Un altre col·lectiu de persones que necessiten la meva especial menció dins aquest bloc, per la seva inusual forma de comunicar-se, són les persones amb Tea.
Tinc molt bon record dels anys treballats a l’escola amb un grup de nens amb autisme profund. Vaig aprendre altres maneres de comunicar i expressar noves. Em van cautivar el cor aquells nens i vull destacar una frase de Naoki Higashida que diu; “puede que pienses que el habla es el único modo de mostrar tus planteamientos e intenciones, pero hay otro modo de decir lo que quieres decir sin usar el sistema nervioso bucal”. Naoki Higashida
Us convido a que llegiu el llibre “la razón por la que salto” i el recomano de tot cor a aquelles persones que treballen o interaccionen amb persones amb Transtorn de l’espectre autista. No tots són iguals, clar que no, és que ho som les persones que no estem diagnosticades amb TEA?. Però a banda d’aprendre moltíssim amb aquesta lectura seríem capaços d’entendre més algunes conductes d’aquestes persones. I tot això és possible perquè la mare del Naoki es va idear un mètode de comunicació amb unes tarjes amb lletres, que van permetre amb la seva ajuda, que un nen de tretze anys confeccionés frases que donarien pas després a la novela. Penseu que el Naoki hauria imagina’t abans de tot això que en algun moment de la seva vida es podria comunicar d’aquesta manera i ser actualment un novelista i autor d’un blog que a diari ajuda moltíssim a entendre a la gent amb TEA?
Tothom necessita comunicar-se