L’arribada A França dels exiliats espanyols, va ser tot un calvari. En un primer moment el govern francès va prohibir l’entrada dels espanyols, canviant d’actitud després de la onada humana que se’ls plantava a la frontera el febrer del 1939.
Aquestes pors inicials del govern francès i de la població en general, a l’arribada massiva de refugiats espanyols, ja s’havien escalfat des de la premsa feixista francesa.
El diari de la dreta tradicional Le Matin titulava a l’arribada dels exiliats espanyols el 12 de febrer de 1939:
“La presència en el nostre territori de refugiats i fugitius planteja un greu problema que caldrà resoldre sense tardança.”
“La indesitjable invasió de milicians espanyols, hostes perillosos.”
“Per què no enviar tots els refugiats a Rússia? La seva gent és molt bona i complaent i la terra és grassa.”
El diari d’extrema dreta, el Gringoire, publicava:
“Bèsties carnívores de la Internacional, les persones dels baixos fons i de les presons, la femta de la anarquia mundial.”
“A aquest pas, amb l’entrada de tants exiliats al nostre país, França aviat esdevindrà el femer d’Europa.”
Le Figaro va publicar el 5 de febrer de 1939:
“Calia posar en guàrdia els compatriotes contra la diversitat de microbis que els espanyols introdueixen en el país francès.”
El diari la Garonne, va qualificar l’exèrcit republicà com:
“l’exèrcit no només de l’anarquia, ans del crim internacional.”
El Roussillo titulava l’arribada dels exiliats:
“Lladres, criminals, violadors, saquejadors, torturadors, sanguinaris…”
Amb aquesta rebuda per part de la premsa i opinió pública francesa, la vida que els esperava a França no va ser fàcil. Va costar anys eradicar aquesta imatge negativa, que van tenir molts francesos dels espanyols refugiats: Tots els testimonis coincidien que la imatge dels exiliats va ser molt negativa al principi. Una part important de la premsa francesa, influenciada per l’Església i les autoritats espanyoles, titllaven als exiliats com vermells perillosos i assassins de cures. Aquesta imatge va canviar quan van veure que eren bons treballadors, i els seus fills, alumnes excel·lents.
Després de l’entrada dels exiliats espanyols, la majoria dels refugiats van ser amuntegats en camps de concentració que es van instal·lar per tota la perifèria.