Us deixo aquesta cançó perquè la primera vegada que la vaig veure, vaig pensar en com una nena tant petita podia expressar facialment tantes coses…i és que acompanyada de la llengua de signes ens deixa una mostra de comunicació sense parlar molt emotiva. També cal dir que em va fer reflexionar del privilegis que tenim els que podem escoltar i veure…perquè no ho sabem prou!