En mi opinión las personas aprendemos de la misma manera….Lo que sí es cierto que hoy en día estamos expuestos a muchísima más información de la que disponíamos hace tan solo unos años. Tampoco esto significa que aprendamos más sino que si la persona quiere aprender tiene muchísimas más herramientas y contextos de donde sacar la información.
La primera pregunta que se nos plantea en el curso es si creemos que los actuales sistemas educativos vigentes se ajustan a la realidad de la sociedad en la que vivimos. Mi respuesta es rotundamente NO. Estamos a años luz en lo que respecta a la enseñanza dentro de las aulas comparado a la interacción de los alumnos en los distintos contextos externos al colegio o instituto. De hecho la enseñanza que aún utilizan la gran mayoría de maestros está totalmente desconectada a la manera que tienen los mismos alumnos de aprender fuera del contexto escolar. Hoy en día cualquier niño o joven busca en internet la información que necesita y las redes hacen que una página le lleve a la otra y luego a la otra y así consecutivamente, haciendo que el alumno se impregne de información constantemente. De hecho nuestra memoria funciona un poco así…Si yo digo la palabra mar por ejemplo, nuestro cerebro conecta diferentes áreas y de repente nos acordamos de unas vacaciones en la playa, del olor a mar, del sonido de las olas, etc… Es decir no funcionamos como un diccionario en el que si te plantean la palabra “mar” vas pasando letras; a, b, c, d….hasta llegar a la M. Es por ello que creo que aún nuestra manera de enseñar está obcecada en este tipo de enseñanza que no nos facilita el aprendizaje ni mucho menos i que hoy en día, tenemos la gran oportunidad para darnos cuenta de como los alumnos aprenden más fácilmente, qué cosas le motivan y por qué motivos todo esto lo encuentran fuera del aula y no en ella. Hace falta un cambio y aunque estamos iniciándonos aún nos queda mucho trabajo para conectarnos con el mundo exterior.
Aquest bloc em servirà també com a diari on reflectir tot allò que vagi aprenent al curs de gestió d’espais comunicatius.
De moment, el meu objectiu serà observar i recollir informació dels espais educatius del que disposo al meu voltant. També processaré la informació per tal de realitzar un diagnòstic participatiu inicial que ajudi a detectar els punts especialment significatius i susceptibles de transformació.
La gran reflexió d’aquesta unitat doncs seria la gran desconnexió que existeix entre la manera d’aprendre dels estudiants a l’aula i com ho fan a la resta de contextes en els que hi participen
Quina satisfacció per aquest noi poder dir amb veu als seus familiars que ell també els estima
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=1431130383641929&id=887091118045861&__tn__=%2As-R
Aquest article el faré servir per reivindicar la formació dins el món de l’ensenyament. Dins aquest món hi ha gent que fa anys que no es recicla i que està en contra de fer cursos de formació… Si algú d’aquest tipus de pensament llegeix el meu article, podria només parar-se un moment a reflexionar com ha canviat la seva aula des de que va començar a treballar fins avui dia?. Està clar, doncs que a ensenyament com també en altres camps l’evolució i progrés constant fan que els que hi treballem necessitem d’aquest tipus de formació per tal de posar-nos al dia i traspassar-ho als nostres alumnes. Una altra cosa és que pensin que els cursos són cars i que haurien de ser més econòmics o inclús gratuïts alguns, o bé que no troben la temàtica adequada per a ells dins la formació que proposa el departament. Aquí jo també estaria conforme. Aquest curs, jo personalment volia formar-me més específicament sobre PECS i la veritat, un curs de dos dies que val 200 euros ho trobo excessiu. A més a més, estava treballant en un centre d’educació especial i ningú d’allà tenia aquest tipus de formació, totalment necessària per la comunicació amb nens amb autisme profund. Bé aquí és on ve la meva reivindicació. Sí que hi ha un tipus de formació tant necessària per a la feina del dia a dia que hauria d’estar més a l’abast dels professionals que hi treballem.
Vaig optar doncs per formar-me en Tic i he realitzat un curs anomenat l’aula digital. Ha estat un curs molt efectiu per mi, ja que jo ja tenia la base i sabia fer coses, però he pogut aprofundir més en els recursos que ja tenia a l’aula i de quina manera fer-los servir. Un exemple molt clar seria el programa Smart Notebook. Avui en dia gairebé tots els mestres tenen una PDI (pissarra digital interactiva) a l’aula però no tothom la sap fer servir o li treu el suc que es pot treure. He après moltíssimes possibilitats d’aquest programa que no sabia i ara per ara la meva feina de preparació a l’aula serà molt més productiva. Abans del curs jo feia servir un word per preparar la tasca amb els nens perquè no sabia fer servir el smart. Aquest programa ja et dona la possibilitat de preparar les tasques sense necessitats de word o power point. Es pot fer tot des d’aquest programa i fins i tot pots grabar les passes i després reproduir-ho per tal que els nens ho puguin veure. Es poden insertar vídeos, arxius flash, imatges, tractar aquestes imatges, anclar-les o deixar-les per tal que els nens puguin moure-les….I moltes altres opcions que dona l’Smart.
