpters.
Família: Pompílids.

Els pompílids (Pompilidae) són una família d’himenòpters caçadors d’aranyes. Es mouen sovint pel terra cercant les seves preses.

La majoria dels pompílids cacen i paralitzen les aranyes amb el verí del seu fibló. La femella excava un forat al terra i hi arrossega l’aranya a l’interior; a continuació pon un ou dins la presa i tanca el forat. Va repetint aquest procés fins que ha posat tots els ous.

Quan neixen les larves s’alimenten de les aranyes paralitzades fins que pupen i es converteixen en adults.

Són vespes solitàries, de potes llargues. Acostumen a ser de color negre, però alguns tenen colors vermellosos, grocs o blancs.

Els mascles no s’interessen per les aranyes i passen els dies visitant les flors.

Publicat dins de himenòpters, insectes, vespes | Deixa un comentari

El pica-soques blau

Publicat el 4 desembre 2009 per Ferran

Nom científic: Sitta europaea.
Família: Sítids.

Petit ocell grassonet d’uns 14 cm de llarg.
El seu plomatge per sobre és gris blavós; per sota és marró clar amb tons rogencs als costats; té una franja negra que va del bec fins a cada costat del coll.
Les ales són grises. La gola és blanquinosa.
El bec és gris fosc i punxegut.
Les potes són curtes, de color marró groguenc; els dits tenen fortes ungles.
La cua és curta, de color gris blavós amb taques negres als costats i petites taques blanques que només es veuen quan l’obre.

Menja insectes, larves, aranyes i petits mol·luscos. També menja fruits secs com avellanes i glans que trenca colpejant-los amb el seu bec.

Fa el niu en forats de troncs d’arbres i en escletxes de roques o murs de pedra. De vegades aprofita els nius que han deixat els picots.

Té el costum de tapar el forat amb fang deixant només l’espai suficient per poder passar. A l’interior hi posa trossets d’escorça i fulles seques.
La femella pon 6-9 ous blancs amb punts marronosos i el cova durant 14 dies. Els pollets comencen a volar cap als 24 dies.

Viu en els boscos de la muntanya mitjana i l’alta muntanya.
En els llocs on no fa molt fred es queda sempre al mateix territori; en canvi dels llocs més gèlids emigra cap a zones més càlides de la terra baixa.

Vola d’arbre en arbre de manera ràpida. També baixa al terra i camina fent salts. Quan arriba al tronc d’un arbre clava les ungles a la fusta i grimpa per l’escorça tant cap amunt com cap per avall. De seguida que nota que és vist, s’amaga a l’altre costat del tronc.
Viu uns 3 anys.
És un excel·lent grimpador i és capaç de pujar pel tronc amb rapidesa i facilitat.

Cant i més fotos del pica-soques blau.

Publicat dins de ocells, pica-soques blau | Deixa un comentari

La papallona tigre

Publicat el 26 setembre 2009 per Ferran

Nom científic: Danaus chrysippus.

Família: Nimfàlids.

La papallona tigre procedeix del continent africà; per tant és una espècie migradora que en els darrers anys ha arribat a les planes de Lleida.
Sembla ser que aquesta expansió pot estar relacionada amb l’augment de la temperatura a causa del canvi climàtic.

Aquí la podem veure sobre les flors de l’olivarda (Dittrichia viscosa).

Fa uns dies, al Delta del Llobregat, vam trobar un grup d’aquestes papallones que estaven ponent ous sobre una planta anomenada Gomphocarpus fruticosus, una de les seves plantes nutrícies.

Ou de Danaus chrysippus

També vam veure erugues que ja estaven creixent i alimentant-se d’aquesta planta:

Eruga de Danaus chrysippus

La planta nutrícia: Gomphocarpus fruticosus

L’expansió de la papallona tigre (edu3.cat/El medi ambient/4 minuts):

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/001_854759.rm" width="352" height="288"/]

Més informació sobre la papallona tigre.

Més informació sobre la planta nutrícia.

Publicat dins de insectes, papallones | Deixa un comentari

La marieta (cicle)

Publicat el 13 juny 2009 per Ferran

Nom científic: Coccinella septempunctata.

Família: Coccinèlids.

La marieta femella reparteix centenars d’ous en petits grups escampats per les plantes.

Les larves són fosques amb uns punts ataronjats; la seva forma és ben diferent de la dels adults.

Les larves també s’alimenten de pugons.

Les larves tenen 6 potes i es desplacen fàcilment per les plantes.

A vegades les larves són parasitades per petits àcars que s’enganxen al seu cos.

Els pugons s’alimenten de la planta xuclant la seva saba.

La larva s’alimenta de pugons.

Els àcars paràsits s’alimenten de la larva.

La larva s’enganxa a la planta i es disposa a iniciar la pupació.

Es queda quieta, sense alimentar-se, i comença la seva transformació.

Lentament el cos i la forma de la larva va canviant. Finalment esdevindrà un insecte adult.

Més informació sobre les marietes adultes.

Publicat dins de insectes, marieta | 2 comentaris

Libelloides cunii

Publicat el 11 juny 2009 per Ferran

Nom científic: Libelloides cunii.

