Jo jugo a futbol amb el Santa Eugènia de Berga. Jugo amb dos equips, amb el benjamí que faig de porter perqué no n’hi ha i amb l’aleví que faig de defensa i de mig a la dreta i a l’esquerra. El meu equip preferit de primera divisió és el F.C.Barcelona. I el de la premier és el Manchester United.
ELOI TIÓ BALDÀ
Aquest estiu faré un viatge al Marroc i serà el primer viatge que faig sense els pares. Marxaré de Santa Eugènia a les cinc de la matinada amb el cotxe fins a Alemanya. Allà agafarem el vaixell fins al Marroc i allà anirem amb cotxe.
Jo m’emportaré dues maletes i marxaré amb dos amics meus que són més grans. Al Marroc fa molta calor i tenen poca aigua. La gent és molt diferents: parlen un idioma diferint , van vestits d’ una altre manera i tenen un menjar molt estrany .Estic segur que m’ho passaré molt bé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Jordi Corominas Bertrana
Pel març, jo, la meva germana, el pare i la mare, vam anar a Austràlia, a Sydney. Hi vam anar amb avió. El viatge va durar 2 dies i 4 hores. Portàvem 2 maletes cadascú amb les seves coses.
Sydney és una ciutat molt bonica. Ens vam banyar a l’oceà Pacífic! Allà hi fa més calor que aquí. Hi havia moltes palmeres i peixos tropicals de molts colors! La sorra de la platja era molt blanca i fina. La gent, cada dia que anava a la platja , llogava una tumbona.
Nosaltres també en vam llogar una! Hi vam posar la tovallola a sobre. S’hi estava molt bé. El sol cremava molt i em vaig posar molt morena!
Al cap de dues setmanes vam tornar a casa. Tenia moltes ganes de tornar a casa. Peró m’ho vaig passar pipa!
CARLA URPINA TONA
Les meves vacances van ser a l’Escala, tot el viatge va ser amb cotxe. A dintre el cotxe hi érem. el meu germà, el meu papa, la meva mama i jo. El viatge dura aproximadament 1 hora i mitja. Amb el cotxe anem des de Santa Eugènia de Berga fins a l’eix, quan acabem l’eix de vegades passem per l’autopista i de vegades per la carretera nacional i finalment fem un tros de carretera des de l’autopista fins a l’Escala. Per l’autopista anem més ràpid que per la carretera nacional, però la carretera nacional té un paisatge més bonic. El meu germà gairebé sempre s’adorm pel camí però el papa em posa música alta i jo no m’adormo i miro el passatge. La mama controla la carretera i si el papa s’equivoca la mama li diu:
– Que t’has equivocat !!!
FERRAN CASANY LÓPEZ
Fa dos anys vaig anar a França a un poble que no sé com es deia. Va tardar 2 o 3 hores i se’m va fer molt llarg, ens vam emportar el dinar.
El paisatge era verd, hi ha les afores hi havia un parc com un safari. Erem una colla del camping i en Ferran es va perdre una estona. El safari es deia Sigean.
Aquest parc estava ple d’animals. Vaig veure ossos que estaven gairebé adormits i una girafa treia la llengua fent llengots. Una zebra es va parar el davant nostre cotxe molta estona. Els leos estaven adormits dalt d’una turó, els cangurs duien les cries a la panxa, hi havia un cocodril molt gran, i també hi havien ocells. I a la tarda cap el camping.
MARC PARAREDA MUNTADES
