Per anar a buscar la Laura!

Jo vaig anar a Xina per anar a buscar la meva germana: La Laura.

Hi vam anar amb avió i vam tardar un dia. L’avió era molt divertit, però vam haver d’agafar tres avions perquè havíem d’anar parant. Portàvem moltes maletes perquè hi havia la roba del pare, de la mare, la meva i la de la germaneta que anàvem a buscar!

El que em va agradar menys va ser dormir a l’avió perquè tothom roncava.

Quan vam arribar a Xina hi havia una noia que era xinesa però sabia parlar castellà i ens esperava expressament perquè ella ens guiaria. Els xinesos tenen molts camps d’arròs i també mengen moltes coses picants perquè no tenen calefacció i així tenen calor. Allà a Xina la majoria de gent és molt pobre, i no hi ha tant cotxes com aquí, sinó que hi ha moltes bicis. Allà les coses no són tan cares i a vegades et poden rebaixar el preu. El que em va agradar més va ser pujar en un lloc que era: un home amb bici i hi havia una mena de tren a darrera i l’home anava pedalejant i portava el tren pels carrerons. Bé em sembla que queda clar, que no és fàcil anar a la Xina!

Maria TANYÀ jOSÉ 

Vaig anar de vacances el càmping (Platja d’Aro ) amb cotxe i caravana. Tot l’equipatge el portàvem als armaris de la caravana. I

vaig anar amb la meva família. Allà a Platja d’Aro sempre hi ha gent. La gent és catalana, castellana, estrangera…

Només hi han pisos i més pisos. Anar de vacances al càmping és molt divertit. Al viatge no és massa llarg. Som molta colla d’amics.

Els meus millors amics són dos nens bessons, es diuen Roger i Eloi.

Durant tot el dia vas a la platja, a la piscina…

I a la tarda inflables, jocs a l’aire lliure o de taula. I a mi el que m’agrada més és a les nits! Sempre fan coses: disco, Ball, karaoke,

teatre, bingo… Anem a dormir tard però tan li fa, són vacances!!!

Júlia Segalés Marinas 

El juny estava a tocar. Per fi jo, els meus germans, els meus pares i la meva àvia estavem a punt de marxar cap a MALLORCA!!!

Vam marxar de Santa Eugènia cap a Vic amb cotxe. El tren que ens havia de portar va venir amb dues hores de retard. Tothom estava ben nerviós. Per fi va arribar el tren. Vam carregar les maletes que entre tots en duiem 18, tres cada un. El cap d’una hora vam arribar a Barcelona. Vam haver de demanar tres taxis per anar cap a l’aeroport. A un hi havia tres persones, a un altre tres persones més i a l’altre les 18 maletes. Quan vam ser a l’aeroport vam estar de molta sort perquè hi havia un avió que marxava al cap de mitja hora. Aquell avió ens va poder portar cap a Mallorca. A l’avió feia molta calor i com que no ens agradava gens ens vam marejar tots. Per fi vam arribar a Mallorca!!! Ens en vam anar caminant cap al Gran Hotel. Tots ens vam quedar ben adormits. BONA NIT!!!

ANNA BOSCH SENTMARTÍ

A Extremadura hi vaig anar amb cotxe. Vaig anar amb unes maletes molt grosses. Hi vaig anar amb el meu pare, la meva mare i el meu germà. Hi vaig anar per visitar uns parents que viuen a la Albuera, un petit poble el costat de Badajoz. Allà a Extremadura fa molta calor. Al voltant del poble estava ple de camps, i a la nit passejavem per els estrets carrers del poble i veiem altre gent asseguda a davant de casa seva. Afrofitant que érem aprop d’un altre país vam anar a visitar-lo.

SARA LÓPEZ SAN JUAN

Com m’agraden les vacances!

Aquest any vaig anar de vacances a Anglaterra.

Vam marxar de Santa Eugènia de Berga amb dos cotxes perquè no cabíem al cotxe dels meus tiets i van venir els avis amb l’altre cotxe. Quan vam arribar a Barcelona vam haver d’esperar 2 hores abans d’embarcar i 3 hores per arribar a Londres . Després vam agafar les maletes: 2 de grosses, i 1 de mitjana.

Després vam pujar en dos taxis i vam anar a l’hotel que és deia “Visca la marxa”.

Adéu, m’ha agradat molt comentar-vos aquest escrit.

ELOI TIÓ BALDÀ

A les vacances d’estiu…

Vam anar cap a Suïssa!!!

