Collonges la rouge

França te un centre desconegut, o molt poc conegut, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i paisatges de llibre de contes. Un xic més amunt de la vall de la Dordogne, poc abans d’arribar al gran nus viari de Brive la Gallarde, teniu un poble maquíssim: Collonges la Rouge. Tot de pedra vermella i mil flors a cada pas. Perdeu-vos per la Vall de la Dordogne i voltants, al mig de França: Turenne, Martel, Beaulieu, Carennac… En aquest darrer poble podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura. http://www.hotel-fenelon.com/  Web: http://www.collonges-la-rouge.fr/

Francia té un centro desconocido, o muy poco conocido, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, con hotelets de sueño y paisajes de libro de cuentos. Un poco más arriba del valle de la Dordogne, poco antes de llegar al gran nudo viario de Brive la Gallarde, tenéis un pueblo monísimo: Collonges la Rouge. Todo de piedra roja y mil flores a cada paso. Perdeos por el Valle de la Dordogne y alrededores, en medio de Francia: Turenne, Martel, Beaulieu, Carennac… En este último pueblo podéis alojaros al hotel Le Fenelon, una apuesta segura. http://www.hotel-fenelon.com  Web: http://www.collonges-la-rouge.fr  

Florencia

Florència produeix un síndrome propi: el de Sthendal. Es caracteritza per pèrdua de memòria, orientació i del raonament lògic. És normal que això passi aquí. El cervell humà no pot assimilar tanta maravella sense perdre el senderi. Florència és bellíssima. Això és un tòpic i és veritat. Necessitariem diversos blocs com aquest només per parlar de tot l’art que Florència conté: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… senzillament impossible. Només cal que sapigueu que tot el que us han dit de Florència és absolutament verídic. I si això fos poc, teniu la Toscana. Milers de pobles, poblets, turons, i paisatges diversos, delicadament posats a la nostra disposició, en un entorn suau i magnificient, només per disfrutar-los. És a dir, entre Florència i la Toscana teniu tema per anys de vacances. http://www.firenzeturismo.it/ A l’hora de dormir penseu en els hotels Novotel, que ofereixen habitacions familiars a molt bon preu: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

Florencia produce un síndrome propio: el de Sthendal. Se caracteriza por pérdida de memoria, orientación y del razonamiento lógico. Es normal que esto pase aquí. El cerebro humano no puede asimilar tanta maravilla sin perder el tino. Florencia es bellísima. Esto es un tópico y es verdad. Necesitariamos varios blogs como este sólo para hablar de todo el arte que Florencia contiene: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… sencillamente imposible. Sólo hace falta que sepáis que todo el que os han dicho de Florencia es absolutamente verídico. Y si esto fuera poco, tenéis la Toscana. Miles de pueblos, cerros, y paisajes diversos, delicadamente puestos a nuestra disposición, en un entorno suave y magnificiente, sólo para disfrutarlo. Es decir, entre Florencia y la Toscana tenéis tema para diversos años de vacaciones. http://www.firenzeturismo.it/  A la hora de dormir pensad en hoteles Novotel, que ofrecen habitacions familiares a muy buen precio: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

 

Bolonia

Bologna, a mig camí entre Florència i Venecia, està al bell mig d’Itàlia, en un creuament de camins pel qual, forçosament haureu de passar alguna vegada. I, quan hi passeu, atureu-vos. La ciutat roja, tota feta de totxo vermell, de carrers amb soportals, de places cinematogràfiques, està feta per passejar-hi amb tranquilitat mentre al·lucineu amb les seves torres medievals que desafien la llei de la gravetat, (més de 140 metres) i, segueixen miraculosament dempeus. Web: http://iat.comune.bologna.it/IAT/IAT.nsf

Bolonia, a medio camino entre Florencia y Venecia, está en medio de Italia, en un cruce de caminos por el cual, forzosamente habréis de pasar alguna vez. Y, cuando paseis, paraos. La ciudad roja, toda ella de ladrillo, con sus calles con soportals, y sus plazas cinematográficas, está hecha para pasear tranquilos mientras alucinais con sus torres medievales que desafían la ley de la gravedad, (más de 140 metros) y, siguen milagrosamente en pie. Web: http://iat.comune.bologna.it/IAT/IAT.nsf

 

Assisi

Asís, a la Umbria, a la part central de Roma, a mig camí entre Florència i Roma, és una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta per Itàlia. I no perquè hi hagi nascut, viscut, predicat i mort Sant Francesc o Santa Clara, que també, sinó perquè és una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época. I no és només la ciutat. Són també els voltans, com ara l’esglèsia renaixentista de Santa Maria degli Angeli, amb la seva cúpula. Per dormir sapigueu que hi ha un dels més bonics càmpings d’Itàlia, just a Santa Maria degli Angeli. Web: http://www.assisionline.net/

Asís, a la Umbria, en la parte central de Italia, a medio camino entre Florencia y Roma, es una ciudad que no podéis obviar en vuestra ruta por Italia. Y no porque haya nacido, vivido, predicado y muerto San Francisco o Santa Clara, que también, sino porque es una villa medieval preciosa, que tiene, desde un templo Romano hasta un par de basílicas con murales de valor incalculable, pasando por calles y palacios de toda época. Y no es sólo la ciudad. Son también los alrededores, como por ejemplo la iglesia renacentista de Santa Maria degli Angeli, con su cúpula. Para dormir sabed que allí hay uno de los más bonitos càmpings de Italia, justo en Santa Maria degli Angeli. Web: http://www.assisionline.net

Chenonceau

D’entre tots els castells del Loira cap de tan escenogràfic com Chenonceau. Bastit com un pont al mig del riu Cher, amb uns jardins discrets pero bonics, aquest palau renaixentista és molt efectista. No deixeu de veure’l. Si tornèssiu d’una ruta pel Loira, sense haver vist Chenonceau, sempre trobariu que no ho havieu vist tot. http://www.chenonceau.com/media/es/index_es.php