Exemple d’activitat d’un projecte a infantil sobre els transports elaborada amb el programa Smart Notebook.
Dins el curs també ens han donat molts recursos com eines web 2.0 de les que ja en coneixia unes quantes, però que ara en tinc moltes més a les que dirigir-me segons el tipus de feina que vulgui preparar. També els codis QR que jo coneixia però que encara no havia fet servir, només com a usuaria, han resultat una eina molt útil per mi. I com no aquest bloc que serà la meva eina de recopilació de recursos i de comunicació amb el món exterior com ara estic fent.
La meva valoració del curs és molt positiva i pel que fa a la meva projecció com a mestra i logopeda doncs em continuaré formant sempre que pugui ja que penso que ho necessito i ho necessitaré sempre. El món canvia evoluciona i progressa i nosaltres els mestres no podem quedar-nos estancats.
Noèlia
Les webs 2.0 són una de les eines gratuïtes que ofereixen una amplia gama de serveis. Es tracta d’un conjunt de pàgines web que tenen multitud d’utilitats. Hi ha moltes i per a diferents usos. Exemples d’eines web 2.0 serien; Drive, dropbox, youtube, calameo, kizoa, goear, prezi, slideshare, etc…
Als enllaços del bloc trobareu un bloc d’un company de tarragona, Juandom que ha reunit unes 150 eines web 2.0
Una d’elles seria el genmagic que en aquest cas es tracta d’una eina molt útil per confeccionar contes.
http://www.genmagic.net/generadordefichas/fichasdelengua/fcontes2.html
La web et dona fet l’escenari amb sis vinyetes que pots modificar i canviar per l’escenari que més s’adequi al teu conte. Després també hi ha un desplegable amb els personatges, les bafarades i altres recursos per omplir el teu conte. Dona la possibilitat d’imprimir en qualsevol moment i completar el conte manualment. Hi ha molta varietat a escollir d’stickers (persones, animals, plantes…) que pots ampliar, allargar voltejar deixant un ampli abanic d’elaboració d’històries. És una eina molt útil a treballar tant el llenguatge oral com el raonament, la imaginació, i l’elaboració de frases i les conseqüents narracions.
Us animo a que visiteu aquesta eina i la feu servir amb els més petits i veureu com us sorprendrà les seves possibilitats d’ús.
sabeu què són els codis QR?
Potser pel nom no ho reconeixeu… però amb una imatge us quedarà més clar.
Ara sí oi?
Avui en dia ens trobem codis QR per tot arreu i crec que és una eina més a fer servir a l’escola també. Aquest en concret complementa una feina feta sobre un projecte a educació infantil dels transports.
Els codis QR complementen els conceptes treballats a l’aula i per als nens és molt atractiu. Per exemple, un mural amb codis QR pot transformar-se en un mural interactiu molt més atractiu pels més menuts.
Us animo a fer-los servir ja que és senzill i molt productiu
https://www.facebook.com/lenguasignos/videos/1414503601970205/
Petita menció a Juan Valenzuela professor de lsc a Sabadell que ha fet i fa una feina molt maca ensenyant un altra manera de comunicar, que en la meva opinió, hauria de formar part de la formació escolar.
Una mica més d’1 de cada mil nens neix amb sordesa. Això suposa que a Catalunya hi ha entre 8000 i 10000 persones sordes de naixement. És una mica més de l’1 per mil perquè les persones sordes tendeixen a agrupar-se a les grans ciutats com Barcelona o Madrid. L’administració catalana té comptabilitzades unes 160.000 persones amb discapacitat auditiva, que en la seva gran majoria han perdut parcial o totalment l’audició al llarg de la seva vida i que tenen una problemàtica diferent dels sords de naixement.
Us deixo aquesta cançó perquè la primera vegada que la vaig veure, vaig pensar en com una nena tant petita podia expressar facialment tantes coses…i és que acompanyada de la llengua de signes ens deixa una mostra de comunicació sense parlar molt emotiva. També cal dir que em va fer reflexionar del privilegis que tenim els que podem escoltar i veure…perquè no ho sabem prou!