A Suïssa hi vam anar amb avió. A mi m’agrada molt anar en avió. És molt guai ,perquè veus els núvols i les coses de baix molt petites. Anàvem amb tres maletes molt grans. Hi vam tardar 1 hora i 45 minuts a arribar. Anàvem 4 persones: jo, el pare, la mare i en Sergi, el meu germanet petit. Vam anar a casa de la meva tieta que viu allà i és diu Susi, la casa de ,la Susi era molt gran . Pel costat de la casa hi passava un tren. Hi ha un museu de dinosaures que es molt interessant. La casa de la Susi està molt aprop de Zurïch,és una ciutat molt gran que fins i tot té tramvies. Les muntanyes més importants de Suïssa són els Alps suïssos en el que podem trobar glacials que són neu congelada. La gent parlava amb alemany i jo no entenia res, però encara me’n en recordo d’algunes paraules. Va ser molt divertit!!!

ROGER VILARDEBÒ DELGADO 

Els dies 16, 17 i 18 d’abril vam anar de colònies al Berguedà, a la casa de la Sala. A les mestres ens va agradar molt i pensem que l’estada va ser molt, molt interessant!

Què és el que us va agradar més?

Què en penseu de la Lilit?

Convideu al pare i a la mare a fer un comentari d’aquest article.

El dijous 27 de març, la Mercè Escardó i Bas va venir a la nostra escola. Ens va explicar un conte molt bonic “el fil” i també va tenir l’amabilitat de contestar les nostres preguntes sobre l’ofici d’escriure i sobre la seva feina de bibliotecària. Va ser divertit i interessant.

CARLA: Quants anys fa que escrius contes?

MERCÈ: Quan era més petita que vosaltres ja escrivia contes. Però perquè me’ls publiquessin van passar molt anys.

ANNA: Et costa gaire escriure contes ?

MERCÈ: Jo tinc un truc que és la inspiració. Els trucs com per exemple per escriure, per fer música etc… no es poden explicar tal com es fan. De vegades les fades i els follets m’ajuden a inventar -me els contes. De vegades també em poso les antenes màgiques que se m’enganxen les idees al cap.

MARC: Et costa imaginar-te els contes?

MERCÈ: No, al contrari penso tant que he de dir prou.

JESÚS: Quant temps tardes a imaginar-te els contes?

MERCÈ: No tinc pressa, sóc molt tranquil·la i no ho sé quan trigo.

FERRAN: Quants llibres has escrit?

MERCÈ: N’he escrit 20 i pico i me n’han publicat 14 o 15.

JÚLIA: No has pensat mai d’escriure contes per nens més grans?

MERCÈ: Penso que els contes que escric també són per nens més grans però són curts.

SARA: Quin és el llibre que t’agrada més dels que has escrit?

MERCÈ: Els ulls de la Marina.

JORDI: Escrius contes que no siguin en català?

MERCÈ: M’ han traduït contes en francès, en coreà, en euskera… Quan escric el mateix conte en català o en castellà el canvio una mica.

ROGER: A quina biblioteca treballes?

MERCÈ: Treballo en una biblioteca que es diu Can Butjosa a Parets del Vallès i només és per nens i nenes.

MARIA: Com és la biblioteca?

MERCÈ: És de color rosa, lila i groc. Té unes orelles molt grosses i un cor molt gran, una xemeneia que l’encenem alguna vegada i uns sofàs verds.

ELOI: Quant temps fa que treballes a la biblioteca?

MERCÈ: Ja fa 25 anys.

MARTA: Quins són els llibres que t’agraden més?

MERCÈ: Els llibres que m’agraden més són els contes populars d’arreu del món. També llegeixo molta poesia i contes fantàstics.

A la classe de llengua hem explicat contes per grups. Cada grup havia de triar un conte i, fent servir la imaginació, canviar-ne alguns elements.

Veieu-ne el resultat.

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/lgalbany/esquirols.rm" width="352" height="288"/]

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/lgalbany/granotes.rm" width="352" height="288"/]

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/lgalbany/llops.rm" width="352" height="288"/]

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/lgalbany/guineu.rm" width="352" height="288"/]

[kml_rm movie="http://video.xtec.net:8080/ramgen/lgalbany/mosquits.rm" width="352" height="288"/]

Podeu dir la vostra opinió.

Ara ja arriben les vacances de Nadal, ben merescudes perquè tots hem treballat amb entusiasme i ens hem esforçat de valent!

Us desitjo unes bones festes i us deixo el poema NIT DE NADAL de la Joana Raspall.

NIT DE NADAL

Si aquesta nit sents una remor estranya

que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,

i enyores gust de mel

i tens desig d’una pau que no enganya…

és que a través dels aires de la nit

t’arriba aquell ressò de l’Establia

de quan l’infant naixia

i s’elevava un càntic d’Infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret,

ni aturar-te a entendre el bell missatge,

almenys, tingues coratge

de seguir el teu camí amb el cor net.

de JOANA RASPALL