Família: Ascalàfids.

Aquests insectes no són libèl·lules, sinó que són neuròpters.

Tenen llargues antenes i són de colors groguencs amb taques marronoses.

Viuen en herbassars, sobretot en llocs secs i càlids.

Volen amb rapidesa d’un lloc a l’altre.

S’alimenten d’altres insectes.

Femella

Mascle

Detall dels cercoides del mascle

Detall del cap i les antenes

Més informació sobre els neuròpters.

Publicat dins de insectes, neuròpters | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El dragó comú

Publicat el 8 juny 2009 per Ferran

Nom científic: Tarentola Mauritanica.

Família: Gecònids.

És un rèptil petit, que fa uns 8-9 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 9 cm de llarg.

Té el cos aplanat. És de coloració marronosa i grisosa, amb taques blanquinoses.

Té el cos revestit d’una mena d’escates berrugoses que semblen espines.

La cua es pot desprende en cas de perill.
Caça petits insectes com mosquits, mosques, abelles, papallones i també aranyes.
La femella pon 1-2 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any.
Al cap de quatre mesos neixen els petits dragonets.
Viu en zones rocoses, marges i parets de les cases velles.
Pren el sol a primera hora del matí i després s’amaga fins a la nit.

Li agrada estar-se quiet prop d’un focus de llum, on captura fàcilment les seves preses. És fàcil veure’l durant les nits de estiu prop dels fanals caçant insectes.
A la part inferior dels dits hi té una mena de làmines adhesives que li permeten agafar-se a les parets i caminar cap per avall.

 

Abans es pensava que entrava a les cases per menjar-se la roba, quan en realitat el que menja són les arnes (insectes nocturns).

Publicat dins de dragó comú, rèptils | 6 comentaris

La vespa de colors, anomenada mosca daurada

Publicat el 29 maig 2009 per Ferran

Nom cientific: Chrysis sp.
Família: Chrysididae.

S’assembla més a una vespa de colors, tot i que se les coneix com amosques daurades.

 

Les mosques daurades són insectes himenòpters paràsits.
Tenen el cos de color metal·litzat, el cap i el tòrax de color verd blavós i l’abdomen de color granatós.

Ponen els ous en nius d’altres insectes, sobretot de vespes i abelles solitàries. Quan neix la larva s’alimenta del menjar que troba al niu i, fins i tot, de la larva hoste.

 

Publicat dins de insectes, mosques daurades, vespes | 1 comentari

Les serps

Publicat el 23 maig 2009 per Ferran

Amb el nom de serps es coneixen una gran varietat de rèptils pertanyents a diferents famílies i espècies.
Les serps més habituals al nostre país són:

  • la Serp de ferradura (Coluber hippocrepis)
  • la Serp verda i groga (Coluber viridiflavus)
  • la Serp verda (Malpolon monspessulanus)
  • la Serp llisa (Coronella austriaca)
  • la Serp bordelesa o Serp llisa meridional (Coronella girondica)
  • la Serp d’Esculapi (Elaphe longissima)
  • la Serp blanca (Elaphe scalaris)
  • la Serp de collaret (Natrix natrix)
  • la Serp d’aigua (Natrix maura)
  • l’Escurçó europeu (Vipera aspis)
  • l’Escurçó ibèric (Vipera latasti)

Les serps són rèptils sense potes, de cos allargat recobert d’escates. El seu tamany varia segons l’espècie; les més petites fan al voltant de 50-60 cm, mentre que les més grans fan entre 1’5-2 m.
Tenen llengua bífida.
Escolten a partir de les vibracions del terra.
Tenen una llarga columna vertebral amb moltes vèrtebres. Es desplacen reptant pel terra.

Serp llisa meridional (Coronella girondica) juvenil

Mengen sargantanes, insectes, ratolins, ocells, granotes; i en el cas de la serp d’aigua també captura peixos i amfibis.

Serp d’aigua (Natrix maura)

Es reprodueixen per ous, però algunes espècies de colobres i escurçons són ovovivípares i pareixen les cries perquè surten de l’ou just en el moment del part.
Muden la pell.

Serp llisa meridional (Coronella girondica) en posició defensiva

Algunes, les més petites, tenen dents que en mossegar injecten verí; mentre que les més grans maten les preses abraçant-les.

Els escurçons són petits (60 cm) i injecten un verí força potent (no és mortal), que en cas d’afectar a una persona fa necessari l’aplicació d’un sèrum (antídot) per minimitzar els seus efectes.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/e9PIgyGoOrM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vídeo d’una serp verda jove movent-se pel carrer d’un poble.

Publicat dins de rèptils, serps | 5 comentaris

L’aranya de la gran teranyina

Publicat el 20 maig 2009 per Ferran

Nom científic:  Agelena labyrinthica.
Família: Agelenidae.

Aquesta aranya teixeix una teranyina de gran tamany en forma d’embut, amb la que captura les seves preses.
En percebre el més mínim moviment de la teranyina, surt amb rapidesa de l’interior del seu forat.
Viu en zones herboses de secà.

Més informació sobre la família dels agelènids.

Publicat dins de aràcnids, aranyes | Deixa un comentari