De entre todos los castillos del Loira ninguno de tan escenogràfico como Chenonceau. Construido como un puente en medio del río Cher, con unos jardines discretos pero lindos, este palacio renacentista es muy efectista. No dejeis de verlo. Si volvièseis de una ruta por el Loira, sin haber visto Chenonceau, siempre pensariais que no lo habiais visto todo. http://www.chenonceau.como/media/se/indexse.php

Chaumont

Aquest és un castell del Loira de segona fila, que no s’ho mereix. Us agraden els cavalls?. Doncs és el castell dels cavalls. Una mica oblidat, Chaumont ofereix tranquilitat i la visita a una fortalessa excepcionalment bonica. Si aneu a la vall del Loira, no oblideu passar per Chaumont. http://www.chaumont-jardin.com

Este es un castillo del Loira de segunda fila, pero que no se lo merece. ¿Os gustan los caballos?. Pues es el castillo de los caballos. Algo olvidado, Chaumont ofrece tranquilidad y la visita a una fortaleza excepcionalmente bella.  Si vais al valle del Loira, no olvidaros de pasar por Chaumont. http://www.chaumont-jardin.com

Chambord

Chambord és el més gran i el més espectacular dels castells del Loira. Es nota que va pertànyer a un rei. A més, està envoltat d’un bosc esplèndit, inmens. No hi ha paraules per explicar Chambord, s’ha de veure. Malgrat que quedi allunyat dels altres castells, cal fer un esforç i anar fins aquest palau, el millor del renaixement, sense cap mena de dubte.  http://www.chambord.org/

Chambord es el más grande y el más espectacular de los castillos del Loira. Se nota que perteneció a un rey. Además, está rodeado de un bosque esplèndido, inmenso. No hay palabras para explicar Chambord, se debe ver. Pese a que quede alejado de los otras castillos, hace falta hacer un esfuerzo e ir hasta este palacio, el mejor del renacimiento, sin el menor asomo de duda. http://www.chambord.org/

Azay le Rideau

Azay és un castell del Loira, però no és un castell qualsevol. És petitó, bufonet, un bombonet que dirien les agències inmobiliàries. No va pertanyer a cap rei, en si no te res, però és una moneria. Està en mig de Villandry i de Chinon, no gaire lluny d’Ussé. Podeu fer una ruta amb aquests tres castells, dormint a Chinon, a l’hotel Plantagenet, per exemple, i serà una jornada inoblidable. http://www.hotel-plantagenet.com/  Webs: http://www.chateauxtourisme.com/isla/accueil/index.htm   o   Chinon: http://www.chinon.com/

Azay es un castillo del Loira, pero no es un castillo cualquiera. Es pequeño, cuco, un bombon, que dirían las agencias inmobiliarias. No perteneció a ningún rey, en sí mismo no tiene nada de particular, pero es una moneria. Está en medio de Villandry y de Chinon, no mucho lejos de Ussé. Podéis hacer una ruta con estos tres castillos, durmiendo en Chinon, en el hotel Plantagenet, por ejemplo, y será una jornada inolvidable. http://www.hotel-plantagenet.com  Webs: http://www.chateauxtourisme.com o Chinon : http://www.chinon.com

Canigó

Sant Martí del Canigó queda just a sota, a mig camí de la muntanya sagrada dels catalans. Aneu-hi per Pardes i Vilafranca de Conflent, per Perpinyà o per Puigcerdà. Quan arribeu al mig del Conflent, a Vilafranca, gireu cap a la muntanya, cap a Vernet les Bains. Un cop allà cal pujar fins el poblet de Casteil, on us caldrà bandonar el cotxe. Una forta pujada, d’una mitja hora a una hora, us portarà fins les portes d’aquest maravellòs cenobi. Si ho preferiu, des de Vernet o Casteil, uns taxis us poden pujar fins dalt sense esforç. Ningú no hauria de marxar d’aquest món sense fer una ullada a aquesta joia del romànic català. Podeu lligar l’excursió amb una pujada, ara si, molt forta, fins el pic del Canigó, o una ruta per Prada de Conflent, Vilafranca i Cuixà. Per dormir recomanem l’hotel Pradotel a Prada, amb habitacions familiars comunicades dos a dos, o un hotelet qualsevol de Vernet les Bains. Web: http://www.prades-tourisme.com  o  http://www.ot-vernet-les-bains.fr

Les Baux

Els Baux fou altra temps el centre d’un poderosissim senyoriu que reptava als reis d’Aragó i de França, dominant tota la Provença. Avui, és un magnífic poblet medieval, quintaesència del que és provençal, carregat de riunes i d’història, amb unes vistes fantàstiques damunt tota la plana que ell, encar, senyoreja. Podeu pujar al castell, ara aterrat, penjar-vos de l’espadat, recòrrer els carrerons plens de botigues de records, de flors, i de petits restaurants. Deixeu-vos envair per l’esperit d’aquesta terra lluminosa. http://www.lesbauxdeprovence.com

Los Baux fue en otro tiempo el centro de un poderosísimo señorío que retaba a los reyes de Aragón y de Francia, dominando toda la Provenza. Hoy, es un magnífico pueblo medieval, quintaesència de lo que es ser provenzal, cargado de riunas y de historia, con unas vistas fantásticas a toda la llanura que él, aún, señorea. Podéis subir al castillo, ahora arruinado, colgaros del barranco, recorrer los callejones llenos de tiendas de recuerdos, de flores, y de pequeños restaurantes. Dejaos invadir por el espíritu de esta tierra luminosa. http://www.lesbauxdeprovence.com