Les fórmules per cloure els contes tenen la funció d’advertir a aquell qui escolta que la narració ha arribat al seu fi i actuen com a vehicle de retorn des de l’espai fantàstic al real; defineixen una línia de demarcació entre dos móns simultanis que es desenvolupen en espais distints. Per tant, clouen el cercle iniciat per les fórmules introductòries.

Tot seguit us en oferim unes quantes. No dubteu d’escriure-la, si en coneixeu alguna més. 

I vet aquí un gos, vet aquí un gat,

que aquest conte s’ha acabat.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos,

que aquest conte ja s’ha fos.

 

I visqueren anys i panys amb salut i alegria.

 

I van ser feliços

i van menjar anissos.

 

I van viure sempre feliços,

i ven tenir tres fills,

que l’un era blanc,

l’altre era ros

i l’altre pelat,

i vet aquí el conte acabat.

 

I mig món diu que sí

i l’altre mig diu que no,

i aneu a saber qui té raó.

 

I jo que hi era vaig venir

per poder-vos-ho dir,

que si no hagués vingut

no ho hauríeu sabut.

 

I qui no ho vulgui creure

que ho vagi a veure,

ja que tot això és cert

com que allò que és amdur no és verd.

 

I res més per avui,

perquè si us deia

tot el que sabia,

no en quedaria per un altre dia.

 

I van fer un convit

molt gros, molt gros,

i jo vaig ser

el convidat primer,

i em va tocar un os

molt gros, molt gros,

tan gros i tan dur

que no el vaig poder rosegar

i al genoll se’m va clavar,

i encara us el puc ensenyar.